skip to Main Content

“Necessitem generar vida, cantar i expressar: la música ens fa feliços i ens ajuda a suportar el patiment”

Meritxell Gené i Poca (Lleida, 1986) és cantautora, poeta i mestra diplomada en l’especialitat d’Educació Musical. Parlam amb ella sobre el concert que oferirà dissabte que ve a Manacor per presentar “Sa tanca d’allà dins”, un treball que desgrana alguns dels poemes que formen part del seu primer llibre, Després dels esbarzers.

De què parles a “Sa tanca d’allà dins”?
Parlo dels sentiments sense embuts derivats de la mort de la meva mare, quan encara era ben petita. És una oda a la mare i també el nostre granet de sorra per parlar de la salut mental. Sempre és un bon moment per parlar-ne, però crec que ara ens hem adonat de la importància de les emocions i la salut emocional.

El títol del disc crida l’atenció perquè hi sales. Com així?
És un topònim formenterer, un territori amb el qual tinc una vinculació especial des de fa anys i em serveix de metàfora per descriure aquest cúmul de sentiments que he acumulat durant més de dues dècades. És una història bonica perquè una tarda d’estiu volíem anar a trobar una savina en una zona prop del far del Cap de Barbaria anomenada, precisament, Sa Tanca d’Allà Dins. És una savina centenària i ens va costar molt de trobar-la i el territori que transitàvem en aquell moment em connectava molt amb els meus orígens.

Sempre has estat lligada amb la poesia dels Països Catalans i ara apostes per la teva propia poesia. Què es podrà veure en aquest espectacle?
A l’espectacle el que volem fer és presentar els set poemes, però també hi ha una segona part on recuperem poemes musicats d’altres treballs. Venim d’un disc de poesia, Branques. Em fa molta il·lusió tornar a Manacor perquè vam tenir l’oportunitat de presentar aquest disc a la Institució Alcover. Entre ells hi ha poemes de Bartomeu Rosselló Porcel, Villangómez, Blai Bonet… I hi ha tota aquesta vinculació. Amb tot el que està passant, que ens convidin a tocar és un privilegi.

Els teus treballs són autoproduïts. Com així?
Sempre els he autoproduït i sempre ho he fet amb l’ajuda dels mecenes, dels verkamistes i això t’ajuda a rebre l’escalfor de la gent. En un moment com ara, en què les emocions sempre estan al centre de les nostres vides, encara té més sentit. Aquest disc només l’hem volgut editar en vinil, perquè siguin una peça artística i artesanal de manera que el llenguatge i la comunicació fos plena. Vam triar fer una edició curta de 300 vinils de manera que fos un objecte per amplificar: el nostre objectiu no era la venda sinó que fos quelcom únic i hem invertit tots els esforços en què fos així.

Toqueu dins del BarnaSants, en diversos indrets del Principat i les Illes Balears. Com ho viviu?
És un privilegi poder formar part de la família del BarnaSants. És un festival que sempre ha cregut en la cultura com a eina de transformació social, va a l’ADN de la cançó d’autor. Ens ha sigut un refugi i això és un agraïment molt profund a tota la lluita i la defensa que fa el festival. Estem en un moment en què necessitem generar vida, cantar i expressar. La música ens fa feliços i ens ajuda a suportar el patiment. El lema del BarnaSants és “cultura o barbàrie” i no hi puc estar més d’acord.

Back To Top
×Close search
Search