“Tenc quaranta-cinc anys, som un home transexual, fa un any i mig que estic en transició i faig feina de peó en el sector de la construcció. Així començava Lucas Garrido la seva intervenció en el col·loqui Dissidències Km. O, en el marc del cicle Manacorinitats Dissidents, que ha tengut lloc aquesta setmana a Manacor.
Garrido va estar acompanyat per Regina Puerto: “Tenc vint-i-un anys, he tornat a Manacor després de dos anys estudiant interpretació a Barcelona i som bisexual”. I Toni Gelabert: “Tenc 22 anys, i em costa dir que som. Estic embullat. M’agraden els homes i les dones, però ara mateix, més els homes”.
Parlaren, tots tres, de les dificultats que trobaren per sortir dels respectius armaris. Així com per a Regina Puerto les coses varen ser senzilles en el seu entorn familiar, per a Toni Gelabert “va ser més complicat, però arriba un moment que et canses de ser una persona que al final no ets”.
Gelabert explicà que a ca seva li digueren: “Jo no notava però tenia l’esperança que no fos així”, i explicava que “la seva forma de protegir-me, al cap i a la fi, esdevenia una manera més de repressió”.
Tots tres, Garrido, Puerto i Gelabert reconegueren que les coses a Manacor són més complexes, “sempre tenim més problemes aquí que allà”.
Igualment, però Regina Puerto explicava que “a Manacor vaig trobar un grup de gent en què la cosa rara era ser heterosexual”. Sí que reconeixia, però, que sabent la seva tendència, havia de sentir comentaris “d’homes heterosexuals per ser una dona que s’ho fa amb una altra dona”.
També es referiren a la situació política. Puerto s’alarmava: “Estam pitjor del que em pensava” i Gelabert reivindicà que “ens continuam manifestant per què fa falta, perquè ens continuen insultant, pegant i matant”, alhora que explicava que “tornar a Manacor és complicat, et trobes amb comentaris d’homes suposadament heterosexuals que després et diuen altres coses per privat.
Hi ha gent que experimenta d’amagat i després d’insulta en públic”.
També participà a l’acte Juanito López, històric lluitador per la llibertat sexual, que es mostrà contundent: “Hem de lluitar per donar criteri a la gent. Jo amb les banderes em rent el cul. El que va per damunt de tot és la dignitat de les persones. Amagar-se és el pitjor”.
En aquest sentit els ponents també reivindicaren la necessitat d’una educació sexual transversal, i no sols en forma de tallers puntuals i més o menys convencionals.
L’acte, que comptà amb la presència de la delegada d’Igualtat, Carme Gomila, s’havia encetat amb la projecció del curtmetratge musical “Soc maricó”, obra del creador eivissenc Miguel Vingut, que també va ser present a l’esdeveniment, que tengué lloc dilluns passat al centre de cultura de Porto Cristo.