Amb un vestíbul de l’Auditori estibat de gent de teatre i de gent que estima el teatre i les arts escèniques, s’ha presentat la vint-i-novena edició de la Fira…
Manacorins a l’11 de setembre
Desenes de manacorins participaren dilluns passat a la Diada Nacional de Catalunya prèvia a la imminent celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Ells mateixos ens expliquen les seves impressions.
“Es respirava alegria, tothom somreia”
L’estudiant de Filologia Catalana Miquel Sureda i Jaén explica que “dilluns va ser un dia de festa. Es respirava alegria, tothom somreia, i molta de gent m’encoratjava dientme que després d’ells ens tocarà a nosaltres”. Sureda, a més, ens explica que va ser a l’ofrena floral al monument de Rafel Casanova a Argentona, on ell mateix diposità el ram com a convidat del Centre d’Estudis Argentonins.
“L’estat espanyol veta el dret a vot”
La jove escriptora Rita Shelyakyna explica que “hi vaig anar perque simpatitz amb l’independentisme, o més ben dit, pens que tots els pobles i persones tenen dret a decidir el seu futur, i a ser tractats democràticament”. Rita hi afegeix que “l’Estat espanyol no està sent just ni tampoc democràtic, ja que veta un dret tan essencial com el dret a vot”. Rita explica que va ser una diada “més democràtica que no nacionalista catalana”.
“L’1 d’octubre aniré a Barcelona a votar”
L’actor Toni-Lluís Reyes està empadronat a Barcelona, on ha viscut durant anys, on també hi té feina i d’on és el seu home. Reyes hi acudí perquè “crec en la llibertat dels pobles per decidir el seu futur. Aquest Estat no m’ha representat mai ni em representa amb una Constitució feta en un moment de terror i de pistoles, que només han votat els qui tenen més de 56 anys, i que es neguen a canviar”. Reyes acaba dient que “jo dia 1 d’octubre vendré a Barcelona, perquè compartesc aquesta lluita al cent per cent, i votaré tant si volen com si no. Botar-te la llei contra una injustícia és raonable.”.
“Volem decidir el país que desitgem”
Cristina Garcia Soler és nascuda a Barcelona. De mare manacorina, fa vint-i-tres anys que viu a Mallorca i tampoc no es va voler perdre la diada d’enguany, a la qual assisteix des de l’any 2012. “Hi vaig perquè és la nostra festa nacional, però també per reclamar d’una manera pacífica mitjançant una manifestació, el nostre dret a un referèndum per poder decidir el país que desitgem. Les sensacions que provo aquest dia són moltes i molt difícils d’explicar”. Tanmateix, acaba dient Cristina, “puc assegurar que un dia com aquest cal viure’l i gaudir-lo”.