IMG_8606
“Magdalena! Bombo!” Mateu Juan, el baciner de la colla de dimonis, crida des de l’entrada d’un estibat bar de Sa Volta. Una xètxera que a penes deu tenir deu anys, enfilada damunt el tasser, fa el primer cop amb la maça a l’immens instrument, i ressona emocionant l’enèsim ball de la vetlada. És, aquesta, una estampa que s’aproxima als vint-i-cinc anys de vida. Avui, un quart de segle després, aquella xètxera que va esdevenir una de les cares habituals i necessàries d’entre tots els rostres familiars de la festa de Sant Antoni en general i de la volta dels dimonis en particular, ha estat la primera dona que ha ballat amb la colla dels dimonis de Manacor.
Arribada amb vol des de Barcelona, Magdalena Pérez s’ha plantat a la plaça del Mercat devers les set. Ja hi havia, a la plaça, un bon grapat de membres de l’Assemblea Antipatriarcal i del Col·lectiu de Dones de Llevant que brindaven per la consecució d’una fita que s’ha de considerar històrica. Dins una tradició més que centenària, afermada en el temps, arrelada en la terra, i protagonitzada sempre i tothora, cada any, exclusivament per homes, avui, després de prop d’una dècada de reivindicació, s’ha començat a fer justícia.
Tal com feia preveure el massiu horabauxa santantonier del cap de setmana passat, la plaça del Mercat estava estibada. Als bidons per torrar, coes. Salutacions. I els primers molts d’anys. Entre molts, una excitació diferent, enguany. A l’enfront de la plaça, ben davant el Mingo, abnegats com sempre en la tasca de repartir sopar, els membres del Patronat donen llonganissa, botifarró, pa i taronges, a més d’una bona tímbola de vi als santantoniers que esperen amb ànsia la sortida, després de gairebé tres anys de silenci santantonier, la sortida de la colla dimonial.
Després d’arribar a la plaça, i ja havent sopat, els elegits per ballar avui vespre han entrat, seguint la tradició recent, a la seu de l’Escola de Música, al capdecantó amb el carrer de la Fàbrica. Amb parsimònia més excitada que nerviosa, s’han vestit protocol·làriament mentre sentien els cants ansiosos dels santantoniers allà deçà les portes, que s’han obert i han deixat pas als músics i a la comitiva dimonial, al crit magne i imperatiu d'”amples!”. S’han fet els rotlos, s’ha sentit coral el parapapatxim i Magdalena Pérez, graciosa i lleugera, i amb ganes de fer molta por, ha començat a enrevoltar per primera vegada com a dimonió al costat dels seus dos companys experimentats, el dimoni gros Antoni Puigserver, i l’altre dimonió, Antoni Juan. Enmig de la rotlada de tres, resistint les temptacions, .el veteraníssim Damià Bauzà, Pastureta.
Com va dir Neil Armstrong abans de trepitjar la lluna, “és un petit ball per a un dimonió, i una dansa gegantina d’empoderament per a les dones d’avui i per a les que vendran”.
Dia 16 i dia 17, tornarà a ballar l’equip titular i masculí de la colla de dimonis. L’any que ve, però, haurà de continuar eixamplant-se el camí cap a la igualtat.
Molts d’anys i bon Sant Antoni!
