skip to Main Content

La capella de la Mare de Déu dels Àngels de les Germanes Franciscanes Filles de la Misericòrdia de Manacor

En aquesta comunicació, Andreu Veny fa un estudi exhaustiu de la capella de les Germanes Franciscanes. Les capelles d’aquesta congregació solen tenir per titular, presidint l’altar major, la Immaculada Concepció de Maria. En canvi, per diferenciar-se unes de les altres, solen agafar per nom alguna devoció diferent, tanmateix, de signe franciscà: la de Manacor s’anomena Mare de Déu dels Àngels.
El rotatiu La tarde: diario independiente de noticias y avisos de 20 de juny de 1904 publica una extensa crònica amb motiu de les reformes fetes a la capella de les Franciscanes.
La revista mensual franciscana Heraldo de Cristo, en el número 153 de gener de 1922, publica una comunicació sobre la capella de les Franciscanes, en la qual el seu redactor, el sacerdot A. Truyols, presenta una interessant fotografia de com era la capella aquell any. També aquesta mateixa revista, en el número 321 de juny de 1936, dona a conèixer la benedicció del nou sagrari i de les noves pintures del presbiteri.
A l’Arxiu Diocesà de Mallorca trobem una instància feta per la superiora de les Germanes Franciscanes de Manacor adreçada al Sr. Bisbe amb la finalitat de demanar autorització per a l’aprovació d’un projecte d’un nou retaule i un d’un nou sagrari.
La primera capella que tingué la comunitat estaria ubicada on tingueren el seu primer convent, a un lloc de la plaça de Sa Bassa, just a una casa que va proporcionar la fundadora, Sor Rosa Maria Parera.
La comunitat anà creixent, la casa va quedar petita; el visitador general Tomàs Rullán adquirí un nou local al carrer Major, comprat a la família Rubert de Ciutat. En aquest emplaçament és on començaren a exercir la docència, l’anomenada costura.
Mentre s’anava construint la nova capella, les religioses empraven una de les sales de l’edifici per a capella particular. El 1893 es donava per finalitzada l’obra de l’actual capella i fou beneïda el 14 de juliol d’aquell mateix any.
La capella estava presidida per una Immaculada Concepció, obra de l’escultor Guillem Galmés i Socias, que fou beneïda el 1897 i apadrinada per Antoni Mora i Lluïsa Riera i Jaume. L’exterior del temple és auster i elegant. La façana és acabada per un frontó. L’estil arquitectònic interior és del renaixement italià. Les seves mesures són 12,70 metres de llargària per 5,88 metres d’amplària. El 16 de juliol de 1904 es va celebrar una gran diada on foren beneïdes les quatre meses dels altars laterals. Segons algunes fonts, són obra de l’escultor Miquel Amer; segons d’altres, de Miquel Vadell. Tanmateix, actualment aquests altars ja no hi són i com a conseqüència no els podem estudiar ni identificar.
També foren beneïdes quatre pintures, una per a cada altar. La de sant Josep fou pintada per Margalida Riera de Comas. La de Sant Francesc d’Assís fou pintada per Margalida Suñé, i la darrera, la de santa Clara d’Assís fou pintada pel sacerdot Pere Galmés.
Sembla que antigament hi havia una trona, on hi havia una pintura de sant Bonaventura, obra de Margalida Bonnín. Ara ja no hi és.
La imatge de la Immaculada que presideix l’altar major, és obra de Guillem Galmés Socias i prové de l’antiga capella. El sagrari és obra de l’escultor Colom i les pintures laterals sobre sant Francesc d’Assís són del Sr. Payeras i daten de 1936. El sagrari fou beneït per Mn. Truyols, Actualment ha desaparegut el templet que segons el projecte el cobria (fig. 13).[1] La capella de la Immaculada Concepció engloba una sèrie d’estils artístics bastant diferents entre ells: dins un conjunt arquitectònic classicista s’hi ubiquen elements neobizantins i neoromànics, a més de pintures neobarroques (fet altrament habitual en els eclecticismes d’ençà del s. XIX). No obstant això, el conjunt conté un recorregut estilístic divers que resulta harmoniós i singular.
Cal tenir en compte que les pintures de les capelles laterals no tenen gaire valor artístic: són obres d’autors locals que no passen de ser benintencionades. Aqueix mateix fet ens informa de l’activitat artística en projectes modestos i marginals, exemplificat en el Manacor de principis de s. XX.

Back To Top
Search