“Les baixes rendes familiars no són una qüestió de desigualtat, sinó de composició”

El Dr. Antoni Riera Font, professor d’Economia Aplicada a la UIB, ens explica les claus econòmiques de les baixes rendes familiars als nuclis costaners del nostre municipi.

Quins pensau que són els motius que fan que existeixi aquesta diferència de rendes familiars als nuclis costaners de Manacor, que hi existeixin aquestes desigualtats?
Primer, voldria aclarir que no és un tema de desigualtat. Sí que és vera que Manacor té algunes seccions censals –concretament, la de Cales, la de s’Illot i Cala Morlanda i la del Port– on la renda neta mitjana familiar és molt baixa, si la comparam amb altres seccions censals de Balears.

I per quin motiu succeeix això?
S’estan ajuntant tres factors principals. En primer lloc, són unitats censals amb una renda mitjana per persona més baixa que la resta. En segon lloc, aquestes unitats censals presenten estructures familiars de mida reduïda i, de fet, n’hi ha moltes que són llars unipersonals. I, finalment, a això s’hi afegeix que en aquestes zones censals –i és un fet que crida molt l’atenció– hi ha moltes rendes que provenen de prestacions per desocupació, en un percentatge que gairebé duplica el de la resta de seccions censals de les Balears.

Què n’hem de deduir, d’aquesta situació?
Tot això apel·la a una major temporalitat dels contractes, per exemple. En termes de desigualtats, no hi ha gaire coses destacables. Però és vera que la població, en ingressos per unitat de consum, també està per davall de la mitjana balear. Això vol dir que trobaríem un percentatge important de població amb ingressos per unitat de consum menors d’entre 5.000€ i 7.500€ anuals. I això són percentatges molt baixos.

Per entendre’ns: són persones que guanyen poc i gasten poc.
Exacte. Com he dit, no és un tema de desigualtat, sinó de composició. És a dir, tens gent que té una renda neta baixa que, a més a més, forma part d’unes estructures familiars petites o unipersonals, que al mateix temps tenen ingressos que no provenen dels salaris, majoritàriament, sinó de prestacions per desocupació i, a conseqüència d’això, tenen una capacitat de despesa baixíssima. Tot plegat és un mal equilibri. Els economistes parlam d’equilibris virtuosos i viciosos, i aquest és viciós, perquè la mateixa zona alimenta aquesta situació. Si el resident no té per gastar, no hi ha activitat econòmica com per apujar els sous i, sobretot, durant un període de temps més llarg.

Sigui com sigui, aquestes condicions afecten molt negativament la vida de les persones. Què es pot fer per millorar la situació?
Més enllà d’una recepta específica per a la zona, en realitat tot això té molt a veure amb una sèrie de variables macroeconòmiques: el sistema econòmic regional, en aquests moments, pateix pèrdues molt importants de productivitat i competitivitat. Si en comptes de mirar aquestes zones censals miràssim Balears, ens adonaríem que tenim una competitivitat molt baixa, que té a veure amb un baix grau d’innovació i eficiència. Balears es troba en una situació de lideratge turístic, però els pilars que el sustenten estan molt desequilibrats. I això comença a ser visible amb la turismofòbia, la pressió damunt els recursos, la congestió, les rendes baixes, etc.