skip to Main Content

Neix el Moviment per l’escola en català: la urgència de posar el català en el centre

El passat 1 de desembre es va presentar el Moviment per l’escola en català a les Illes, el nom triat per anomenar l’agrupació transversal formada per la Plataforma per la Llengua, l’STEI Intersindical, l’Obra Cultural Balear de Formentera, l’Institut d’Estudis Eivissencs, el Moviment Menorca Edu21, la sectorial d’ensenyament de la Unió Obrera Balear i Alternativa Sindicat Docent. La seva intenció és impulsar un espai de reivindicació de l’ús de la llengua en l’entorn educatiu davant l’actual context de regressió que viu el català en les noves generacions.
A la roda de premsa de la presentació es va fer pública una carta oberta adreçada a la societat de les Illes Balears que, entre altres qüestions, exigeix que la futura Llei d’Educació de les Illes Balears garanteixi, com a mínim, l’ús del català com a llengua d’ensenyament en la meitat de les hores lectives; així com diverses propostes i mesures urgents per conscienciar i revertir l’actual situació d’emergència lingüística.
Segons les dades oficials de l’Enquesta d’Usos Lingüístics a les Illes Balears 2014, feta pel Govern de les Illes Balears, la Generalitat de Catalunya i la Universitat de les Illes Balears, només el 30,6% del jovent d’entre 15 i 24 anys de la nostra Comunitat autònoma parla majoritàriament en català amb els companys d’estudis. Aquesta dada contrasta amb el 62% de la població major de 65 anys, que diuen parlar principalment en català amb els antics companys d’estudi. Una altra dada altament preocupant de l’Enquesta és el retrocés que el català pateix a llocs com Palma, on només el 41,3% de la població diu parlar habitualment en català.
Aquesta enquesta, i altres indicadors, posen de manifest que els alumnes illencs en acabar la seva etapa d’ensenyament obligatori ni són prou competents en llengua catalana, ni molts d’ells la senten com la seva llengua pròpia – al marge de les llengües familiars que tenguin. Ens trobam, per tant, amb la dura realitat que, per a molts joves, el català no és una llengua òptima per relacionar-se amb el seu entorn: amics, companys d’estudis, entrenadors, educadors juvenils, etc. En aquest sentit, les dades constaten que avui la llengua majoritària entre companyes i companys d’estudi és el castellà, idioma que també s’usa en molts intercanvis alumne-docent dins i fora de l’aula.
Davant aquesta situació de perspectiva crítica per al futur del català i la cohesió social a les Illes Balears, neix el Moviment per l’Escola en català a les Illes, amb la intenció de llançar un crit d’alerta i interpel·lar els diferents partits polítics del Govern de les Illes Balears i el conjunt de la societat illenca per fer els canvis necessaris i capgirar aquesta tendència.Entre les propostes que es plantegen al Govern s’hi esmenta que el català sigui “l’eix vertebrador del sistema educatiu”, amb la dotació de recursos pedagògics. Es tracta, segons la carta oberta, d’una passa necessària per a garantir l’acompliment del Decret de mínims (això és que un mínim d’un 50% de l’horari lectiu s’imparteixi en català); que no sempre es compleix.

Back To Top
×Close search
Search