Diumenge 19, Joana Gomila (Manacor, 1982) i Laia Vallès (Sabadell, 1986) donen el sus al Barnasants al municipi. Ho faran amb el concert Així deçà.
Foto: Tolo Balaguer
Text: Cristina Bauzá
Diumenge és la primera actuació del Barnasants a Manacor. Què veurem al concert d’‘Així deçà’?
Joana Gomila: Per nosaltres és com una gira final de Paradís, un disc que va sortir el 2022 en plena pandèmia, que tenia la idea que cadascun de nosaltres som una illa i el que ens dona sentit com a humans és mirar a les altres illes i fer arxipèlags. I en certa manera, Així deçà és aquest arxipèlag
Laia Vallès: A Paradís ja hi havia alguns textos que havia escrit la Joana i els tocàvem en directe en format d’spoken word, un recitat amb música. Mentre fèiem Paradís vam pensar que havíem de fer aquests textos a part i d’aquí va sortir el casset Així deçà, una recopilació d’alguns que teníem de Paradís i molts textos nous i músiques que van sorgir quan vàrem venir a Mallorca. Llavors, hi ha l’arxipèlag format per nosaltres dues tocant aquests textos i algunes cançons de Paradís. Després hi ha la Lluïsa Febrer, que és una artista plàstica increïble que dibuixa en directe i escriu unes narracions especials per cada bolo. La sorpresa és en directe. I després hi ha la Maribel Servera i el Mateu Xurí que glosen en directe.
J.G.: El concert és expandir aquest univers, aquesta mirada cap a una illa duita a un extrem a causa del model econòmic basat en el turisme. És aquesta mirada cap a Mallorca des de Mallorca i també amb l’imaginari distòpic i esperançador a la vegada. Ho feim perquè creim que és possible un món radicalment ple de matisos. Així deçà és imaginar com seria el món si no fos així i fos així deçà.
Deis que és el concert final de gira de Paradís…
J.G.: Mallorca Literària ens va proposar fer un concert que havia de ser de Paradís i vàrem decidir, al novembre, que no ho fos. Ens sentíem en un moment de transitari tancar l’etapa. Vàrem decidir fer aquest concert, que era molt especial. Va ser meravellós. Hem fet d’altres concerts com aquests i en tenim en més al llarg de l’estiu. I és molt guapo perquè no ho esperàvem.
La paraula hi té molt de pes…
L.V.: La paraula i la imatge estan per davant de tot. Hi ha gent que ha vingut a veure’l i ens han dit que no és un concert, però realment sí que ho és. Hi ha la paraula improvisada, la paraula cantada escrita abans i la paraula narrada.
Fer feina amb Mateu Xurí, Maribel Servera i Lluïsa Febrer, com és?
J.G.: Molt fàcil.
L.V.: La Lluïsa és una caixa d’estímuls. De fet, ella diu que aquest concert no és un concert tancat, cada vegada és diferent. I realment sí, ens anem actualitzant a cada concert. Ella va una història diferent a cada concert i nosaltres anem adaptant coses. Hi ha molta vida. L’última vegada va ser tan apoteòsica la sorpresa que, a l’hora de tornar a tocar, no sabíem per on començar.
Qualque cosa més?
J.G.: Jo crec que és un concert ple de frescor i un arxipèlag bastant guapo de persones que serem damunt l’escenari. A més, hi haurà col·laboracions superespecials, però que no podem dir qui seran. És gent relacionada amb Manacor.
L.V.: Nosaltres tampoc sabem què faran aquests col·laboradors.
