La comitiva, formada per un centenar de persones afligides i una petita banda de música, partí de l’Església del Convent de Sant Domingo fins a la plaça de sa Torre, on s’incinerà la Sardina i se celebrà una torrada funerària.
Dimarts a vespre, Manacor es vestí de dol. Un centenar de persones de totes les edats es reuní davant l’Església del Convent, fervorosament, per a traslladar, amb tota la pompa i fastuositat que requereix la situació, el mortal cos ictioforme fins a la plaça de sa Torre.
La comitiva, presidida per la geganta de la Jaia Quaresma, avançà solemnement pels carrers de n’Amador, dels Gerrers, del Pilar i d’en Jordi Sureda. El pintoresc seguici mortuori estava format per ploradors i ploradores afligits, un capellà que beneïa el camí de l’enyorat peix cap a l’eternitat, una mena de Mary Poppins gòtica amb un paraigua amb sardines platejades penjades i altres observadors curiosos.
“No som ningú”, “sempre se’n van els millors”, “al cel la vegem”, se sentia dir als assistents. “No tornaré a menjar sardines mai més”, va tenir coratge de dir algú altre. Després de la incineració de la Sardina, a la plaça de sa Bassa, aquell assistent trencà el seu particular règim brevíssim sopant… de sardines torrades.
