“Herència abandonada va a fons en les misèries humanes”

Lara Díez Quintanilla (Lleida, 1985) és psicòloga, actriu i, fruit d’aquesta confluència, també dramaturga. Ella és l’autora d’Herència abandonada, l’obra que, protagonitzada per la manacorina Xesca Vadell, ha resultat guanyadora del premi Crítica Serra d’Or al millor text teatral.

És la primera vegada que reps un reconeixement en forma de premi?
He escrit altre i tinc altres coses en moviment. Vaig rebre el Premi Píndoles per Notícies del futur i Jocs perillosos.

I ara el Serra d’Or.
Sí, i que va venir totalment per sorpresa, perquè per rebre aquest premi tu no et presentes a concurs, sinó que el jurat el concedeix al millor text publicat durant l’any anterior. Quan em digueren que em volien veure em pensava que em volien fer una entrevista o alguna cosa així. Em va fer molt contenta i molt feliç, i quan ho vaig saber vaig agrair-ho a tot l’equip que va permetre que aquesta obra fos possible, i especialment a Xesca Vadell i Ramon Bonvehí, els actors que hi participen. De fet, jo havia pensat en ells quan escrivia l’obra. Ferem un treball previ a casa, assajant amb ells, i entre els tres donàvem veu i retocàvem el text. L’aportació de Xesca i Ramon és tan important que crec que si els crítics no haguessin vist l’obra i només l’haguessin llegida, no m’haurien donat el premi.

És complicat fer-ho per a l’autora mateixa, però quins creus que han estat els punts forts que han fet que Herència abandonada rebés el premi?
Jo crec ue el que ha estat més valorat ha estat el risc i el compromís. El risc d’anar a fons en les misèries humanes. I també el gir que fa, que et porta d’un lloc a l’altra, i l’atmosfera, la tensió del silenci.

És interessant recordar que una primera prova de l’obra es va fer al manacorí Espai de la Rotonda…
Sí. Recordo amb molta emoció el dia que la vam poder fer a l’Espai de la Rotonda. Recordo el suport de la gent, i la importància que hi hagi espais com aquell, i que les persones hi anessin i tinguessin el compromís de parlar-ne i valorar-la. Tots els comentaris que s’hi van fer em van ajudar moltíssim. Per crear és molt important nodrir-se del carrer. Hi ha llocs on passen coses, i són llcs molt bonics.

Com resumiries Herència abandonada?
Ha mort el pare de l’Àngela i els seus tres germans. Felip, l’advocat que li ha duit sempre els papers, i Àngela, queden sols i en aquest moment d’espera comencen a aflorar una sèrie d’herències reals i familiars, les obligacions… i tot és posat en qüestió.