Un any més, arriba la Temporada Gran i els espectadors habituals es comencen a estudiar l’oferta de l’edició. Aquell carrer, L’oncle Vània, Els Bruguerols o L’electe són les escenificacions de les quals esperen poder gaudir enguany. De fet, aquestes sis persones coincideixen en destacar la varietat dels espectacles i dels gèneres que s’interpreten damunt l’escenari.
Elisabet Gayà: “Ganes que arribi l’octubre, i el fred, per poder anar al teatre”
A la Fira de Teatre hi he anat sempre amb la meva família, m’agrada compartir-ho amb ells”, assegura Elisabet Gayà. Ella és una de les espectadores habituals als espectacles que s’ofereixen en el marc d’aquesta, i és que considera que és una fira “molt completa”. A més, destaca com valor afegit que “la programació sigui en català”.
Observa que el ventall d’obres és molt ampli. I tant és així, són poques les vegades que hagi de “recórrer a altres teatres per veure espectacles”. Tot i això, apunta que “fa uns anys era més variada”, “record unes fires amb teatre relacionat amb el circ o les acrobàcies”.
Està molt interessada amb les obres locals, com fou l’any passat Una flor no fa estiu. I enguany, aquells espectacles que més il·lusió li fan són Bubotes, perquè n’ha llegit el llibre; Classe, per la temàtica; i L’Oncle Vània, perquè és tot un clàssic. “Crec que serà un retorn a la normalitat, ja em fa ganes que arribi l’octubre, i el fred, per anar al teatre”, reconeix Elisabet Gayà.
Julià Duran: “Tornar a començar després d’un any molt difícil”
“Som un enamorat del teatre i actor aficionat, acostum a fer una o dues obres cada any i la Fira és un aprenentatge”, així es defineix Julià Duran. A més, aquesta edició serà especial per a ell, ja que per primera vegada actuarà en el marc d’aquesta programació. És un dels intèrprets de L’Electe i li “fa moltes ganes representar-la” dins l’octubre. “És un progrés dins la nostra petita carrera d’actors”, comenta.
A banda d’aquest fet, entén aquesta edició com “un tornar a començar després d’un any molt difícil”. I com a espectador també té ganes de participar-hi. D’enguany, explica que d’entre totes les possibilitats, li fa il·lusió veure és Els Bruguerol i Un obús al cor.
Amb tot, considera que aquest cicle d’espectacles està replè “de qualitat”. L’únic emperò que hi posa, diu, és que enyora “una mica més de teatre de fora de l’àmbit dels Països Catalans”. Ara bé, Duran és conscient de la “dificultat que això suposa, però potser podrien cercar una mica més”.
Francisca Bauzá: “A vegades m’estim més anar a veure teatre que no anar a un sopar”
Francisca Bauzà està convençuda que aquesta XXVI edició “serà bona, perquè la gent que tria és bona”. Entre altres avantatges, destaca que la Fira no es concentri en pocs dies “perquè et pots saturar, i per això anar-hi cada dues o tres setmanes està bé”.
Tantes edicions són el reflex de què Bauzà considera “una xarxa de cultura de teatre que ha convidat a molts joves i aficionats a actuar”. “És la seu de Mallorca”, afirma. “Jo no és que me n’entengui molt, però m’agrada anar a veure les obres durant la Fira de Teatre”, comenta. I conclou dient que “a vegades m’estim més anar a veure teatre que no anar a un sopar, perquè m’aporta més”.
Lourdes Melis: “A veure Aquell carrer hi aniré segur, perquè la tenia molt pendent”
Art és l’obra escenificada a la Fira de Teatre que més ha sorprès Lourdes Melis. “Va ser al·lucinant”, assegura. Però no és l’únic espectacle que l’ha impressionat. De fet, les expectatives que té respecte a la XXVI edició són ben altes, ja que no recorda “cap decepció d’obra”.
És vera que encara no té molt clar a quins espectacles assistirà i a quins no, però no es perdrà Aquell carrer. “Hi aniré segur, perquè la tenia molt pendent: si és la meitat de bona que la darrera que vaig veure d’ells, sortiré contenta”
“Consider que la Fira és un mèrit cultural i social, un exemple a seguir del foment cultural; és un referent a Mallorca”, comenta Melis. En el seu conjunt, “és un luxe”.
Jaume Riera: “Trob a faltar qualque cosa del món dels clàssics i de l’òpera”
Una de les altres persones habituals a la platea del teatre manacorí és Jaume Riera. Tot i pensar que la Fira és “un luxe”, “trob a faltar qualque cosa del món dels clàssics i del món de l’òpera, que n’hi ha d’interessantíssimes”. Mesclar totes les arts podria ser atractiu”, comenta. Ara bé, reconeix que “la qualitat és prou alta i voler-ho abastar tot és impossible”. També considera que es podria incorporar produccions d’altres regions, com Madrid.
I d’aquesta temporada en concret, posa en relleu que en 70 dies hi ha 33 actes, el que li sembla “una cosa extraordinària”. I de tots aquests espectacles, “les veuria tot si pogués”, assegura. Perquè “hi ha anys en què una obra menys coneguda, et dona la sorpresa”, diu.
Marta Sancho: “Enguany hi faig comptes tornar, com cada any des que visc a Manacor”
“Enguany hi faig comptes tornar, com cada any des que visc a Manacor”, afirma Marta Sancho. Això sí, només a tres obres per mor de la pandèmia. “Filumena Marturano, que just els actors, el director i la companyia són una garantia de qualitat absoluta; Feisima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I, que serà en castellà; i L’Oncle Vània, perquè no em perdo mai els clàssics”, explica.
I la selecció que en fa per aquesta Temporada Gran és el mirall de què, per a ella, és el més destacat de la Fira de Teatre: “la mescla de companyies locals amb catalanes i l’àmplia gamma tant de gèneres com temàtiques que arriba a molta gent”.