Ha arribat mig any després que el metge Sergi López fes l’Everesting Challenge a Sant Salvador, però l’espera ha valgut la pena i la jove “està encara millor”, segons diu la seva mare
Catalina Romero, adolescent de 18 anys que té paràlisi cerebral, no podia haver rebut un millor regal de reis: ja té la seva nova cadira de rodes. I la seva família ha aconseguit comprar-la gràcies a l’allau de solidaritat de les persones que l’envolten. De fet, un dels moments clau va ser quan el metge de Porto Cristo, Sergi López, va pujar 27 vegades amb bicicleta el puig de Sant Salvador en el repte Everesting Challenge. L’objectiu era aquest, el d’obtenir finançament.
És veritat que ha tardat mig any a tenir-la a casa, però l’espera s’ha valgut la pena. La seva mare, Catalina Jaume, assegura que ara “està molt millor i posicionalment més incorporada”, “això vol dir que està més connectada amb el món i té millor percepció de les coses”. I és que la cadira està “bastant” personalitzada, ja que “està més adaptada a ella, el coixí està fet amb el seu motlle”.
Així mateix, assegura que “na Catalina ja va estar contenta abans del trui den Sergi i a Sant Salvador va ser la reina, perquè li encanta ser l a protagonista, i ara, amb la cadira, encara està millor”
Ajuda gratificant
La contribució econòmica de la societat ha estat clau, ja que la cadira té un cost aproximat de 7.000 €. Jaume afirma que ha estat “més que agraïda i no sé ni com puc donar les gràcies per això a la gent”. “Jo no sé qui ha participat, però imagín que és una burrada de gent”, comenta. És per aquest motiu que, afirma, “trobam que estam en deute amb tothom, per això no demanam res pus, perquè trobam que és el màxim”. Aprofita l’ocasió per posar en relleu la tasca feta per Sergi i Mar que, diu, són els que “han duit tot el remenat”.
I és que l’equipament que necessiten té uns costos bastant elevats. Per ara ho tenen gairebé tot “perquè encara la podem manejar”, comenta Catalina Jaume. Però pot arribar el dia en què sigui necessària una grua o una llitera de dutxa.
Ara bé, a part de poder haver comprat la nova cadira a na Catalina, valoren el suport que han rebut aquests darrers mesos. “Pareix que si en qualque moment necessit ajuda emocional o física, tendré gent a devora i això és el que més m’ha gratificat”, afirma la seva mare.