Discretes, humils, sentides. Així varen transcórrer dissabte passat les entranyables completes de Son Negre. La missa, oficiada per mossèn Antoni Amorós, va comptar amb una afluència de públic notable, amb tots els bancs plens i algunes persones dretes arran del portal. Feia un fred que pelava. Amorós, sense megafonia, es mostrà pròxim als feligresos i fins i tot va baixar de l’altar i s’endinsà lleugerament al passadís central per dir el sermó als assistents. Amorós aclarí que la recaptació de la bacina aniria íntegrament a sufragar les despeses de manteniment del petit oratori, del qual es cuida una coneguda família manacorina. Acabada la missa, Xavier Gelabert va ser l’encarregat de dirigir el càntic de les completes. I tot seguit, els goigs de Sant Antoni, que sonaren serens i sentits alhora, sense estridències, però amb devoció, traspuant una autenticitat difícil de trobar en les manifestacions massives de la festa, lluny de les estridències i conflictes velats i oberts que hem viscut aquests dies passats.
Tot seguit, després dels espontanis “visca Manacor”, “visca Son Negre” i “visca Sant Antoni”, els santantoniers assistents a l’acte sortiren a l’esplanada que separa l’església de l’antiga escola. Els dimonis encengueren amb un bufador de butà la primera torradora i quan el foc va està encès, es posaren a ballar, al ritme que marcaven els sonadors i cantadors Tomeu Adrover i Miquel Bauçà, Pastureta.
Aviat comparegueren els primers senallons per torrar. Mentrestant, les mans cercaven l’escalfor del caliu en la que va ser, ben segur, una de les nits més fredes de l’any.
