skip to Main Content
“La Massificació Dificulta La Planificació: Com Més Gent Va A Un Espai, Més Fràgil Torna”

“La massificació dificulta la planificació: com més gent va a un espai, més fràgil torna”

Llorenç Mas (Manacor, 1976) és geògraf i enginyer tècnic agrícola. L’anterior legislatura va treballar com adjunt a la gerència del FOGAIBA i des de fa prop d’un mes és el Director General d’Espais Naturals i Biodiversitat. Parlam amb ell sobre el seu nou càrrec.

Com et sents després d’un mes a la nova feina?
El lloc de feina és molt interessant, intel·lectualment és una aventura i l’equip de la Direcció és molt bo. Ara bé, com en tot procés d’aprenentatge, un dia penses que ets el millor del món i l’endemà penses que ets un desastre. Si ho mir amb perspectiva, de moment estic molt content.

I la part pública?
Amb la feina anterior estava manco exposat al públic, ara és molt més mediàtic i estàs més exposat. Medi Ambient afecta a tothom i és molt noticiable… Sí que és vera que no puc comprar perquè només he viscut l’estiu però vaja, ara la pressió és elevada: les boies, la posidònia, alguns espais naturals, incendis… A l’hivern hi ha un altre tipus de feina, més de gestió i de planificació perquè no només es tracta de tenir els espais sinó de saber-los gestionar i que es combini l’ús i la protecció d’aquests espais.

Quines línies de feina vols marcar i quines són les teves prioritats?
La Conselleria ja estava en mans de MÉS en l’anterior legislatura. De fet, l’actual conseller era l’anterior Director General i la idea és seguir una línia de continuïtat molt clara per tal de consolidar les polítiques actuals, com per exemple la feta amb la posidònia. També hi ha coses que es van veient amb el dia a dia i que s’hauran d’anar introduint. Per exemple, s’han d’agilitzar els tràmits i implementar la via telemàtica perquè encara n’hi ha molts que es fan en paper. Nosaltres gestionam gairebé totes les autoritzacions d’activitats en espais naturals i la massificació ha fet que augmentin molt… Una altra tasca important és aconseguir que tots els espais naturals tenguin el seu propi pla de gestió perquè això assegura la conservació d’aquests espais.

En què consisteixen aquests plans?
Per gestionar els usos i les activitats. Per exemple, si hi ha d’haver aparcaments dissuasoris, per on entra la gent, quines activitats es poden dur a terme… Aquesta és una tasca difícil perquè la massificació dificulta la planificació: com més gent va a un espai més fràgil torna.

Xerres de massificació. Com s’equilibra el turisme massiu amb la cura del medi ambient?
La línia entre el dret de les persones de gaudir dels espais naturals i el dret dels espais de ser conservats és molt fina i és difícil. El que està clar és que hem de limitar i de forma seriosa, a tots els nivells, no només pel que fa a espais naturals. Jo crec que es tracta més d’una decisió estratègica, de govern i de país. Podem legislar tant com vulguem però si no hi ha un límit de gent que vengui, tot això no servirà de res. No tenim la solució màgica de com fer-ho però n’hem de començar a xerrar. La nostra feina va en aquesta línia.

Cala Varques és un gran exemple d’aquesta massificació. Com es gestiona?
Les zones litorals tenen una amalgama de competències compartides entre diferents institucions i sovint és molt difícil esbrinar què correspon a cadascú. Per això deia que els plans de gestió són bàsics per poder regular aquestes situacions. Ara està en marxa el Pla de la Costa de Llevant i ha d’aconseguir posar una mica d’ordre. Sí que es vera que hi ha hagut una explosió de l’activitat recreativa i la gent de cada vegada té més informació però això és un fenomen mundial. Nosaltres som els primers que quan viatjam també volem veure les coses més locals, amb més encant… I les mesures que s’han de prendre per alguns són excessivament agosarades.

Per tu ho són?
No. Els límits, tanmateix, els haurem de posar. El millor que es pot fer quan es té un problema, és afrontar-lo, al més aviat millor. Quan fas una normativa però, sempre hi ha gent que queda a les dues bandes: gent que troba que és massa poc i altres que pensen que és massa exagerada però els polítics estam per transformar les coses no per gestionar i punt. El decret de la posidònia és un exemple.

Tenim el decret però continuam tenint casos, dia sí dia també, de retirades, fondejos il·legals…
És un decret nou i que no s’havia vist abans a la Mediterrània. En ser un decret innovador també té les seves històries. És d’agrair la preocupació que hi ha per la posidònia però de vegades també necessitam certa comprensió… La Conselleria ha passat de no fer res a fer 7.000 moviments de barques fondejades sobre posidònia. També hem aconseguit conscienciar a molta gent que mai s’havia preocupat per si feia les coses bé o malament quan tirava l’àncora. És un procés complicat que no es pot fer d’un dia per l’altre i no tot funciona cent per cent des del primer minut, tenint en compte que pràcticament és el primer estiu que això està en marxa.

La posidònia perjudica el sector turístic?
No però sí que crec que hi ha d’haver un procés. Si vols que una cosa funcioni has de cercar consens. Una política sense consens, quan arriben els següents, la lleven i la teva feina queda en no res. Arribarem a un punt en què no es posarà en dubte.

A què creus que s’ha de dedicar l’ecotaxa?
Tenc clar que l’impost turístic ha de servir per protegir el medi ambient i mitigar els impactes que provoca el turisme sobre la població. El fet de ser una comunitat autònoma d’Espanya fa que Balears pateixi un espoli fiscal i que tenguem un dèficit brutal. Això fa que l’ecotaxa moltes vegades s’utilitzi per resoldre altres problemes de la ciutadania, com per exemple el de l’habitatge, que alhora té relació amb l’impacte turístic…

Hi ha empreses que exploten espais naturals com coves i en treuen un benefici privat. És legítim això?
Hi ha moltes activitats que degraden més o manco els espais i això és un criteri tècnic que s’estableix segons cada espai. El fet que en treguin benefici es pot intentar regular… Personalment tenc més interès en què hi vagi gent a títol individual que no una empresa però prendre mesures normatives contra determinats sectors sempre és difícil.

Com es fa front a les espècies invasores?
Tenim la serp com a principal però també les cabres que no ho pareix però produeixen molta degradació a l’ambient i dificulten molt a les reforestacions. També hi ha el cranc blau que s’està escampant molt però de moment no sabem quin efecte té sobre l’ecosistema, les carpes a l’Albufera, que eviten la presència d’aigües cristal·lines, ossos rentadors i coatís… També hi ha moltes plantes invasores com el carpobrotus o el pennisetum. Per jo el problema ve, en aquest cas d’allà mateix: el turisme, la massificació, els viatges constants de gent fan que les illes, on tenim més espècies pròpies i endèmiques, es vegin més afectades i siguin més vulnerables. És difícil de controlar perquè tenim la debilitat de no poder-ho controlar directament pel fet de ser una comunitat autònoma.

Back To Top
×Close search
Search