Joan Sastre és l’ànima del segell musical digital Matalàs Records. Sota el lema “fes-t’ho tu mateix” ha abocat un primer EP, el de la formació Biaix, en aquest nou “contenidor de música”.
Estàs de doble enhorabona perquè estrenes projecte musical i segell discogràfic digital. Deixau enrere Bandcamp i l’alter ego Xorc per fer el salt a les plataformes més generalistes. Per quina raó decideixes muntar un segell digital?
La idea de crear el segell era per donar una sortida, o obrir una porta, per anar penjant diferents propostes musicals que van sorgint arran de conèixer gent i col·laborar-hi i alhora no haver de menester tenir un format de grup clàssic, amb assajos periòdics amb la mateixa gent, perquè el projecte tengui una continuïtat.
I per què Matalàs Records? Què és per a tu un matalàs?
Primer havia pensat que fos el nom del primer EP de Biaix, però després, pensant en la metàfora del que és un matalàs –on somies, dorms, descanses, te cures, neixes, mors…– me pareixia que era perfecta per aquest contenidor de música, on hi ha il·lusió, ganes de fer, creativitat, etc.
La vostra primera referència és “Biaix”, un nou projecte amb Francesc Matas i Peter Nicolau. Com sorgeix, el grup?
El projecte sorgeix abans del confinament. De feia un temps tocava amb en Peter, el bateria, i anàvem fent uns temes. Després vaig conèixer en Francesc i vàrem començar a compondre junts. Va passar la Covid per enmig, no va tenir gaire continuïtat o constànica, però sí que hi havia cançons que pensava que valien la pena, perquè ja se configurava un cert estil: molta guitarra, certa contundència i ecos de principis dels vuitant.
Fareu concerts? O només enregistrareu cançons a casa i al local?
En principi no feim comptes fer concerts, de fet fa estona que no tocam junts, però tenia ganes de donar sortida a aquests temes. I n’hi ha qualcun més que, si passa el cribratge mínim, també el publicarem. El més costós per a mi ha estat que m’agradàs una mica la veu i que fos capaç de mostrar-me.
De moment deixau clar que el segell és “homemade” i “lowcost”. Vos plantejau, però, fer edició física d’algunes referències o d’enregistrar a estudis professionals?
Com a col·leccionista de vinils sí que seria per jo un luxe poder fer qualque edició en format físic, sempre en vinil, perquè els altres formats han caigut un poc en el desús. Amb el vinil se recupera la mida de la portada i hi ha aquesta febre que pareix que torna. Ara bé, és complicat per un tema de pressupost. Guanyar doblers amb la música, malament sigui per tornar-los a invertir, és molt difícil. I de moment, continuarem amb aquesta filosofia de “fes-t’ho tu mateix”, una mica a casa i amb els nostres mitjans. Ja estaria bé poder tenir recursos per enregistrar a un estudi professional!
Quins són els vostres plans, d’ara endavant?
Estam en procés d’editar les cançons que vàrem fer amb un altre grup, Verni, i passar-les al format de l’Spotify i les altres plataformes. Una altra idea que s’està treballant és fer una selecció dels temes de Xorc i distribuir-los d’aquesta manera. I ara gravam cançons noves amb en Joan Lliteres, bateria de Panda Pants.
Voldries afegir res més?
És una meravella poder disposar de la tecnologia necessària per poder treure música, encara que no sigui professionalment. I sempre he tengut la sort de trobar gent amb qui poder-ho fer. I també m’agradaria que s’hi sumassin altres grups amb la mateixa filosofia.