“L’aigua potable neta i el sanejament són essencials per a la realització de tota la resta de drets humans”

Álvaro López (Ponferrada, 1981) és enginyer de telecomunicacions i el president d’Enginyeria Sense Fronteres a les Illes Balears. Parlam amb ell sobre el dret humà a l’aigua i el sanejament.

Per què l’aigua es considera un dret humà?
Perquè és un bé comú, necessari i indispensable per una vida humana digna. L’assemblea General de les Nacions Unides va reconèixer aquest dret reafirmant que l’aigua potable neta i el sanejament són essencials per a la realització de tota la resta de drets humans. Aquest dret es plasma en l’accés a una quantitat d’aigua suficient, de manera continuada, lliure de contaminació i físicament accessible, per l’ús personal i domèstic. Aquest dret es compleix en un petit percentatge de la població mundial.

Quins són els estàndards que ha de complir l’aigua?
La qualitat de les aigües a Europa està regulada en tots els països. De fet, l’aigua que surt per l’aixeta té més control que l’aigua embotellada. A l’Estat espanyol, per exemple, es controla a través del Real Decret 140/2003 i regula elements com l’olor, el color, el gust, la terbolesa o la composició química. En aquest sentit, qualsevol alteració d’aquestes característiques pot ser denunciable per la ciutadania i les administracions tenen l’obligació de passar inspeccions periòdiques.

Quin model creus que és més efectiu per gestionar l’aigua: el privat o el públic?
Nosaltres advocam clarament per un model públic, entès com una gestió eficaç, que arribi a totes les persones posant especial atenció a persones i col·lectius més vulnerables o pobres. En el model privat, l’aigua es converteix en una mercaderia i està subjecta al mercat i econòmicament no interessa arribar a certes barriades perquè no els compensa econòmicament. A més, segons l’experiència les tarifes solen ser més altes i les inversions necessàries no se solen fer.

La privatització de l’aigua pot suposar la vulneració d’aquest dret no?
Completament perquè passa de ser un bé comú a un objecte mercantil de grans multinacionals que tenen un caràcter exclusivament econòmic.

Quina quantitat d’aigua per persona i dia necessitam de mitjana?
L’Organització Mundial de la Salut i les Nacions Unides marquen, com a mínim 80 litres, tenint en compte la preparació d’aliments, la higiene, el consum, etcètera. Aquí però es queda fora l’aigua consumida per la indústria i que també s’hauria de tenir en compte. Per exemple, a Balears ens situam al voltant de 150 litres per persona i dia i en molts països ni tan sols arriben als 30 litres. També és important tenir en compte que el creixent nombre de turistes a l’illa fa que aquest consum s’incrementi. Normalment el turista consumeix tres vegades més aigua que les persones residents i sol ser poc conscient del cicle de l’aigua. També és destacable en els darrers anys la presència de creuers, que consumeixen una gran quantitat d’aigua potable quan atraquen al port. Consider que s’ha de ser bastant crític perquè l’aigua és un bé públic escàs i que pagam entre tots. La ciutadania hauria d’alertar sobre aquest tipus de qüestions i l’administració hauria de prendre mesures.

L’aigua és un bé escàs. A qui afecta més?
Als col·lectius i persones més vulnerables i dèbils. De fet ara mateix estam en un període de presequera i a no ser que plogui durant la tardor i l’hivern ens podem enfrontar a restriccions en l’aigua. Aquesta informació ha de ser pública perquè tothom sigui conscient de la situació d’aquest bé comú.

Què haurien de fer les administracions?
Les administracions públiques haurien de treballar en la conscienciació i també prendre mesures com per exemple gravar els consums elevats, per exemple els de la gent que té piscina, controlar els aqüífers per garantir el subministrament amb mesures de control, que compleixin els principis de rendició de comptes i de transparència…

I la ciutadania, què ha de fer?
Qualsevol persona que estigui sensibilitzada i conscienciada ha de comentar-ho a la seva xarxa propera. S’ha de crear consciència perquè l’aigua formi part d’un procés de reflexió sobre la importància de l’aigua. A nivell de formació i coneixement, també ens podem demanar qui produeix les desigualtats, perquè es produeixen les crisis de l’aigua i quin impacte tenen. D’altra banda, també hem de ser conscients dels èxodes que s’estan produint, no només a causa de conflictes bèl·lics sinó també per la crisi climàtica. De la mateixa manera que durant els segles XIX i XX el control del petroli era una font de conflictes bèl·lics, la tendència actual és que l’aigua passi a ser el motiu de les disputes.