En educació, els canvis també demanen temps i consens

Dia 15 de setembre va tenir lloc una Mesa Sectorial amb el conseller Martí March en què els sindicats varen forçar la Conselleria a encetar un diàleg amb els representants dels docents sobre les instruccions d’avaluació. Aquestes s’havien publicat al BOIB dos dies abans de l’inici de curs, sense cap tipus de negociació amb la comunitat educativa.
A això cal afegir que els currículums definitius de la LOMLOE es varen publicar l’1 d’agost, per la qual cosa els centres varen haver de fer feina tot el curs passat amb documents provisionals. Encara que no hi ha hagut molts canvis, el professorat té dubtes perquè no tothom s’ha pogut formar en la nova proposta curricular i metodològica, ja que l’oferta formativa de la Conselleria va ser i encara és insuficient.
La qüestió, però, que ha aixecat més polseguera, angoixa i malestar entre els docents a l’inici d’aquest curs han estat les instruccions d’avaluació de la nova llei educativa estatal, i el seu complicadíssim sistema de ponderació i d’establiment de percentatges a l’hora de qualificar l’alumnat. Un autèntic sudoku ben mal de resoldre!
Aquests dies he pogut parlar amb molts docents de primària i la sensació que m’han transmès és que els canvis s’han de fer amb temps i amb voluntat de consens. És cert que ja hi havia centres amb un tipus d’ensenyament competencial i una mirada més centrada en l’alumne, i que la majoria veu amb bons ulls els canvis que recull la LOMLOE. Però el professorat de les Illes Balears vol fer bé la feina, amb calma, amb la formació adient i els recursos necessaris. I sobretot amb una Administració que li faciliti la feina i no la colli amb uns terminis tan exigents i un augment considerable de les tasques burocràtiques.
També hi ha queixes per la disparitat de criteris que la mateixa Conselleria difon. Per això demanen que es donin unes pautes clares sobre com i quan s’ha d’informar les famílies, i que siguin compartides per tots els centres educatius.
Segons les instruccions de la LOMLOE, per exemple, cada centre podrà ponderar els criteris d’avaluació en funció de la seva autonomia i establir els percentatges; i això els preocupa. Aquest fet pot crear incertesa en aquell alumnat que durant el curs canvia de centre, amb una mobilitat que es dona adesiara, i comportar una disparitat a l’hora d’avaluar l’alumnat que posaria en perill la igualtat d’oportunitats.
Fa poc sortien a un diari unes declaracions molt desafortunades de la Conselleria d’Educació en què deia que “els docents han tingut tot el mes d’agost per adaptar-se a la LOMLOE”, cosa que no es pot admetre si tenim present que aquest és el nostre mes de vacances.
Que es digui públicament això després de dos cursos marcats per la gestió de la pandèmia, amb canvis continus de protocols, amb personal docent, no docent i alumnat passant fred a les aules, patint calorades els mesos de maig i juny, fent una feinada amb currículums provisionals per tal de tenir a punt la implantació de la nova llei, o sense opció perquè tothom pogués fer la formació, demostra un menyspreu enorme al col·lectiu docent de les Illes Balears.
Cal un canvi de rumb de la Conselleria d’Educació, que escolti més, amb temps per a debatre on pertoca tot allò que afecta un entorn tan sensible com és l’educació. I per damunt de tot necessitam una Administració que prestigiï la nostra tasca i posi en valor la implicació de tants companys i companyes. En això també es nota la bona educació.