Per Rafel Perelló
[pullquote] Heus ací l’entrevista historicoetnològica d’aquest mes. N’és el protagonista Bernat Mayol Sansó, Amples (Ariany, 1926 – Manacor, 2017)[/pullquote]
L’infant que naixia amb el sac amniòtic de la placenta adherit al seu cos era conegut popularment com un infant que “naixia vestit”…
Deien que els nins que naixien embolicats dins aquest tel eren més sortats que els altres. Deien “l’infant ha nascut vestit, ja serà sortat!”. Vaig sentir contar que en temps del moviment hi va haver soldats que duien aquest tel dins la roba perquè les bales no els ferisen, deien que les bales passaven de llis…
Vós féreu “el dejuni de Sant Llorenç”. Quina edat tenieu quan féreu aquest ritual?
Jo encara no feia comú, això només ho podien fer quan eren nins petits. Els padrins i els pares varen tirar junta, “Bernadet, demàs feràs el dejuni”. El dia de Sant Llorenç no vaig menjar res de tot el dia. Vaig beure aigua de set pous. Vaig treure l’aigua amb una fulla de figuera de moro acopada perquè no la podien treure amb res que hagués tocat foc, m’enteneu?, ni de test, ni de metall ni de vidre. Quan has fet el dejuni de Sant Llorenç, la saliva torna bona, tens el mèrit de llevar el mal de les cremades amb la saliva, el mal de ventre, el mal d’una ferida…
Deien que les persones qui han fet aquest dejuni tenen el poder d’inmobilitzar les serps.
Sí, és ver. Jo ho vaig fer. Vaig fer un rotlo de saliva a una serp, la serp es va enrevoltillar, va estar quieta dins el rotlo tot el dia, no es va bategar gens ni mica. L’endemà vaig borrar el rotlo amb la mà i la serp va fugir escapada…
Per què penjaven una bosseta amb un barram d’eriçó de terra al coll dels nadons?
Els infants d’ué, quan treuen les dentetes tenen una malada que no està escrita. Idò perquè no tenguessin mal, matàvem un eriçó, bullíem el barram de l’eriçonet i el deixàvem un vespre dins esperit. L’endemà posàvem el barramet dins una bosseta de roba i la penjàvem en el coll de l’infantó amb una llendereta perquè no patis. Quan sortia una denteta a l’infant, queia una dent del barramet d’eriçó i vetaquí.
Per llevar-se un “uixol”, alguns acudien a una casa on hi hagués una persona difunta…
Sí. Anaven a una casa que hi hagués un mort. Demanaven la mà del mort als familiars de més aprop. Agafaven la mà del mort i la passaven per damunt l’uixol tres vegades…
Alguns remeis curatius que aplicaven els curanders eren impactants. Els vostres pares i padrins eren curanders…
Vaig sentir contar a mon pare que en temps primer, per llevar-se pigues bevien llet de cussa, mamada de la cussa, si no te feia oi, ha, ha, ha…si estaven barrinats del fetge pixaven damunt una moraduixera i la s’havien de fregar per la pell, aquí on tenim el fetge… Si estaven fotuts del cor, agafaven un pollet, el xapaven de viu en viu i se’l fotien damunt els pits… Si hi havia un mul que tengués asma, li bufàvem caliuets per la cara i aviat coneixia millorança… un temps feien moltes coses que ara fan riure però llavors hi creien, no se’n reien no. Em recorda que el dia de Sant Joan sacsaven els pins perquè deien que així no tendrien cuques…
M’agradaria parlar d’embruixaments. Sabeu quin és o era el procediment per embruixar una persona?
Per encisar s’untaven d’oli tots els dits d’una mà i es fregaven la mà per la boca i el barram i amb aquell llim havien de tocar la pell de la persona que volien encisar. N’hi havia que encisaven amb un boliquet.
Amb un boliquet?
Jo estava advertit de ma mare. N’hi havia una que la sabia llarga, anava darrere jo i sempre feia la grèmola. Vaig reparar que duia un boliquet de roba, reputes!, tot d’una em vaig decantar!. Si et feien una creu pel cos amb un boliquet ja havies begut oli… n’hi havia que donaven mal bocí però ens tenien advertits, alerta mosques! Una vegada una que em volia aglapir me’n volia donar, la mala pècora em diu “vols un bocí de coca, Bernat?”, tot d’una em vaig arronsar, dic ”no, no, no tenc talent”, tot d’una vaig veure que em volia metzinar… Un pic em daren mal bocí, no me’n vaig témer.
Què va passar?
N’hi havia una que pareixia una ànima mea però duia el mal amagat. Un dia me diu “vine amb jo”, mal me toc pesta!, aqui ja vaig tenir els collons dins l’almud!, vaig començar a caure per en terra, anava com a térbol, m’aixecava i tornava sopegar. Vaig sentir que deia “ja el tenc arreglat”, però jo vaig ser més fort, sabia què havia de fer i no em va passar res…
Què féreu per superar la situació?
Arrib a ca nostra, tenia la cara ensafranada, em vaig rabejar, vaig beure aigua amb sal i vaig dir “tan bell, tan fort, alliberau-nos senyor” i l’entobiament em va espassar…
Abans s’estilaven certs procediments per augurar el sexe del futur infant…
Si l’embarassada duia una vieta, posaven la vieta part damunt la mà de la dona, amb el call de la mà per amunt, sense que la vieta tocàs la mà. Si la vieta enrevoltava, seria nin, i si se movia de per llarg, nina. També posaven dues cadires.
Posaven dues cadires?
Eco! A una cadira li posaven un ganivet amagat davall i a l’altra cadira unes estisores. Posaven una bena en els ulls de la dona i la feien enrevoltar per embullar-la. Si s’asseia damunt la cadira del guinavet, l’infant seria nin, i si s’asseia damunt la cadira de les estisores, seria nina. També li feien mostrar les mans. Ho sabíeu?
No. Com era això de mostrar les mans?
De cop en sec li deien a l’embarassada “meam, mostra’m les mans !”, que li vengués de nou, si les posava per amunt, seria nina i si les posava per avall, nin… Un temps, si una embarassada no sentia l’al.lot, li posaven una pell de be damunt la panxa, ”uep! ara em tira una coceta”… un temps, per fer coneixedor que havia nascut un infant, posaven un brot de llorer a la baula de la porta i si era nina posaven murta…
Recordau algún tabú o prohibició de la dona menstruant?
Si tenia la regla i tallava un trosset de moraduixera, bona nit moraduixera!, la moraduixera es moria. Si formatjaven i tenien taronges a la casa, morta na Linda!, el formatjar no anava bé perquè la llet no prenia. Si feien matances no podien ajudar, el porquim tornava dolent, si feien all i oli, se triava, no podien tocar ferides ni tocadures (ferides de bístia) perquè s’infectaven, no podien salar olives perquè tornaven estantisses, no podien posar llevat al pa, no podien escurar, no podien fer un llamp!…
…L’amo en Bernat, he duit panades per berenar. En voleu una de carn i xítxeros o una de carn tota sola?
Vatualmón quin un!, em teniu regirat! Daça una de carn i xítxeros…
