Skip to content

“La creativitat em surt de les crisis artístiques, és quan em sent perdut que dibuix per entendre què tenc davant”

Adrián Martínez Marí (Eivissa, 1984) ha estat guardonat amb el recuperat Premi Ciutat de Manacor d’Arts Plàstiques. Parlam amb l’artista de la seva obra, que combina vídeo, escultura i sonoritat.

El jurat ha premiat l’obra ‘Faristol’. Com definiries la teva proposta? 
És una peça escultòrica que incorpora animació i la meva pròpia veu. I les animacions que es poden veure en dues pantalles són caricatures de la vida de l’artista. O de la manera en què jo visc l’art. No és victimisme, però la creativitat em surt de les crisis artístiques, és quan em sent perdut que dibuix per entendre què tenc davant. M’agrada sentir les baixades i pujades d’ànim, tot el procés. Perquè al final la peça acaba prenent forma i surt. I en el meu cas el resultat sempre té molt a veure amb l’humor i la ironia.

En la teva obra tu et converteixes en un personatge que té la teva veu…
Sí, és la primera vegada que m’enregistr a mi mateix perquè la meva veu formi part d’una obra. Recit el que podríem definir com una espècie de mantres. Les imatges es poden veure en dues tauletes i les peces escultòriques de metall serien, en part, els faristols. Per a mi l’experimentació en diferents llenguatges és fonamental i és la primera vegada que incorpor vídeo, àudio i escultures en una mateixa obra.

Què és allò que t’atrau de mostrar o de qüestionar el teu procés de creació?
Ara per ara m’interessa aquest aspecte autobiogràfic i tot allò que té a veure amb el treball i els oficis de l’art. Però a mi em mou la curiositat. Jo m’avorresc aviat i necessit canviar. De temes i de tècniques. Per a mi el dibuix és crucial. I l’animació és una manera de dibuixar. També faig instal·lacions efímeres, peces amb fil i agulles clavades a la paret…
En què et fixes, què és allò que t’inspira?
S’ha de beure de les coses que estan ben fetes i de la curiositat. Jo no llegesc ni em fix massa en l’actualitat de l’art o en la seva teoria. Jo bec del que visc a casa. M’interessen els dibuixos animats, la música, Gaugain, l’art més outsider, els còmics, la gastronomia o l’humor absurd dels còmics britànics i del duet Faemino y Cansado. I tot això ho dibuix en forma de crítica, de tragicomèdia i d’humor. És la meva forma d’entendre el món.

Has rebut el Premi Ciutat de Manacor l’any de la seva recuperació. Creus que aquest certamen és realment un estímul pels artistes?
Sí, totalment. És un al·licient i crec que el de Manacor és un dels premis artístics amb més renom de Mallorca. Aquesta és la quarta vegada que he estat seleccionat i estic realment orgullós que el premi m’hagi arribat amb una obra molt recent que experimenta amb disciplines fins ara inèdites a la meva obra. Sent que el jurat m’ha donat una empenta per seguir per aquest camí. I n’estic agraït.

Back To Top
Search