Parlam amb Bàrbara Duran, musicòloga, membre dels Amics de l’Orgue del Convent i organista del concert, i amb Montserrat Mozo, que interpretarà el cant de la Sibil·la, perquè ens donin les claus de la celebració d’aquest esdeveniment.
Montserrat Mozo: “La meva aportació a aquest barri que m’ha acollit serà cantar la Sibil·la”
Què representa per a tu la Sibil·la?
Per jo és un moment de retrobament amb les festes de Nadal i amb la nostra història, a través de la música, la indumentària, tot el ritual que comporta…
I per què és important recuperar aquesta tradició dins el Convent?
Jo tenc la impressió, com a arribada a Manacor de fa poc, que el Convent tenia un paper molt important al barri a l’hora de dinamitzar la vida social i de transmetre i gaudir de les tradicions populars. I a poc a poc, supòs que des de la partida dels darrers religiosos que hi havia, ha anat perdent activitat. I aquest acte s’ha organitzat per retornar una mica l’activitat cultural al Convent. Personalment, la meva aportació a aquest barri que m’ha acollit i me tracta tan bé, serà cantar la Sibil·la, a part de cantar-la a Palma, com cada any.
El fet de celebrar aquesta Sibil·la alternativa ha duit una sèrie de conflictes i polèmiques, què en pensau?
A mi m’ha arribat part d’aquesta història i no hi vull donar molta corda. Just vull dir que hi ha tota una ideació darrere l’acte, tot un respecte màxim cap a la litúrgia –que no n’hi hagi no vol dir que no la respectem. Crec que part d’aquesta controvèrsia se genera per unes històries que encara no han passat. Pareix que feim una cosa molt irreverent, però estic convençuda que quan la gent vengui entendrà i veurà que ho hem fet amb respecte total.
Bàrbara Duran: “Hem de poder gaudir d’aquest patrimoni com a espectacle teatral i musical”
De qui és la Sibil·la? De l’Església, del poble? Qui en pot fer ús legítim?
No s’ha d’oblidar que la Sibil·la no va pertànyer a la litúrgia fins al Concili Vaticà II i no estava inclosa a cap part del servei. És per això que Trento la va prohibir i aquí i a Sardenya se varen mantenir. D’altra banda, aquesta pregunta que fas, també la podies fer respecte de l’edat mitjana: què era religiós, què era profà? Què era teatre, què era música?
I per què s’hi ha mantingut?
Perquè des d’antuvi hi ha hagut una identificació del poble amb aquesta figura, cosa que fa que, amb el pas dels anys, s’hagi convertit en patrimoni immaterial. Crec sincerament que hi han contribuït molt, en aquest aspecte, els estudis musicològics de gent com Mari Carmen Gómez o Francesc Vicens. I també els enregistraments discogràfics de Jordi Savall i Carles Magraner. I quant a la religiositat de la Sibil·la ha una mena de “culte popular” que fa que la gent acudeixi a l’església a veure-la.
Té sentit una Sibil·la sense missa, idò?
És que això no és una cosa nova. A la parròquia de Santanyí, fa un parell d’anys, dins el programa de Nadal es va fer un concert amb el repertori de les sibil·les de diferents pobles, en format de teatre-concert. També s’ha fet al Convent de Santa Magdalena, fins i tot amb formats més desenvolupats. I jo, com a músic, no entenc per què no hem de poder gaudir d’aquest patrimoni del poble com a espectacle teatral i musical.
