skip to Main Content

Gloriosa identitat

Hom no sap si és primer l’ou o la gallina. Hom no sap si és primer l’ou de la identitat, o la gallina de la festa. Hom no sap si Manacor està orgullós de ser Manacor gràcies a Sant Antoni, o si és perquè Manacor està orgullós de ser Manacor que tenim el Sant Antoni que tenim. La festa, talment la paràbola cristiana dels pans i els peixos, s’ha multiplicat exponencialment des del no-res d’ençà que hem entrat en aquest frenètic i canviant, i també preocupant, segle XXI. Les coses no són com eren fa trenta anys. Sant Antoni era un temps una festa petita i jove que reviscolava, i la gent manacorina sentia la necessitat imperiosa de sentir-se arrelada al poble que l’havia vista néixer. Tothom, a cada poble, tenia un motiu d’orgull per ser d’on era. Una cançó, una festa, un paratge, un edifici patrimonial. A Manacor, per a molts el poble més lleig de Mallorca, la lletjor era també emocional. Tot, però, mudà de verd en blau. El poble encara és lleig, i són pocs els elements físics que convidin a fer una passejada tranquil·litzant per la vila. En canvi, sí que hi ha una llum diferent, procedent d’una gent que ha forjat una identitat diferenciada i orgullosa, que ha sabut comprendre que només a través de la diferència es podia forjar un orgull de ser qui érem. Sant Antoni pot haver estat conseqüència o símptoma de tot això, però el cert és que tant pel que fa al teixit social, com a l’artisticocultural com també fins i tot al cívicopolític, la gent manacorina ha demostrat tenir nirvi i empenta per configurar una fesomia orgullosa de poble.

Aquesta setmana hem donat el sus a la festa més gran. I són cada dia més les iniciatives populars que fiquen més endins les ganes dels manacorins de fer festa, de riure i viure plegats i d’esdevenir un dels pobles que fan enveja a la resta de ciutats grans de l’illa. El Sant Antoni manacorí no serà mai com l’artanenc. No beurà dels ancestres com ho fa el d’Artà, ni hi participarà de la forma tan organitzada i activa, i tradicional, com ho fan allà. Però alerta, cadascú a la seva manera, cada poble a la seva manera, viurem la festa més gran, i celebrarem el patró amb la idiosincràsia de poble, amb la grandesa i la modernitat de ciutat, amb la seguretat més afermada que mai de saber qui som i què volem.

Les vetes que ens uneixen són fortes, com forts són els gafets que encara cal travar per convertir-nos, definitivament, en la referència dels pobles que volen tenir una festa participativa, arrelada i alhora moderna, transgressora i transformadora. Som en el camí. Que ningú ens desbarati. Visca Sant Antoni!

Back To Top
×Close search
Search