Skip to content

L’escena de la seva generació posa de relleu el llegat musical de Tomeu Matamalas

Hem fet un breu qüestionari a quatre músics imprescindibles per a entendre la música moderna mallorquina dels darrers 50 anys. Les preguntes que els hem llançat són les següents:
1. Quina és o ha estat la vostra relació amb Tomeu Matamalas, personal i/o musical? Hi heu col·laborat?
2. Què creis que ha aportat a l’ecosistema de la música feta a Mallorca?
3. Teniu alguna peça seva preferida? Per què vos hi identificau?

Tomeu Penya: “Quan el me’n duia a tocar per Catalunya, sempre era un plus de qualitat”

1. Tenim una relació fantàstica, d’ençà que érem molt joves, en tots els sentits. Jo tocava amb els Harlem, ell amb els Amigos. Eren bons temps. Després, més endavant, quan havia de fer qualque actuació important a fora, com els concerts al Palau Sant Jordi o al Palau dels Esports de Barcelona el me’n duia, perquè me donava un plus de qualitat molt important, a l’orquestra que duia en aquells moments. A més, als discos venia a fer-me cors. Sempre hem tengut una molt bona relació tant personal com musical.
2. Ell ha aportat molt a la música, amb les seves composicions. Sempre ha fet cançons amb molta qualitat. I també és una persona molt polifacètica! Quant a la manera de tocar la guitarra, va ser pioner amb la tècnica del finger picking [que consisteix a tocar les cordes de la guitarra amb els diversos dits, no amb una sola pua], que havia vengut dels Estats Units i per la part de Llevant encara no s’havia posat de moda. I ell va ser un dels primers, per no dir el primer, que va emprar aquesta tècnica. I això, clar! Va obrir moltes portes als guitarristes de l’època. Jo record que tocàvem la guitarra, ell i jo, per Cala Millor, dins els apartaments, i ens ensenyàvem coses l’un a l’altre.
3. Quan jo estava amb Los 5 del Este vàrem treure un single en conjunt amb els Amigos, i la cançó que hi sortia era seva, “Cauen els somnis”. És una cançó meravellosa, a l’estil de Crosby, Stills, Nash & Young.

Joan Bibiloni: “Matamalas és un músic versàtil, ha fet molt bona feina”

1. En Tomeu és una persona entranyable. M’hi uneix una amistat de fa molts d’anys. Ens respectam i apreciam mútuament. I hem col·laborat musicalment. Quan en Rafel Aguiló va deixar de tocar la bateria amb els Lagartos (ex-Lizards, érem de la tribu dels indies dels 60 a Manacor), hi va entrar en Tomeu i va tocar una temporada. Al marge de la música, sempre hem tengut bones converses, que també és una gran col·laboració. Sempre m’he sentit molt ben tractat per ell, amb cert grau entranyable d’adulació.
2. Ell és una persona molt eclèctica, li han interessat coses molt diverses. Dibuixa collonudament bé, ha escrit diverses novel·les. Musicalment, va fer un disc amb els Amigos que contenia versions de cançons populars mallorquines, amb en Toni Parera Fons a darrere, amb aquelles harmonies vocals que recordaven a Crosby, Stills & Nash, als Beach Boys, etc., i ho varen fer molt bé. No era underground, més aviat el contrari, però perquè existeixi una cosa ha d’existir l’altra! Ha fet molt bona feina, també en la seva trajectòria en solitari. És molt versàtil.
3. Triaria “Missatges en clau”. La vaig versionar per al disc doble “Màenes Cor”, que constava d’una selecció de versions de repertori d’artistes de Manacor. La lletra d’aquesta cançó és com a calentona, que penses “que m’agradaria saber, aquest Tomeu, a qui va dedicar aquesta cançó!”, saps què te vull dir? [riu]. I record que li vaig demanar autorització per canviar una petita frase, perquè m’encaixava millor, i no hi va tenir cap problema ni un, per descomptat. És un tio collonut!

Esteve Huguet: “No és gaire difícil, ser amic d’en Tomeu!”

1. En Tomeu forma part del trifàsic de músics de Manacor per excel·lència de la meva generació: en Joan Bibiloni, en Rafel Aguiló i ell mateix. Tots ells formaren part dels Lagartos. Anàrem a escola junts i allà ens coneguérem, encara que a en Tomeu el vaig conèixer un poc més tard, amb devers 16 anys. Teníem molta afinitat musical i d’amistat, perquè ser amic d’en Tomeu no és gaire difícil! [riu]. Ens passàvem molts de discos. Una vegada acabada la mili, jo vaig començar a tornar a veure’m amb un amic de tota la vida, que havíem crecut junts i que va ser soci de Rockhouse més endavant, i quedàvem, i tocàvem i fèiem desastres. Aquest jove, en Miquel Àngel Doñate, començava a treure cançonetes. I en Tomeu, un dia, va venir a veure’ns al local on fèiem renou i, no se sep com, ja va estar assegut a la bateria. I d’aquí va néixer el grup Soterrani. Més endavant vàrem continuar tocant junts, fins i tot vàrem actuar en directe al cine de Sineu mentre se projectava un curtmetratge. Això va ser tot un repte, perquè tocar a baix de l’escenari, anar seqüenciats amb les escenes de la pel·lícula, va ser molt interessant. Darrerament, de fa 7 o 8 anys, ens hem tornat a ajuntar, els Soterrani, però just per gravar les cançons que té al calaix en Miquel Àngel Doñate. Les condicions eren només gravar, que ho faig jo mateix, no editar res ni fer actuacions. Ho feim pel gust de fer-ho. Així que la relació personal i musical amb en Tomeu continua.
2. Totes les cançons d’en Tomeu estan bé, evidentment. Ha aportat un repertori ben construït i coherent, molt influït per la música dels 60 i 70 d’arrel anglosaxona, però adaptats a la seva realitat.
3. La cançó d’en Tomeu amb què me sent més identificat és “El meu redol”, que precisament va fer mentre estàvem actius amb els Soterrani, als anys 70. La lletra era d’en Bernat Nadal i en Tomeu la va musicar i la cantava.

Martí Salem: “És molt creatiu, feiner i té molt bon gust”

1. Ha estat sempre molt bona, des de l’any 70 fins ara. En Tomeu és bastant més jove que jo i ens coneguérem en l’àmbit de la música, perquè vàrem formar junts el grup Amigos. I de llavors ençà hem mantengut l’amistat i hem continuat col·laborant en projectes musicals. És una gran persona i un gran músic. La darrera vegada que hem tocat plegats fa poc, deu fer mig any, al memorial que vàrem fer a en Josep Ros i en Carles Gil, que tots dos havien format part dels Amigos. I al concert que farà dissabte a La Fornal també hi col·laboraré.
2. En Tomeu és molt creatiu, molt feiner i té molt de gust. I no només amb la música, sinó amb l’escriure, amb el dibuix… amb tot. És una persona que se fa estimar, amb una paraula.
3. N’hi ha bastantes. Una que se diu “Manacor, anys d’al·lotell”, que descriu el Manacor de quan ell era un nin, està molt bé. La veritat que n’hi ha tantes que fa mal triar! Però aquesta trob que el defineix molt bé.

Back To Top
Search