Skip to content

La legislatura de Sánchez penja d’un fil

Indigneu-vos. Pep Barrull

Sense llei d’amnistia no hi ha pressupostos ni recorregut. I un entrebanc afegit, el cas Koldo.

Aquest dijous sortirem de dubtes, tot i que en declaracions al Brasil de Pedro Sánchez, afirmant que s’havien fet modificacions a fi de garantir que tot els encausats pel “procés” serien amnistiats. De moment Junts guarda silenci.. I aquesta era la condició sine qua non establerta en els acords de legislatura amb Junts, i també amb ER.
Aprovada la Llei d’Amnistia, és evident que es negociarà un acord per a la tramitació dels Pressupostos Generals, on Junts exigirà garanties de compliment en l’execució dels mateixos (el primer semestre del 2023 l’Estat només executà el 16,3% mentre a Madrid va ser el 52,7%. El 2021 s’executà el 36% a Catalunya i a Madrid el 184%, i el 2022 el 43% enfront del 179% a Madrid i la mitjana de l’Estat va ser del 73’2%. En el cas d’ADIF (gestora d’infraestructures ferroviàries i Rodalies) les xifres són de vergonya, el primer semestre de 2023 havia gastat el 8,7%). Ahir, el govern de la Generalitat exigia a l’Estat el traspàs de 5.000 milions per garantir la inversió pressupostada i no executada.
A més, hi hem de sumar la necessitat d’un nou sistema de “finançament”. Amb un sistema caducat de fa més de deu anys, que situa els territoris que més aporten, com Catalunya o les Illes Balears a la cua quant a rebre recursos econòmics de l’Estat. Aquesta situació, denunciada una vegada i una altra, sense resoldre’s mai, clarament injusta i insolidària, està damunt la taula i és urgent. També forma part dels acords de legislatura. Ahir, una vintena d’entitats catalanes denunciaven “que l’actual sistema de finançament autonòmic no és ni transparent, ni equitatiu ni eficient i representa un obstacle per al progrés econòmic i el benestar social de moltes comunitats autònomes”, com és el cas de Catalunya o de les Illes. El dèficit fiscal de Catalunya és de 22.000 milions anuals. Referit al PIB representa en tots dos casos superar el 8%. I aquesta és una situació insostenible. Si hi sumam el dèficit de les inversions, com hem vist amb anterioritat, passa de mida. És una carpeta que crema, ho sap Sánchez i ho sap el PSOE, però no es pot retardar més.
I s’hauran de convocar les “taules” negociadores per resoldre el conflicte entre Espanya i Catalunya, fins a la celebració o no d’un referèndum d’autodeterminació segons el full de ruta de Junts i el President Puigdemont i ER, i no per part del PSOE. També formen part dels acords d’investidura. Tot un repte per a Junts i ER, i també per al PSOE. I no podem oblidar la “trobada”, sembla que acordada entre el president Sánchez i el president Puigdemont.
Tot això s’haurà de posar en marxa una vegada la “llei d’amnistia” estigui aprovada, probablement aquest dijous. I no podem oblidar que, segons els acords d’investidura s’han constituït al Congreso de los Diputados “tres comissions d’investigació” referides al cas “Pegasus” (espionatge a més de 60 persones, moltes d’aquestes líders del “procés” van ser espiades amb el programari que porta aquest nom. Una altra l'”operació Catalunya”, com les clavegueres de l’Estat van intentar dinamitar el “procés i el referèndum de l’1-O” de manera il·legal, sense cap control i amb fons reservats, tot mentre governava el PP. I una tercera de recerca de “la veritat i les implicacions derivades dels atemptats jihadistes de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost de 2017, amb 16 morts i 152 ferits. Esclarir les relacions entre es-Satty, imam de Ripoll i el CNI.
I ara, fa escassament una setmana, ha esclatat el cas Koldo, presumpta corrupció que afectaria per responsabilitat política a José Luis Ábalos, exministre de transports i exsecretari d’organització del PSOE, ara diputat i apartat del partit. S’estendria a les Illes Balears i les Canàries. Això ha suposat benzina pel PP que intenta desgastar el PSOE i Sánchez, exigint la dimissió de Francina Armengol com a presidenta del Congrés dels Diputats. Molt s’haurà d’aclarir, ja que el PP també hi està emmerdat. Sembla que la presidenta de les Illes, Margalida Prohens, hauria deixat caducar els terminis per reclamar la devolució dels doblers, expedient que el govern d’Armengol hauria deixat preparat. També caldrà aclarir el paper del portaveu parlamentari del PP que figura en el sumari com a interlocutor de la trama, i un tal Alberto. La Unió Europea investigarà el que ha passat perquè les mascaretes a les Illes s’haurien pagat amb fons europeus. Aquest cas ha significat pel PP munició potent per desgastar el govern Sánchez, ara que les protestes contra la Llei d’Amnistia s’havien anat apagant (després de les manifestacions a la seu del PSOE i les generals a Madrid). El PP, condemnat com a partit per corrupció, amb multitud de judicis i condemnes dels seus dirigents, molts encara pendents, és qui s’acarnissa amb el PSOE. Quant de cinisme. Així ha començat el partit de tenis, pilotes a un costat i a l’altre, i el més habitual “i tu més”.

 

Back To Top
Search