La població nascuda a l’estranger i resident al municipi s’ha multiplicat per nou els darrers vint-i-cinc anys.
Manacor ja té més de 50.000 habitants. Palma a banda, només un altre municipi de l’illa, Calvià, compleix aquesta condició. A Calvià, per exemple, del 2011 ençà, tenen 25 regidors a l’Ajuntament, una situació que emularà el nostre municipi el 2027 si tot va com està previst.
La població de Manacor, després de la segregació de Sant Llorenç el 1892 quedà amb una població d’11.586 habitants. El 1930 s’assolí la xifra dels 15.765. A partir d’aquí es produeix un creixement progressiu que es dispara de forma geomètrica amb l’arribada del segle XXI.
A partir del boom turístic dels anys seixanta, el creixement arribà sobretot pels nouvinguts procedents de la Península. De fet, però, a partir de l’any 2002, els nascuts a altres comunitats autònomes de l’estat i residents a Manacor s’estabilitzaren entorn de les 7.000 persones, una xifra que encara avui es manté.
On s’ha donat el canvi dràstic els darrers vint-i-cinc anys ha estat en els residents nascuts fora de l’estat.
L’any 1998, a Manacor hi vivien 1.233 persones que havien nascut a l’estranger. Avui són 10.927, pràcticament nou vegades més. Entre el 1998 i el 2010 aquest creixement migratori va ser constant i ininterromput, fins a assolir la xifra dels 8.963 nascuts a l’estranger. Aquesta davallada durà fins al 2016, en què els nascuts fora de l’estat suposaven un total de 7.556 persones. De llavors ençà, cada any s’han instal·lat a Manacor més de 500 persones nascudes a l’estranger.
Entre les onades més grosses destaquen la de 2002, de 1.010 persones, que suposaren més d’un cinquanta per cent de nouvinguts estrangers respecte de la xifra anterior; la de 2008, amb 1.048 nous residents estrangers; i la de 2018, amb 896.
Cal remarcar també que de les 900 persones amb nacionalitat estrangera residents a Manacor el 1998, 623 pertanyien a la Unió Europea, i només 158 tenien la nacionalitat d’un país africà. Tan sols 44 procedien d’Amèrica del Sud o Amèrica Central.
El 2022, dels 9.683 estrangers residents, 4.372, més de la meitat, procedeixen del continent africà. La gran majoria, un total de 4.168 persones, són de nacionalitat marroquina. Així com en 25 anys la població amb nacionalitat d’un país africà s’ha multiplicat per 26 vegades, la població d’origen europeu “només” s’ha triplicat. Actualment 1.831 residents a Manacor són nascuts a la Unió Europea, enfront dels 623 de fa vint-i-cinc anys. Avui la població de Manacor representa un mosaic multicolor de nacionalitats de tot el món. Hi viuen, per exemple, 676 alemanys, 126 francesos, 457 italians, 178 romanesos, 83 senegalesos, 172 cubans, 290 argentins, 305 brasilers 180 veneçolans, 78 pakistanesos o 155 xinesos, entre moltes d’altres nacionalitats.
25 regidors
La consolidació dels 50.000 habitants durà implícita l’elecció de 25 regidors a les pròximes eleccions. Sabem que del 1979 ençà Manacor n’havia tenguts 21. Aquesta xifra havia anat oscil·lant durant el segle XX depenent de la llei electoral vigent o del règim imperant. Així, segons Rafel Ferrer Massanet, el 1900 a Manacor hi havia ja 21 regidors. Antoni Tugores i Arnau Company en fixen 20 durant el període de la segona república espanyola. Durant el franquisme aquest nombre davallà sensiblement.
