Manacor és el primer municipi de Balears i el segon de l’Estat en què més s’enfila el valor dels habitatges ubicats en zones costaneres i turístiques. En el darrer any els preus de venda s’han incrementat un 16’5 %. En tot l’Estat espanyol només el municipi de Motril, a Granada, supera el rècord manacorí. I és que amb l’increment del 16’5% dels preus en els darrers dotze mesos, el valor dels xalets i els pisos a vorera de mar superen enguany amb un 7’4% els màxims històrics registrats als nuclis costaners manacorins. Així ho assegura el darrer estudi de la societat de Taxació Tinsa.
Tot i que Manacor lideri l’increment de preus dels habitatges a la costa, en termes absoluts el preu per metre quadrat més car de l’Estat es troba a Eivissa. A la pitiüsa major, el metre quadrat es paga més car que en capitals com Barcelona o Sant Sebastià. A Balears, en general, el preu de l’habitatge que s’ubica a la zona costanera ha augmentat en tot l’arxipèlag un 5,8 per cent en el darrer any. És un dels increments més alts de l’Estat, segons les dades del darrer informe de Tinsa. I és que el preu de l’habitatge a les illes ha crescut més d’un 25 per cent en els darrers 15 anys. Segons els responsables de l’estudi, els preus s’han incrementat tant per mor del poder adquisitiu dels compradors, que són majoritàriament estrangers. “A Manacor i a Balears hi ha una concentració bastant important de demanda estrangera, que és la que més s’ha mobilitzat si parlam de compravendes residencials. A les illes s’han signat moltes operacions per mor d’aquesta alta demanda”, explica la directora del Servei d’Estudis de Tinsa, Cristina Arias.
Més vendes i més cares
Malgrat els preus elevats, que la mitjana situa en els 6.000 euros per metre quadrat a Mallorca i que poden arribar als 11.000 euros per metre quadrat en el cas dels xalets de luxe, Balears ha estat la tercera comunitat on s’han registrat més vendes. Unes 17.000 en el darrer any. Així i tot, l’habitatge continua sense ser assequible per la població local. I en aquest sentit, segons la directora de l’estudi, el lloguer turístic hi té molt a veure. “L’evolució a les illes implica solucionar el problema d’accessibilitat a l’habitatge per part de la població local. La situació és estructural. Mallorca és una zona on es concentren moltes compravendes a estrangers, el model productiu està enfocat al turisme i tot això incentiva la compra d’habitatge per a finalitats vacacionals. Tot plegat provoca un increment de les tensions del mercat de l’habitatge”, reconeix Cristina Arias.
Compradors estrangers
“La demanda internacional ha superat els nivells previs al 2020. Hem detectat que els compradors no residents a Balears han superat en el darrer any els compradors estrangers que ja resideixen o que volen viure aquí”, explica la directora del Servei d’Estudis de Tinsa. A més de Manacor, els municipis mallorquins on ha augmentat més d’un 10 per cent el preu de l’habitatge a les seves zones costaneres són Ses Salines, Llucmajor i Campos. Balears és la quarta zona de l’Estat en què els preus s’han enfilat més.
