skip to Main Content

Escoletes de 0-3, mala ferida

Que dins l’administració pública hi ha consciència i convicció per fer públic i gratuït l’ensenyament dels infants de zero a tres anys sembla un lloc comú en el qual la gran majoria de la població deu estar d’acord. La feina feta per grups de docents, per famílies i per especialistes durant els darrers anys ha menat cap a un procés de sensibilització entorn de la importància dels tres primers anys de la vida dels infants a l’hora de consolidar no sols llaços afectius i socials, sinó també competències i habilitats que poden ser determinants en les posteriors etapes educatives.

És per això que ha de ser benvinguda per part de tothom la proposta de la presidenta Armengol de fer gratuït de forma progressiva l’accés a l’ensenyament de zero a tres anys per a totes les famílies que vulguin o, fins i tot, necessitin, dur els seus infants a escola en aquesta etapa no obligatòria de l’ensenyament.

El cas, però, és que lla gestió de les escoletes públiques de zero-tres són gairebé totes municipals. I més encara, la majoria d’aquestes són gestionades per empreses externes que hi han accedint mitjançant una concessió o un concurs públic. Sigui com sigui, per exemple, a Manacor, atenent les places que ofereixen les escoletes públiques de Son Boga i Nins i Nines, només un vint-i-cinc per cent dels infants de Manacor hi podrien tenir accés. Les úniques escoletes on l’accés serà gratuït, són aquestes dues. Per a les altres, la Conselleria d’Educació no ha previst encara cap solució perquè puguin ser també gratuïtes.

Si les coses van com fins ara, tant per distribució horària com per interès, qui sembla que pot accedir a les escoletes públiques amb més facilitat són, a la fi, els qui menys ho necessiten. Això voldria dir que si no es baraten els barems que s’han emprat fins ara, molt probablement qui continuarà duent els seus infants a aquestes dues escoletes són els qui, econòmicament, segurament menys ho necessitin. Sense que això vulgui dir que no es puguin beneficiar, evidentment, d’un servei públic com ho podria fer la resta de la població.

En definitiva, tant la Conselleria d’Educació com el Govern haurien d’assumir com a propi aquest ensenyament, sense delegacions als Ajuntaments, sense concessions a empreses privades, i, encara més, sense concerts educatius, tampoc, a escoletes privades que ja estan en funcionament. La fórmula ideal, a parer nostre, seria que la Conselleria fes una passa valenta endavant, tant pel que fa a la dotació d’estructures com a la generació de places de personal i no hagués de passar per altres sedassos a l’hora d’oferir de forma gratuïta i universal l’ensenyament per a infants de zero a tres anys.

Mentrestant, com que sabem que això, a curt i mitjà termini, és impossible, la Conselleria haurà de garantir la gratuïtat de les escoletes municipals i subvencionar escoletes privades o les famílies que hi duen els seus infants per assegurar que la gratuïtat de l’ensenyament per a infants de 2 a 3 anys aquest curs, i d’1 a 2 i de zero a 1 en el vinents, sigui universal. L’altra cosa és que tenguin disponibles els doblers per poder-ho fer…

Back To Top
Search