Joc d’espies per vulnerar tots els drets

Foto: El País

Indigneu-vos. Pep Barrull

Tornada del rei emèrit sense donar explicacions sobre possibles delictes molt greus i Valtònyc absolt a Bèlgica sense poder tornar

Ho hem sabut fa poc, el rei Emèrit tornarà a l’Estat sense cap explicació. Va desaparèixer un dia sense explicar per què, i torna ara sense dir res. Aquesta és la impunitat que PP i PSOE han atorgat a la monarquia, l’han blanquejada tot i la ferum que fa. El diari Público ha publicat que la seva fortuna seria d’uns 1.200 milions d’euros, aconseguits com a comissionista en el tràfec d’armes, algunes de prohibides, o en l’AVE a la Meca o… qui sap. La fiscalia del Tribunal Suprem ha tancat la investigació afirmant que no hi ha proves, és a dir, net com una patena. Recordeu quan Pedro Sánchez es preguntava “de quien depende la Fiscalía? Doncs això, no calen més preguntes. La subsistència del règim del 78, el bipartidisme entre PSOE i PP (un dia contarem aquest sistema dissenyat per Cánovas del Castillo el s. XIX), la corrupció practicada per tots dos partits i que amb l’engranatge del Consell del Poder Judicial anomenat per aquests dos partits fan que la justícia no arribi. Així es perpetuen en el poder, se’l cruspeixen. En definitiva l’Emèrit podrà tornar, però Valtònyc, absolt definitivament dels delictes d’injúries a la Corona no podrà tornar, haurà de seguir a l’exili. I Pablo Hasél continua a la presó. I tot perquè un govern i un partit que es diuen d’esquerres i el més progressista de la història no han complert amb les recomanacions del Consell d’Europa, no han iniciat cap canvi legislatiu per protegir els drets més bàsics, com la llibertat d’expressió, segons sentències del Tribunal d’Estrasburg. I qui dia passa, anys empeny.
I som al mig d’un escàndol majúscul, el Catalangate. I cal sumar-hi la delictiva conducta del comissari Villarejo i els poders de l’Estat, o, cosa que és equivalent, les clavegueres de l’estat. Anem a pams.
Sabem que l’espionatge es va iniciar amb el PP i Rajoy. I vist com han anat les coses, els àudios publicats a El País, es constata que va existir una “operación Catalunya”. No estranya que el PP fes el que va fer (piolins estomacant població indefensa, molts anys de presó, repressió dura -més de tres mil encausats-, exili). La dreta utilitzant tots els poders de l’estat, els legals i “tots” els il·legals. Però el PSOE? Un partit que es diu (Jordi Pujol era molt gràfic en l’expressió, diuen, diuen, diuen) d’esquerres, socialista i progressista que espia els seus aliats, a advocats en l’exercici de la seva professió, a candidats a l’alcaldia en ple procés de negociació, als presidents d’entitats civils, a familiars, etc. I això els 18 reconeguts pel CNI, però en són més de 60. I qui sap. S’han vulnerat tots els drets protegits a Europa, per Nacions Unides i la pròpia Constitució tan sagrada.
Espionatge produït a través de Pegasus (programari que l’empresa NSO només ven a estats i per lluitar contra el terrorisme, el tràfic de drogues i armes). És evident, contra Catalunya tot. Han intentat tapar-ho tot com sempre. La Comissió de Serveis Secrets no ha servit per a res, la investigació del Defensor del Poble (no oblidem que va ser anomenat per Pedro Sánchez i el PSOE) ja ha tancat la investigació. I estam on estàvem, el PSOE amb el PP i VOX s’ha oposat a una comissió d’investigació, en els temes d’estat no hi ha diferència entre els uns i els altres. Al Parlament Europeu s’havia creat una comissió d’investigació pels espionatges practicats per Hongria i Polònia, i ara s’hi ha afegit Espanya. Les denúncies als tribunals plouen. I és evident que no podran tapar-ho, passarà temps, i el govern socialista en pegarà un fum i pagarà un preu, però no els preocupa, ho va deixar molt clar Rubalcaba “el estado pagará el precio que sea”.
Va passar el mateix amb el terrorisme d’estat (Batallón Vasco Español, GAL), amb segrestos, desaparicions, tortures, ús de calç viva per fer desaparèixer els cossos, etc. i al final el govern de Felipe González va ser condemnat, i els culpables indultats al cap de pocs mesos pel PP.
L’espionatge al president i dos ministres deixa clar que els forats en matèria de seguretat són contundents, més enllà de la cortina de fum per intentar difuminar el Catalangate. Una ministra de defensa, Margarita Robles, que va defensar obertament l’espionatge i que ben bé podria ser una ministra del PP.
És clar, per molt que ho pregonin a tota hora Espanya no és una democràcia plena (equiparable a Turquia, a Hongria, a Polònia), o potser no arriba ni a democràcia. Res té a veure amb els països del nostre entorn. Al final les vergonyes de l’Estat vendran dels tribunals europeus, les sentències posaran Espanya al lloc que es mereix. Mèrit? De molts.