Antoni Ferrer Febrer és el director de biblioteques del municipi. L’entrevistam perquè ens expliqui quin és l’estat de salut d’aquesta institució i quins projectes tenen en marxa.
Aquesta pot semblar una pregunta una mica òbvia, però crec que és necessària: quines són les principals funcions d’una biblioteca?
Tradicionalment, les funcions de les biblioteques eren recopilar documents (és a dir, informació), emmagatzemar-los, tractar-los i difondre’ls. Però, avui en dia, les biblioteques s’han convertit en més difusores, tenen un vessant més formatiu i educatius. Les biblioteques públiques estan orientades a satisfer les necessitats de la població general, tenen una vocació universalista, pretenen arribar a tothom. I això, evidentment, és complicat, perquè no podem recopilar-ho tot, perquè l’espai és finit, però sí que podem fer una selecció que sigui representativa de molts dels interessos de la ciutadania. Som, també, una institució molt dinàmica, ens adaptam constantment als nous usos i costums culturals.
Hi ha alguna funció de les biblioteques del municipi que passi desapercebut, que la població general no conegui tant?
Hi ha determinats col·lectius que no saben que la biblioteca es preocupa per tot. De vegades, es vincula aquest espai a un determinat tipus d’usuaris, però jo insistesc en aquest caràcter de generalitat. No ho tenim tot, però tenim tot i pensam en tothom! Pots trobar interessos molt puntuals satisfets a la biblioteca. I suport a la tasca escolar, però també informació per a professionals, per a investigadors… És un centre d’informació, al cap i a la fi. I ara, amb la irrupció de les noves tecnologies, facilitam l’accés a la informació i l’accés als dispositius: tenim xarxa, ordinadors, impressores… També ens dedicam a fer activitats de ludoteca, treballam molt amb famílies per a crear nous lectors i lectores.
Quines diferències veis entre les necessitats dels usuaris de fa 10 anys i les d’ara? Com ha canviat la vostra feina, en la darrera dècada?
Buf! És que va tot molt ràpid. La gent té noves maneres de demandar la informació i nosaltres ens hi hem d’adaptar. I això costa! Perquè fan més via els moviments socioculturals que les institucions que els van darrere: sempre arribam tard. Però ens fixam en com es mouen actualment les propostes de les biblioteques internacionals més prestigioses i són així: es tracta de grans edificis, grans institucions, amb molt d’impacte sobre les ciutats i la gent que hi habita, que es converteixen en llocs de trobada perquè ja no només hi ha les típiques sales on treballar i llegir en silenci, sinó que s’hi habiliten espais per a fer altres tipus d’activitats: reunions, clubs de lectura, conferències, presentacions, fins i tot tallers de cuina, tallers de ràdio, espais on estar amb els infants. Així com els espais habitacionals cada vegada són més inaccessibles i petits, se cerca en les biblioteques una alternativa pública on els usuaris es puguin desenvolupar com a persones, on hi estiguin còmodes. Tot amb la cultura, la lectura i l’accés a la informació com a eix vertebrador.
Quina vigència té el llibre en paper, en un món que s’inclina pels suports digitals? Com s’adapta la biblioteca a aquesta nova realitat?
Fa 10 anys estàvem molt convençuts que havíem entrat en una crisi irreparable i els bibliotecaris teníem una espècie de por metafísica que dja no tendríem cap tipus de sentit… Però al final, no ha estat tant! Els documents electrònics funcionen molt bé sobretot en el món acadèmic i en determinat tipus de literatura de consum i d’oci, però el paper resisteix molt més del que en un principi es pensava. Perquè encara ens pareix còmode llegir en paper i ens agrada. El tema de segons quins suports, per altra banda, sí que està canviant molt: per exemple, el préstec de CD i de DVD ha caigut en picat, pel sorgiment de les plataformes en línia. I què feim amb tots aquests materials audiovisuals? Haurem de trobar la manera de donar accés als usuaris a aquests recursos sense que necessàriament els hagin de consultar dins la biblioteca.
Prestau llibres electrònics, vols dir?
Sí, tenim una plataforma que alimentam constantment amb nous títols de llibre electrònic i tu, com a usuari, hi pots accedir en préstec una sèrie de dies. Encara ens queda camí, però, per tenir un fons potent de llibre electrònic en préstec. És complicat, també, per un tema de drets intel·lectuals i d’autoria. Però a poc a poc es desenvoluparà, aquesta oferta. Amb el tema de música i l’audiovisual, també s’haurà d’arribar a un sistema que no depengui tant del suport físic.
Quin és l’estat de salut de la lectura a Manacor?
És una pregunta difícil. La percepció que tenc és que hi ha un sector de la població molt fidel, que llegeix de manera constant i que, en general, la tendència és que de cada vegada tenim més lectors. Ara, el que em qüestion és la qualitat del que llegeixen. Els llibres són més gruixats, amb paper bo i amb les lletres i interlineats grossos, per adaptar-se a la comoditat dels dispositius electrònics. I, alhora, la nostra atenció i el temps que dedicam a llegir sembla que baixa. Però vaja, la gent llegeix més, perquè està més formada.
Els joves, estan interessats a acudir a la biblioteca? Què es pot fer, o què feis per atreure aquest públic jove?
Els joves, quan són nins, sovint tenen interès per la lectura, però a l’adolescència n’hi ha que no continuen, hauríem de tenir més oferta per aquesta edat. Usuaris joves, però, en tenim molts! Venen a estudiar i a fer treballs, en general, amb els seus dispositius. I també treuen documents i llibres.
En quin estat es troba la Biblioteca de Manacor? Quins projectes teniu en marxa?
La pandèmia va ser un cop. Passàrem de 60.000 visites anuals a unes 20.000. I ara pareix que ens estam tornant a estabilitzar. Amb aquestes instal·lacions que tenim actualment i amb la població de Manacor, 60.000 visites estan molt bé. I 25.000 préstecs anuals. Si ampliam les instal·lacions, cosa que està en projecte, estic convençut que els usuaris augmentaran. Passaríem de 600m2 de biblioteca a uns 2.500m2, que és el que toca per a una ciutat com la nostra.
Voldríeu afegir qualque cosa?
M’agradaria remarcar que la nostra feina ha canviat moltíssim durant els anys. Jo vaig començar fent els préstecs i els catàlegs amb fitxetes de cartró, perquè els ordinadors que teníem no estaven connectats en xarxa i era més fàcil fer-ho així. Però ens hem sabut adaptar i ho continuarem fent.
