skip to Main Content

La Coral de Fartàritx: el cor d’una barriada

Carme Sánchez Riera va presentar la història de la coral de Fartàritx; una història d’amistat i també d’amor a la música. Segons Sánchez, aquesta coral no deixa de ser una de les plataformes manacorines per a canalitzar inquietuds musicals, revestir de solemnitat les celebracions populars i religioses, i contribuir en la perpetuació del patrimoni musical de la cultura pròpia. Aquest estudi estudia els seus orígens i una revisió dels canvis amb el pas dels anys.
El cor va donar una passa quan va decidir el canvi de cor religiós a un cor amb funcionalitat social. Tot va començar amb mossèn Mateu Galmés, amb l’ajuda de Toni Perelló i la mare Estarellas (religiosa del convent Puresa de Maria). Josep Tomàs Galmés també es va involucrar molt, era com el relacions públiques de la coral. El seu fill Miquel n’ha agafat el relleu.
Els primer assajos com a cor de Fartàritx es van dur a terme al saló d’actes de la Caja de Ahorros del carrer Olesa de Manacor. Posteriorment, a l’Església de la Puresa, la coral comença a formar part, d’alguna manera, de la congregació i per tant oferia les seves actuacions en els actes religiosos. L’any 2000 la mare Estarellas va ser destinada a Palma. Deixà de formar part de la coral. A nivell organitzatiu, don Mateu Galmés ensenyava els baixos, la mare Estarellas contralts i Toni Perelló sopranos i tenors. Cal dir que mossèn Galmés ja havia fet aquesta tasca anteriorment amb els baixos de la Capella.
Perelló va dur la coral bastant temps, malgrat un breu temps durant el qual fou dirigida per Julia Acosta; i finalment va deixar la coral. A partir d’aquí Carme Sánchez, que dirigia la coral de les Aules, es va fer càrrec de la de Fartàritx a partir de la gestió d’alguns membres que cantaven a les dues agrupacions.
Les actuacions més institucionalitzades són la participació en la missa de Matines, on ha cantat molts anys de solista Catita Ferrer. A la dècada de finals del 90 van fer una coral infantil i juvenil també, que va durar molt poc. La vocació social d’aquest cor es reflecteix en la seva assistència, durant molts anys, a la missa de reis a la residència de la gent gran de Manacor. Han interpretat també en solemnitats religioses com la missa del Ram, també en els Dotze Sermons i a les festes de la barriada, on sempre se celebra un concert el segon diumenge del mes de maig.
Cal dir que el seu naixement, a finals de la dècada dels 80 suposaren per a la barriada una evolució i promoció musical. Don Mateu Galmés, amb les seves estades intermitents a Manacor havia estat un gran promotor cultural de la ciutat, i quan va ser destinat definitivament a la nostra localitat, va iniciar aquesta agrupació. Toni Perelló va fer créixer i aflorar musicalment la Coral durant vint-i-cinc anys.
L’agrupació va començar amb pocs cantaires, nodrida principalment pels membres de l’antiga escolania de l’Església dels Dolors i amb alguns membres de la Capella, quan aquesta va deixar d’actuar. Amb el temps va anar creixent fins a consolidar-se com a cor. Com la majoria de corals, la de Fartàritx ha tengut moments d’esplendor i moments de desànim, però sempre ha trobat la manera de seguir endavant.
Fins al 2020, la coral ha estat dirigida per Carme Sánchez i compta amb l’acompanyament pianístic de Bàrbara Duran en les actuacions públiques. Aquest estudi és el primer sobre aquesta agrupació. Manacor sempre ha estat una societat amb una rica tradició artística i cultural i gràcies a aquest fet té una significativa presència d’agrupacions musicals de cant col·lectiu.

Back To Top
Search