Armando Serra Queralt (Son Servera, 1928 – Palma, 2022) era fill de guàrdia civil el temps del Moviment. Son pare estava destinat a Son Servera. Tenim davant, idò, un testimoni que ens pot contar, avui que n’estam tan pendents, com va ser l’arribada a sa Coma de les tropes del capità Bayo. No és tothom, que pugui dir, que va veure les cinc milicianes afusellades presumptament a Manacor, davallant del camió feixista que les havia fet preses a la plaça de Son Servera.
De nin, vós vivíeu al quarter de la guàrdia civil de Son Servera perquè el vostre pare era guàrdia civil. Éreu al quarter quan a l’agost de 1936 va arribar la milícia republicana a sa Coma?
Sí, era en el quarter de la guàrdia civil, que està en el carrer de la Mar. De la finestra es veia la Punta de n’Amer. Jo dormia, però devers les sis del dematí em vaig despertar perquè sentia molt de renou dels guàrdies i les dones dels guàrdies. Vaig dir “què passa?”. Vaig guaitar per la finestra i vaig veure sis “barcos” de guerra que estaven fondejats a sa Coma…
Què va passar després?
Va passar un cas. Hi havia un guàrdia civil en el quarter, que jo li deia “el tío Cursach”, era de Capdepera, i a aquest li varen dir “ves a fer un estudi, una observació, a veure què passa a sa Coma”, i en beneit va anar allà, va dir “eeeeh! Què feis?”, i li varen pegar un tir i el varen matar… En el carrer del quarter varen foradar cases per protegir-se, varen fer una comunicació de casa en casa per no anar pels carrers perquè els republicans estaven en el Puig de sa Font…
Vàreu fugir de Son Servera, vós?
Els superiors varen dir que els nins i les dones dels guàrdies civils se’n anassin del quarter. Ens varen dir: “Fugiu del quarter i no digau en cap moment que sou fills ni dones de guàrdies civils”; el quarter era un objectiu per als republicans. Vàrem anar a Artà, però pel camí vàrem passar per devora una possessió entre Son Servera i Artà, i la senyora de la possessió ens va dir “si voleu, podeu venir a ca nostra”, i hi vàrem anar. Vàrem estar a la possessió quatre díes i d’allà véiem tot Son Servera i sentíem el renou de les bombes que tirava en Jaume I (cert vaixell) i el renou de les bombes que tirava l’aviació dels republicans… un dia va venir a aquesta possessió un senyor que li deien en Rafel “Teula”, que amb un Citroën duia provisions a les possessions, i quan va veure que allà només hi havia dones i nins, va fermar un llençol a un bastó, com si fos una bandera blanca, perquè no hi disparassin. Al cap d’una estona va venir un oficial de l’exèrcit nacional amb soldats i li varen donar una renyada de por… després vàrem anar a estar a Artà. A Artà, un dia va passar un avió dels nacionals, i quan passava la gent li va fer mamballetes, però amb això va tirar un parell de bombes damunt Artà i les bombes mataren set persones. La gent es va exaltar molt!…
Véreu o sentireu parlar de les cinc dones de la milícia republicana que va fer preses l’exèrcit nacional i suposadament foren afusellades a Manacor?
Les vaig veure. Va venir un camió a la plaça del poble (de Son Servera) i la gent es va amuntegar, no molta, i aquelles al·lotes, però, anaven ben tranquil·les, anaven “sueltes”, duien un “mono”. Davallaven del camió i tornaven pujar. La qüestió és que a la plaça hi havia un capellà jove que duia insígnies italianes, era mallorquí, i aquest volia ser el que comandava, i quan se’n varen dur les al·lotes, el capellà va dir: “aquestes que se’n riuen i riuen, avui moriran, les afusellaran a Manacor”. Se les varen en dur a Manacor…
Les cinc milicianes eren insultades per la població de Son Servera?
No, no, no. Era una cosa molt senzilla. Home, la gent també devia estar espantada! Jo jugava per allà i veia les al·lotes. Jo sabia el que passava perquè mon pare ens ho deia…
Diuen que a sa Coma hi va haver molts de morts. Véreu els morts, vós?
Sí, els vaig veure. Hi havia molts de morts a Sa Coma, varen fer munts, record vuit o nou munts de morts, feia feredat. Els enterraren a l’arena, tiraven l’arena damunt i veies el “bulto” de la persona. Allà han fet els hotels i ningú ha dit res, no han fet res, res…
Com hem dit abans, el vostre pare era guàrdia civil a Son Servera. Venien persones a demanar al vostre pare on eren els seus familiars que havien desaparegut o detingut?
Sí, mon pare era del poble i molta gent venia i s’informava per mon pare si aquell familiar estava a la presó tal o si aquell estava en aquella altra. Mon pare ho sabia i els en donava una idea d’on podien estar tancats. Ell no podia fer-hi res, però beneficava (fer benefici) tots els que podia. Molta gent estava alabada perquè els donava sortida, perquè ningú sabia on era un familiar ni a quina presó estava…
Quins altres records teniu de la guerra?
Us puc dir que quan els republicans se’n varen anar, varen deixar molts de sacs d’avellanes que no els varen embarcar. Varen dur tots els sacs al quarter, i nosaltres ens vàrem menjar les avellanes… quan varen fugir, abandonaren una barca de guerra que estava espenyada. Jo la vaig veure enfonsada molt a prop de la vorera…
Hi va haver qualque guàrdia civil que passàs al bandol republicà?
Sí. Hi va haver un guàrdia civil que va passar als republicans, en Domínguez. A aquest guardia civil li varen arrancar els botons de la guerrera en el pati del quarter i varen fer entrega de les seves armes…
Quan vareu poder tornar al quarter, en quin estat es trobava l’edifici?
El quarter va rebre molts de tirs. El meu llit estava tot ple de forats de bala perquè jo vivia en el pis de dalt de tot. La meva habitació donava al Puig de sa Font, i els republicans varen arribar al Puig de sa Font…
