Sabeu que els càtars eren vegetarians? Tenien una percepció un tant peculiar respecte de l’alimentació. No només de l’alimentació, sinó de la visió de la religió i de la vida en general. El moviment càtar va ser un moviment herètic d’Occitània (el sud de França actualment) que va perviure entre els segles X i XIV . Els anomenaven els “bons homes” i eren homes i dones amb una moral molt rígida que rebutjaven les riqueses, rebutjaven la noblesa i no creien en l’Antic Testament. Per tot això varen ser perseguits i gairebé exterminats.
Quant a l’alimentació, eren tan rígids com ho eren amb les creences polítiques i religioses. Eren bàsicament vegetarians. Per a ells, la carn era pecat (tant en sentit literal com figurat). Per això també rebutjaven els derivats de la llet i els ous. Però no passava el mateix amb el consum de peix, que sí que estava permès ja que segons els seus coneixements en biologia (la biologia de l’època) els peixos naixien de manera espontània de l’aigua dels rius i de la mar.
La cuina dels càtars, tot i les restriccions autoimposades, era rica i creativa. André Bonaure n’ha arreplegades moltes i les ha adaptades a l’actualitat. Aquesta recepta em va arribar a través d’un curs sobre un viatge gastronòmic per l’Edat Mitjana i estava escrita com les de les nostres padrines (un grapat d’això, un poc d’allò, el temps de resar un pare nostre…) i la veritat és que la pasta no em va agradar gens i la vaig canviar per una de compra (tipus pasta brisa) i va ser boníssima! Podeu emprar qualsevol pasta que us agradi per encamisar el salmó, segur que així la fareu al vostre gust.
Salut!
Ingredients
• Un full de pasta (pot ser de compra o feta vostra, una que vos agradi)
• salmó (jo hi he posat uns 450 gr)
• gingebre en pols
• canyella en pols
• pebre bo en pols
• nou moscada en pols
• sal
Passa a passa
1. Llevam la pell del salmó i el salam al gust.
2. Posam les tallades de salmó sobre la pasta estirada.
3. En un platet mesclam les espècies i les escampam per sobre del salmó.
4. Tancam la pasta. Ho podem fer de manera rústica, amb una forqueta. Podem imaginar que una panada feta per menjar durant la travessia d’un poble a un altre no tendria tampoc una decoració molt espectacular. En aquesta recepta vaig doblegar el full de pasta embolicant el salmó i els dos extrems que quedaven oberts els he segellats pitjant amb una forqueta.
5. Abans de posar-la dins el forn l’hem de pintar amb ou batut.
6. Posam la panada de salmó sobre un paper sulfuritzat en una placa de forn i l’enfornam a uns 180º una mitja hora grossa, això dependrà de la quantitat de salmó i del gruix de la pasta.
