skip to Main Content

Fer cases, de la necessitat al luxe

Només el novembre de 2021 el preu dels materials de construcció es va encarir prop d’un vint per cent. Pujades com aquesta es varen repetir durant tot l’any passat i se succeeixen també encara enguany, sense previsió que s’hagi de revertir la situació, de moment.

Avui fer-se una casa, més que respondre a la necessitat peremptòria de disposar d’un espai per viure, respon gairebé a un caprici luxós, si ens atenem als preus que es veuen obligats a manejar els venedors de materials de construcció i, en conseqüència, també els mestres d’obres.

La crisi energètica, amb l’encariment exponencial i imparable del gas, ha conduït a l’encariment de les matèries primeres per elaborar tots aquests materials de construcció. La cosa, per paga, s’ha vist accentuada amb aquesta guerra absurda (n’hi ha cap que no ho sigui?) i les previsions alcistes s’enfilen ara fins a límits fins ara mai prevists. Si a tot això hi afegim també les puges en el preu del combustible, que encara no han revertit sobre el preu del transport d’aquests materials, la situació en el sector de la construcció és ara mateix, apocalíptica.

Tot això, però, contrasta amb un paradoxal bon moment en el sector de la construcció, on la petita i mitjana obra fa camí sense gaire dificultats, de moment.

En qualsevol cas, hom té la impressió que l’economia de mercat ens obliga a viure enmig d’aquestes fluctuacions de preus que molt sovint responen més a interessos especuladors que no a variacions de cost real dels productes. És una llàstima que coses com aquesta tampoc no puguin estar regulades de cap manera pels estats, que sempre van dues, o tres, passes per darrere les necessitats de la gent.

Fa dos mesos, a Ucraïna, amb més o menys recursos, amb més o menys llocs de feina, amb més o menys serveis públics garantits, l’estat del benestar permetia una vida relativament plàcida a la majoria dels seus habitants. Avui no sols s’han vist desabastits d’aigua, llum i aliments, sinó també d’habitatge. Milions de persones han abandonat el país. Els morts s’hi compten per milers. I l’efecte dòmino de la crisi econòmica que provoca aquesta guerra ja ens ha arribat aquí. La fragilitat del benestar occidental és més important del que tendim a pensar sovint. El constructe idíl·lic d’intocables europeus no és cap fal·làcia, però es pot esbucar com un castell de cartes en qualsevol moment. Com diria qui hi creu: “Que déu no ho faça”.

Back To Top
Search