El calaix del temps. Albert Carvajal
*Instantània d’unes beneïdes celebrades a la plaça del General Weyler a finals del segle XIX. Darrere el carro de sa Colcada s’aprecia un grup de genets.
Aquest passat dissabte es donà el sus a les festes de Sant Antoni que, com és prou sabut, umplen Manacor d’actes culturals i tradicionals, amb els foguerons i les beneïdes com a plats forts de la diada.
Segles enrere, l’acte més popular i participatiu (deixant de banda les celebracions religioses) eren les beneïdes. Se celebraven al capvespre de dia 16 i es desenvolupaven entorn d’una carrossa estirada per dos muls coneguda com ‘sa Colcada’. Adornada convenientment amb murtra i flors, partia de cal baciner i trescava pels carrers fins a arribar a sa Bassa. A sobre s’hi muntava una tarima amb una trona on s’asseia sant Antoni acompanyat de la figura d’un porquet als peus, dos nins caracteritzats d’ermitans i altres al·lots vestits d’àngels. Formaven la comitiva la colla de dimonis, els obrers amb atxes de vent, cantadors, sonadors i joves amb bísties.
En aquest punt cal que parem esment en els grups de joves que, amb el pretext de beneir els seus muls i cavalls, aprofitaven l’avinentesa per fer carreres una vegada que el carro de sa Colcada s’havia retirat. I tal fet, tolerat inicialment per les autoritats, acabà per ser mal vist a causa dels episodis de violència que es vivien entre alguns genets i, sobretot, pels perills que aitals corregudes suposaven en uns espais plens de gent i relativament reduïts com són la plaça de sa Bassa o la del General Weyler.
Els orígens d’aquell divertiment són mals d’aclarir. És prou sabut com els pagesos i els vilatans de condició humil no solien muntar les seves bísties al llarg de l’any. Es tractava d’un privilegi teòricament reservat als estaments benestants i amb unes connotacions simbòliques de distinció prou evidents. De fet, els membres de les famílies més poderoses de la vila no participaven en actes com les beneïdes. És a dir, els joves pagesos ‘actuaven’ com a senyors en el context festiu de la revetlla de Sant Antoni.
Cal tenir present que el ‘canvi d’estatus’ només era permès en el marc de les festes patronals de Sant Jaume dins les corregudes al cos, un indret perfectament delimitat on participants i espectadors tenien els seus llocs assignats i on existia un ferm control de l’autoritat, representada en la figura del batle del cos (normalment un regidor), figura de nomenament obligat i les decisions del qual eren inapel·lables.
La referència més antiga de les beneïdes a Manacor i, al mateix temps, a les corregudes incontrolades de cavalls i muls, ens porta fins al 25 de febrer de 1757, quan al llibre de pòlisses de l’ajuntament s’anotà la següent despesa: ‘Se donara y pagara a Domingo Truyol Calut vint y quatre sous y dira son per haver aportat un avis al Mt. Ill. Señor Regent sobre la desgracia q. se succehi el dia de St. Antoni Abat proppasat, respecta del mal que feu en el bras esquerra Pera Quetglas Merget colcant un cavall a Francina Amer donzella filla de Juan als. Pallerenca ço es dotze sous per el port de dit avis, quatre sous per la resposta y vuyt sous per el portar la sumaria e informatio que se rebe en esta vila de orde del Mt. Ill. Señor Regent sobre dit assumpte, que tot fa la suma de 1₤ 4S’.
