L'apagada general que ha afectat gairebé tota la Península ha tengut conseqüències tant laborals com personals per a la majoria de la població. Cent per Cent ha recopilat avui horabaixa els testimonis d'alguns manacorins que bé perquè hi viuen bé perquè hi eren de viatge, s'han vist afectats també per aquesta apagada que ja comença a poder ser batiada amb el nom d'històrica.
Miquel Perelló, des de Fogueroles: “M’he hagut de fer el dinar amb un fogó de càmping gas”
Miquel Perelló viu a Folgueroles. A l’entorn de les 12:30h tenia una reunió a l’institut on fa feina. “De sobte se n’ha anat la llum, m’he pensat que era una apagada de l’institut, però també era curiós que la wifi sí que funcionava… Jo tenia una hora i mitja per anar a dinar, me n’he anat cap a ca nostra, he posat la ràdio del cotxe i tot d’una ja he sentit que es tractava d’una apagada general”. Una vegada que ha estat a ca seva, el professor manacorí explica que “m’he hagut de fer el dinar amb un fogonet de camping-gas perquè la placa d’inducció no funcionava”. Devers les dues, però, la llum ha tornat a Fogueroles. Des de l’institut els han enviat un missatge avisant els professors que estaven pendents dels esdeveniments per saber si avui horabaixa s’havien de suspendre les classes, però tant a Folgueroles com a Manlleu, la llum ha tornat. “Ha estat arribar a l’institut en haver dinat i s’ha acabat la cobertura d’internet i de telefonades que havia tengut tot el dia”, ja l’horabaixa Miquel Perelló ha vist que només a ca seva, amb el wifi sí que es podia comunicar.
Miquel Perelló ens explica que la comarca d’Osona és dels llocs on més aviat ha tornat la llum. “A Barcelona tenc constància que no ha estat així, on crec que tot ha estat més caòtic, més pel tema d’infraestructures i transports”.
Joan Lladó, des de Sant Boi de Llobregat: “Les botigues i els supermercats s’han col·lapsat”
Joan Lladó es trobava de viatge a Sant Boi de Llobregat, on de tot d’una “les botigues i els supermercats s’han col·lapsat de gent agafant subministraments d’aigua i menjar, per la sensació d’incertesa”. La mateixa incertesa que l’afecta pel seu retorn cap a l’illa: “He d’agafar un vol cap a Mallorca, i no sé si ho podré fer o no, també amb la incertesa de no saber si Mallorca i Menorca estan incomunicades, i estava endarrer de com estaven els nostres establiments, molts dels quals, per temes d’entrada i sortida, funcionen amb domòtica, i també per veure com anaven les reserves, perquè algunes informacions parlaven d’una paralització de 72 hores”.
“Sí que hem vist que hi ha una afectació, perquè rebem moltes reserves de l’estat espanyol, de Catalunya, País Basc, Madrid… i avui ja no n’hem rebutdes. Però més enllà d’això, podem dir que ha estat una cosa lleu”, acaba dient l’hoteler manacorí.
Guillem Gelabert, des de Vallgorguina: “Hem pogut continuar assajant, sense llum i sense àudio”
“L’aturada m’ha aplegat fent feina a un teatre de Sabadell, se n’ha anat tot el corrent. Hem quedat a les fosques, però sense llum i sense àudio hem pogut continuar assajant una estona més. Quan hem sortit d’allà, que devien ser les tres, les carreteres estaven molt saturades. No sabia on eren ni la meva companya ni la meva filla, que teòricament l’havien d’anar a cercar els meus sogres, a Alella”, diu l’il·luminador Guillem Gelabert, que viu a Vallgorguina, a la comarca del Vallès Oriental. “He intentat anar al centre de Barcelona per veure si trobava la meva companya. Hi he pogut arribar sense gaire dificultat perquè el trànsit era dens, però més o manco tothom circulava”. “No l’he trobada ni he pogut parlar amb ella. Ara he pogut arribar a cals meus sogres i he trobat la meva filla. Supòs que quan pugui, que havia baixat a Barcelona en tren, em dirà on és i ens podrem trobar”.
Magdalena Pérez, des de Terrassa: “No sabíem què havia passat ni per què”
Magdalena Pérez ha sortit de l’institut on fa feina a Sabadell per tornar a Terrassa, on viu, i ja ha vist que no hi havia llum. “L’Internet m’ha anat i m’ha tornat però he tengut comunicació amb la meva companyia i això m’ha anat molt bé” explica la professora. “M’ho he pres amb molta calma, però hi ha hagut gent s’ha posat nerviosa, sobretot en la mesura que han anat passant les hores i s’ha vist que era una cosa global: no sabíem què havia passat ni per què”. A més, Pérez s’ha desplaçat en cotxe particular i no ha tengut problemes per arribar a casa i per la carretera la situació estava calmada i la gent circulava amb prudència. Així i tot, explica, que se sentien sirenes tot el temps i que això creava un clima de relativa tensió.
Ara bé, remarca que “no sabia res de la meva parella ni de la meva germana i sé que ella ha hagut de caminar tres hores per arribar a ca seva. Així mateix, la seva parella, que estava a Barcelona, ha quedat allà “i fins al vespre, que no és calmi la situació, no l’aniré a cercar”.
