Skip to content

“Hi ha un buit legal”

Margalida Sansó Jaume, advocada a Font Mora Sainz de Baranda, explica com és possible que nadons fruit de la gestació subrogada puguin ser inscrits aquí

La gestió subrogada no està permesa aquí, però sí que es poden registrar els nadons que han nascut arran d’aquesta pràctica a països on és legal. Com s’explica?
Segons la normativa espanyola, el contracte de gestació per substitució és nul de ple dret per vulnerar principis bàsics del nostre ordenament jurídic tals com la il·licitud de la causa, per mancar d’objecte i per vulnerar el principi d’indisponibilitat del cos humà. També hi ha la prohibició expressa de l’article 10.1 de la “Llei 14/2006 de 26 de maig sobre tècniques de reproducció humana assistida” que preveu la nul·litat de ple dret del contracte de gestació subrogada. Per altra banda, la “Llei Orgànica 1/2023 de 28 de febrer per la que es modifica la Llei Orgànica 2/2010 de 3 de març de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs” estableix la gestació per substitució com una forma de violència contra la dona en l’àmbit de la salut sexual i reproductiva. Tot això s’ha de posar de manifest d’acord amb la indisponibilitat de les normes sobre filiació i estat civil, les quals són imperatives i, per tant, no poden ser deixades a la voluntat de les parts. A banda del que preveu la nostra normativa interna, els nadons poden entrar sense problemes i ser integrats completament dins el nucli familiar. D’aquesta manera, els Tribunals espanyols acaben resolent a favor de la determinació de la filiació, ja que prima més la protecció del menor per evitar la seva indefensió, que la restricció dels seus drets per complir la normativa interna. El Tribunal Europeu de Drets Humans s’ha manifestat sobre aquests casos i ja ha condemnat a França en diverses ocasions per negar-se a inscriure a menors fruit de la gestació subrogada, argumentant que negar-se a reconèixer la filiació biològica dels fills amb els seus pares pel fet d’haver acudit a aquesta tècnica aniria en contra del dret fonamental respecte a la vida privada consagrat a l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans.

Els pares no gestants no són penalitzats. Per què? L’administració els podria penalitzar?
Hi ha un buit legal, ja que no es regula a la nostra normativa interna què passa quan aquesta pràctica es realitza per part de ciutadans espanyols a l’estranger. El Codi Penal castiga als que entreguin a una altra persona un fill, descendent o qualsevol menor a canvi d’una compensació econòmica. Ara bé, està penalitzat si els fets tenen lloc a l’Estat espanyol. En el cas que la pràctica es dugui a terme a un país estranger on estigui permès, els fets no poden ser penalitzats a Espanya. En conseqüència, els naixements per gestació subrogada s’acaben convalidant a través de la inscripció registral a partir d’una resolució de l’any 2010 de la Direcció General de Registres i del Notariat. Aquesta ha d’anar acompanyada d’una resolució judicial del país en el qual s’hagi fet la pràctica que determini la filiació i es tramiti aquí l'”exequàtur”. En el cas de no tenir resolució judicial del país on s’ha dut a terme la gestació, és més complicat. Si el pare d’intenció és el pare biològic, el nadó podrà ser registrat com a fill seu i de la gestant amb la partida de naixement, a la que forçosament haurà de figurar el nom de la gestant. Així, amb el document de renúncia de la gestant a la maternitat del nadó i el consentiment de l’adopció, la dona del pare biològic, és a dir, la mare d’intenció, podrà adoptar el nadó.

La legalització d’aquesta seria viable? En cas que sigui així, com enteneu que hauria de ser? No es vulneraria cap altre dret?
Entenc que la possibilitat de legalitzar-ho existeix. Ara bé, es tracta d’un tema molt complex, on concorren límits legals, ètics i morals pel que pens que resulta complicat pensar que es pugui adoptar un canvi legislatiu a Espanya en el sentit d’admetre aquesta pràctica, almenys a curt o mitjà termini. A més, la tendència legal i jurisprudencial és contrària al fet que es legalitzi aquesta pràctica perquè la llei clarament considera que és una forma de violència contra la dona i el Tribunal Suprem s’ha pronunciat en diverses ocasions també en el sentit de considerar la necessitat de protegir els drets de les mares gestants i els menors en general.

Back To Top
Search