skip to Main Content

“Els serveis de salut mental a Manacor crec que és insuficient, ho és a totes les Illes Balears”

La salut mental és una de les principals preocupacions socials, especialment des de la pandèmia, i en trobam una mancança en la seva atenció. El psiquiatre Jaume Santandreu explica com treballen i què falta a Manacor.

La salut mental sempre ha estat una gran preocupació, però en aquests moments sembla que està més a l’ordre del dia que mai…
Preocupa més perquè s’intenta millorar la qualitat de vida de la gent. Però també hi ha un rerefons politicoeconòmic al darrere. Els trastorns més habituals són el d’ansietat i depressió, que afecten la capacitat de fer feina i produir, pensa que hi pot haver en el món més de 600 milions de persones tirant al baix que pateixen aquests trastorns. A més, les condicions de treball cada dia són més precàries. Tot això és una font de problemes de salut mental.

La pandèmia ha tengut cap impacte negatiu sobre la salut mental de les persones? Ha augmentat?
He de parlar de la meva experiència personal com a metge psiquiatre. He notat que molta gent arriba a la consulta amb una simptomatologia molt comuna: es mostra cansada tant físicament com mentalment. Hi ha un cansament mental a causa de l’estrès que ha provocat la pandèmia i és per diferents causes: por a la mort, a perdre la feina, a perdre la qualitat de vida o a què no t’atenguin si tenies una malaltia prèvia. La por, que és el símptoma mental capital de l’ansietat pot repercutir en símptomes físics i psíquics d’ansietat, com l’insomni, mals de caps o marejos. A més de la por, l’aïllament social i la soledat afecten la salut. Al principi de la pandèmia pareixi que hi havia una gran preocupació per l’altre, ara ha augmentat la crispació o la irritabilitat. També haurem de veure com evoluciona tot això. S’haurà d’analitzar i investigar la taxa de suïcidi que hi ha hagut durant la pandèmia, tenc la impressió que hauran augmentat. I socialment com repercutirà? Tendrem ara un control sanitari coercitiu? Són problemes que sobrepassen la psiquiatria, però no deixen de repercutir en la salut mental de les persones.

Quins són els factors de l’entorn social i familiar que més agreugen la salut mental de les persones?
Els factors socials que influeixen tenen aspectes econòmics, polítics i culturals. En l’àmbit socioeconòmic és clar, la precarietat laboral i la pobresa en una societat molt exigent. Hem de ser guapos, intel·ligents, anar a la moda i molts altres factors, els quals fan mal al desenvolupament personal i produeixen patiment. Són molts els factors que influeixen a patir mentalment.

Quins trastorns són els que més preocupen? Per què?
Diria que els trastorns que preocupen més i que són els més freqüents, són la depressió, l’ansietat i l’alcoholisme o consum de substàncies. I és així per l’impacte socioeconòmic que tenen damunt la població.

Des de la psiquiatria com contribuïu a la seva millora?
La psiquiatria tracta moltes malalties mentals com trastorns psicòtics, l’esquizofrènia, trastorns de l’estat d’ànim, depressió, trastorn bipolar, ansietat, trastorn obsessius compulsius, trastorns de l’alimentació, trastorns relacionats amb substàncies, trastorn neurocognitius, trastorns de la personalitat i més. Així, el tractament depèn de cada malaltia i la seva gravetat, però l’ideal és el biopsicosocial. Si bé el medicament no cura les malalties mentals greus, sí que millora els símptomes de forma significativa i ajuden a augmentar l’efectivitat d’altres tractaments com les psicoteràpies i l’aspecte social del malalt.

En què us diferencieu dels psicòlegs?
Les dues treballen el patiment mental que tenen aspectes biològics, de la personalitat i aspectes espirituals. Crec que hi ha molts aspectes que se superposen i que són totalment complementaris.

També sou el director de la Unitat Comunitària de Rehabilitació de Manacor. Quina és la vostra tasca?
La Unitat Comunitària de Rehabilitació és un recurs sanitari de tercer nivell que proporciona una atenció assistencial comunitària per a la població que pateix un trastorn mental greu. Depenem de l’àrea de salut mental de Son Espases. Feim programes de recuperació i rehabilitació específics i individualitzats dins el marc d’intervenció biopsicosocial en funció de les necessitats de cada un dels usuaris. Quan arriba un nou usuari li donam la benvinguda, després feim una valoració i revisió diagnòstica, implementam un protocol clínic i un pla individual de recuperació i prevenció de recaigudes. Ho feim en diferents tallers i programes, tenim un grup d’hàbits saludables, taller per posar-se en forma amb activitat a l’aire lliure, programes d’activitats de la vida diària i autonomia personal, tallers de cuina, higiene, hort i jardí i sortides terapèutiques per fomentar la integració. Treballam perquè l’usuari conegui l’entorn on resideix. També tenim psicoteràpies, tallers de relaxació i abans de la pandèmia utiltizàvem recursos exteriors com són els cursos de ioga, els poliesportius i les piscines. Així mateix, ajudam a resoldre problemes administratius com la dependència, les invalideses o incapacitats. També problemes legals que puguin tenir.

Des del seu punt de vista, l’atenció que s’ofereix a les persones que tenen algun problema de salut mental és suficient a Manacor?
El servei de salut mental a Manacor crec que és insuficient. Ho és a totes les Illes Balears i a la comarca de Llevant tenc la sensació que sempre hem anat darrere les altres, sobretot de Palma. Les autoritats competents hi haurien de fer més feina, perquè la Part Forana també existeix. Fa falta personal, recursos i sobretot una psiquiatria comunitària forta que cregui que el pacient es pot tractar fora de l’àmbit hospitalari. Aquí també hi trob reticències per part de professionals de la psiquiatria, però no avançarà per un bon camí si no utilitzam l’enfoc comunitari biopsicosocial.

La salut mental i posar remei a què ens passa, sovint està envoltat d’estigmes i prejudicis. Creu que està millorant la percepció que en té la societat?
Pensa que ha millorat però és molt deficient. Les persones que tenen una malaltia mental tenen dos problemes. La malaltia en si i l’estigma social, sent aquest molt greu i de difícil solució. L’estigma és una associació negativa estereotipada i discriminatòria que es fa a una persona pel simple fet de patir una malaltia. I les malalties mentals les sofreixen eespecialment. Diria que molta gent que pateix una malaltia mental no demana ajuda per port a l’estigma social. L’estigma el fomentam tots, la gent comú, les famílies, el propi malalt, els sanitaris i la premsa amb titulars sensacionalistes. S’ha de combatre amb educació.

Hi ha una bretxa social i econòmica en la salut mental? És a dir, per prevenir i posar cura als problemes sovint accedim a les consultes privades i no tothom s’ho pot permetre…
Com tot a la vida, existeix aquesta bretxa social. I especialment a les malalties mentals, perquè normalment el pacient es va deteriorant socialment i econòmicament. Nosaltres, la UCR estam carrer Ronda del Port 64 i el telèfon és el 971.559.483

 

Back To Top
Search