skip to Main Content

Francesc, en el punt de mira de l’extrema dreta

Començ aquest article després d’haver escoltat una entrevista a Catalunya Ràdio a Vicenç Lozano, autor del llibre “Intrigues i poder al Vaticà”. L’entrevistat remarca la recent decisió del Papa d’una limitació del poder de l’Opus Dei amb la publicació del decret pontifici de final del mes de juliol, Ad charisma tuendum, que es pot traduir com “per a protegir el carisma”.
Lozano considera que la premsa i l’opinió pública s’han fet poc ressò del contingut del document amb relació a una institució amb més de quaranta anys d’història, que ha gaudit de la protecció i el foment dels dos darrers bisbes de Roma, Joan Pau II i Benet XVI. En aquest mateix sentit, Francesc ha pres mesures de retirada del “favoritisme papal” amb una altra entitat de caràcter tradicionalista i conservador com Comunió i Alliberament.
Segons el decret, la forma de govern de l’Opus Dei haurà d’estar basada més en el carisma que en l’autoritat jeràrquica i caldrà una renovació de càrrecs, per tal que no hi hagi líders insubstituïbles. A més, qui estigui al capdavant de la prelatura de l’entitat fundada per Escrivà de Balaguer ja no serà bisbe i dependrà del Dicasteri del Clergat del Vaticà, al qual haurà de presentar un informe anual.
És cert que hi ha moltes llegendes sobre l’Opus Dei, però no és menys veritat que hi ha una realitat amagada d’una institució amb molt de poder i influències arreu del món, i que no tenia cap tipus de control de la màxima autoritat de l’Església catòlica. Amb el lliurament d’aquest informe es pretén, com diria el guardonat periodista català Carles Porta, posar una mica de “llum a la foscor” d’un grup envoltat sovint per la tenebra de la sospita.
Aquesta primera modificació del funcionament de l’Opus Dei s’afegeix a la reforma de la Cúria que Francesc va engegar el passat mes de març. Hi ha qui diu que el Papa ha manifestat la seva voluntat perquè desaparegui la Banca Vaticana i sigui, per tant, més creïble allò que va dir al principi del seu pontificat d'”una Església pobre per als pobres”, que tantes esperances va despertar entre molts de nosaltres, un al·legat proper a la teologia de l’alliberament, la bèstia negra del Papa Ratzinger.
Vicenç Lozano insistí també en les especulacions interessades sobre la salut del Papa, a qui es vol presentar com una persona fràgil i malalta, amb l’objectiu de forçar la seva renúncia, per part de sectors i mitjans mediàtics de l’extrema dreta. El periodista apuntà que és cert que el pontífex va superar una operació delicada de còlon i que el mal que pateix al genoll fa que vagi en cadira de rodes. Però en cap cas és una persona impedida per a la tasca que va assumir fa anys i que pot continuar exercint, això sí, a un altre ritme.
El Papa Francesc fa nosa, és un líder espiritual que ha parlat sense embuts de canvi climàtic, de la necessitat de guarir la creació i el món que és la casa de tots, de la recerca del bé comú i del paper dels homes i dones cristians com a constructors d’una societat samaritana i solidària. I això ni ho tolera ni, molt menys, ho perdona l’extrema dreta, que l’ha qualificat de “comunista” (com va fer l’il·lustre José Ramón Bauzá) i que fa temps ha engegat la maquinària perquè l’ambient sigui tan irrespirable que el pontífex argentí decideixi plegar. Malgrat tots els entrebancs, Francesc fa el seu camí. I que pugui ser per molts anys.

Back To Top
Search