“Ningú explica les notícies d’un poble millor que les publicacions locals”

Rafel Puigserver Pou (Algaida, 1981) és doctor en Humanitats i Ciències Socials per la UIB i professor de secundària. A més, és el president de l’associació Premsa Forana de Mallorca. L’entrevistam perquè ens parli dels reptes a què s’enfronten els mitjans locals en l’era de la digitalització.

Com definiries el paper de la premsa local dins el context de la societat mallorquina? Quin valor afegit aporta als lectors que la diferencien dels mitjans generalistes?
El que ofereix la premsa forana és la proximitat com a valor primordial. Sempre dic que ningú explica millor les notícies dels pobles que les publicacions locals, sembla un tòpic però no ho és. La informació que s’hi troba és de primera mà, escrita per persones que potser no són periodistes de formació, però que tenen la voluntat d’explicar el que passa al seu voltant amb criteris periodístics.

Quins són els principals reptes que ha hagut d’afrontar la premsa forana els darrers anys?
Bàsicament són dos. El primer, és que si ets d’un poble petit i vols muntar una publicació local, sovint et veus en la situació que no pots acabar de ser crític amb el poder, perquè els equips que hi treballen són poc nombrosos, i la càrrega personal pot arribar a ser molt gran. El segon repte és assumir els assumir els costs d’un mitjà de comunicació en paper. A més, accedir al mercat publicitari tant institucional com d’empreses privades de cada vegada és més complicat perquè s’exigeixen una sèrie de garanties que abans potser no s’exigien, hi ha més control.

Com ha transformat aquests mitjans la digitalització? Ha canviat la tipologia dels continguts que es publiquen?
Sí, perquè moltes d’aquestes revistes noves que sorgeixien tendeixen cap a un model informatiu i no tant cap al model cultural. La premsa forana té dos grans models: el dedicat majoritàriament a la informació (setmanaris i quinzenaris) i els que fan informació més atemporal i pausada i més reportatges culturals (serien les publicacions mensuals, bimensuals i trimestrals). L’entorn digital afavoreix el model informatiu, la immediatesa, encara que també s’hi publiquen reportatges culturals.

Quin paper juguen les xarxes socials en la distribució i difusió dels continguts dels mitjans locals?
L’altre gran repte dels mitjans locals és arribar al públic. I com s’hi arriba avui en dia? A través de les xarxes socials. Els joves, ho veig dia a dia, necessiten immediatesa; no s’informen amb mitjans tradicionals, sinó amb les xarxes. I aquí la clau és que, si no hi ets tu, hi seran d’altres. S’ha de fer una aposta per ser-hi. La majoria de mitjans locals són a Facebook, Twitter i Instagram, però encara no n’he detectat cap que s’hagi fet un canal de TikTok, però tot arribarà. La premsa local dona una garantia de credibilitat; no és el mateix consultar Es saig, la Bona Pau o el Cent per Cent que consultar l’Informer de Santa Maria a Facebook.

Els nous mitjans que neixen, ho fan en paper o directament sorgeixen en digital?
La voluntat de la gran majoria de mitjans que comencen és fer-ho en paper, però quan fan números veuen que és difícil, si no hi ha ajuts institucionals elevats. Les subvencions, però, funcionen a anys vista: primer fas una inversió i després et retornen una part del que has invertit. Els costs fixos dels mitjans digitals són relativament menors. A part, moltes de les revistes de premsa forana funcionen amb col·laboradors voluntaris, que fan feina gairebé gratuïta. L’associació Premsa Forana reivindica, però, que els col·laboradors siguin remunerats; potser no podem pagar el mateix que els mitjans generalistes, però també hem de contribuir a l’economia circular.

Hi ha hagut altres mitjans que, com el Cent per Cent, hagin decidit fer la transició a digital, els darrers anys?
Crec que no n’hi ha hagut, darrerament. El que sí que et puc dir és que hi ha dues publicacions que foren pioneres en la transició al digital, a principis dels anys 2000: una va ser Flor de Card, de Sant Llorenç, que es transformà en card.cat, i Cap Vermell, de Capdepera i Cala Rajada. Les darreres incorporacions que hem tengut a l’associació –Som Inca i Esmollcalabona.cat–, són directament mitjans digitals.

Quin impacte ha tengut la digitalització en el model econòmic de la premsa local? Com es pot garantir la sostenibilitat econòmica de les capçaleres digitals?
El principal problema que tenen els mitjans digitals és que necessiten que algú certifiqui la seva audiència. Per tant, necessiten estar subscrits a un sistema de gestió de control d’audiència com és OJD, que és un sistema car. Des de Premsa Forana feim passes per aconseguir preus competitus per als nostres socis, perquè el sistema és necessari per acoseguir publicitat tant institucional com d’empreses privades. La resta de costs gruixats, com el d’impressió, en digital no hi són i, per tant, són més viables. Però som un gran defensor del paper, no l’hem de deixar perdre.

Quins són els avantatges de mantenir l’edició en paper?
Hi ha un punt de compartir, de tenir la revista damunt la camilla de la sala d’estar i que quan venen visites la fullegin, que es comentin les notícies en grup… Això en digital es perd una mica. A part, es llegeix un 25% millor en paper que en digital, i no ho dic jo, sinó nombrosos estudis.

Quins consells donaries a mitjans com el nostre, que tanquen l’edició física i passen íntegrament a la xarxa?
El que sempre recoman és no defallir. Si l’edició en paper no és viable, idò que continuï la capçalera en digital. Quan tanca una publicació local no només perdem una font d’informació, sinó que perdem part del nostre patrimoni periodístic i identitari.