skip to Main Content

Falsificació de moneda

Albert Carvajal

*La imatge és de dobler mallorquí encunyat en temps de Carles II (1665-1700).

És prou sabut que la moneda falsa és tan antiga com la legal. Per això mateix, l’estat va anar mecanitzant (especialment d’ençà del segle XVIII) la fabricació de monedes per dificultar tant la generalització de rèpliques fraudulentes com la seva retallada amb l’objectiu d’aprofitar-ne el valor del metall amb què estaven encunyades. Però amb tot i això, foren moltes les falsificacions que les autoritats hagueren de perseguir. Un dels nombrosos casos es donà a Manacor el març de 1861, quan es muntà un taller clandestí (millor hauríem de dir una barraca a fora vila) des d’on es posaren en circulació reproduccions d’una moneda d’origen medieval encara molt comuna aquells anys: els antics doblers o quarts mallorquins.
Es tractava d’una peça de coure força popular que, pel seu valor mínim, era utilitzada diàriament per centenars de persones a les places i botigues dels pobles. Es considerava la darrera fracció d’un sistema monetari, el mallorquí, ferit de mort i proper a desaparèixer a causa de la generalització de la coneguda com calderilla castellana, representada per les dècimes de ral de velló, molt més feixugues i males de portar a les butxaques. Tant els doblers com els sous i les tresetes, malgrat la castellanització del seu aspecte, conservaven la creu llatina típica del sistema monetari mallorquí integrada en l’escut. El dobler era també la moneda més comuna entre les almoines que es donaven als pobres i a les bacines de les esglésies. Fins i tot l’estat en treia indirectament profit, ja que l’administració en feia ús a l’hora d’abreviar i simplificar els seus comptes i per retornar el canvi en els cobraments.
Per Manacor i Felanitx feia setmanes que corria la veu de la presència de doblers més mal encunyats del que era habitual i amb poques senyes de circulació. La Guàrdia Civil inicià llavors una investigació seguint les pistes que corrien per ambdues viles i, a mitjans de març, descobria en una barraca propera als límits del terme felanitxer la rudimentària maquinària que s’emprava per dur a terme les falsificacions, detenint una persona a la qual acusà de ser l’encobridora, si no l’autora, de les falsificacions. El promotor fiscal del partit judicial de Manacor, Antoni Frates, es féu càrrec de la sumària i demostrà que l’acusat, de qui desconeixem el nom, havia muntat un taller de falsificació des del qual distribuïa moneda falsa pels mercats de l’illa. Malgrat que no hem pogut aclarir la pena a què fou condemnat, el cert és que fins i tot a Ciutat les rèpliques es comptaven per centenars.
El mateix batle de Palma, Marià de Quintana i Ramon, hagué de publicar un ban on ordenava, en seguiment d’una instància instruïda pel jutge del districte de la Llonja, recollir a la Ciutat i el seu terme tots els quarts mallorquins falsificats que restessin en poder dels particulars alhora que prevenia a totes les persones que en posseïssin l’obligació de lliurar-los a l’ajuntament en el termini improrrogable de dos dies, on se’ls canviaria per moneda de curs legal. Afortunadament, la gent humil que fou víctima de l’estafa no sortí malparada.

Back To Top
×Close search
Search