No acceptar els resultats electorals i, en conseqüència, crispar la política, només dona ales al feixisme

foto: https://www.flickr.com/photos/voxespana/

Crema Madrid. Anem a pams. El sistema polític definit en la Constitució és el d’una “democràcia parlamentària”, i això vol dir que per governar cal obtenir una majoria de diputats que ho faci possible. Ningú nega que el PP va guanyar les eleccions, però només té un aliat, VOX i la dreta navarresa, però això és insuficient. Punt, i no remoure més la merda.
Des de sempre, si un partit necessita els partits minoritaris per conformar una majoria, necessita acordar, pactar i això vol dir cedir (i això perquè tant el PSOE com el PP han intentat ofegar les autonomies no oferint-los els traspassos que reflectien els seus respectius Estatuts). El PP té molt mala memòria. Era el 1996 que Aznar havia guanyat les eleccions, però necessitava els vots de Pujol i CiU, del PNV i Coalició Canària. Idò va pactar i cedir davant CiU el control de les presons, el 33% de l’IRPF, l’abolició de la “mili”, control del trànsit per part dels Mossos d’Esquadra, supressió dels governadors civils, traspàs de l’INEM, traspàs dels ports, etc. Llavors no es va buidar l’Estat, ni es trencava Espanya, ni era la fi de res. I del “Pujol, enano habla castellano” vam passar al fet que “Aznar xerrava el català en la intimitat”.
Ara hem arribat al punt que les cessions de Pedro Sánchez als nacionalistes catalans (que desconeixem el seu abast, exceptuant l’acord teòric per l’amnistia) trenca Espanya, posa fi a la democràcia, trenca la igualtat, i al final és la “fi del món”. Inconcebible, si no és per la frustració que el PP no governarà i això es converteix en la negació del dret del PSOE-Sumar i els seus aliats a formar una majoria i poder governar. I d’això es tracta, impedir un govern i anar a unes noves eleccions i esperar que puguin aconseguir la majoria absoluta.
I la mala memòria del PP i Feijóo els duu a oblidar que el 78 es va aprovar una amnistia, que en temps de l’inefable M. Rajoy i Montoro se’n va aprovar una altra, aquesta fiscal. Que la Constitució no la prohibeix, i que tot queda en mans del poder legislatiu, representant de la “sobirania nacional”. I que en tot cas ho haurà de resoldre el Tribunal Constitucional. Aquesta actitud d’obstrucció i de terra cremada posada en marxa pel PP va contra la mateixa Constitució. No es pot ser constitucionalista i negar la sobirania, o negar-se a renovar el Consejo del Poder Judicial.
I enmig de tot aquest panorama generat pel PP, amb la crispació duita a l’extrem, encenen els ànims i vivim el que vivim. I tot ens recorda als EUA i al Brasil (en tots dos casos Trump i Bolsonaro perden les eleccions, no accepten els seus resultats i promouen un “cop d’estat”). No crec que aquí es reprodueixin els mateixos fets, són situacions diferents, però això és el que voldria l’extrema dreta (el PP s’ha situat en la mateixa posició). I aquest és el preu que pagam per haver tolerat l’extrema dreta i VOX. Qui no recorda el PSC manifestant-se al costat de VOX? Les fotografies els deuen fer molt de mal, però les hemeroteques no perdonen. L’estat espanyol no ha perseguit els nazis, els feixistes, els franquistes, els falangistes i totes les organitzacions que persegueixen acabar amb la democràcia, les ha tolerat (a diferència d’Alemanya), ha conviscut amb elles i les ha utilitzat quan ha convingut i el “monstre” s’ha crescut. El PP en la seva estratègia va decidir lligar el seu futur polític a l’extrema dreta, i segueix en la mateixa estratègia. Aznar ha marcat el camí, cridant a què tothom faci el que pugui, l’Ayuso justificant els manifestants i queixant-se que la policia els va gasejar, l’Esperança Aguirre cridant a tallar el carrer, i així els ànims es van encenent. I ara quan l’incendi pren forma i “Madrid crema”, Ayuso l’hi marca el camí a Feijóo exigint que els violents siguin detinguts i jutjats, però això sí, deixant clar que el dret a manifestació ha de ser pacífic. I com hauria de ser si no? Hem escoltat Abascal, cap de VOX, demanant als policies que no atenguin les ordres de dalt, que és tant com demanar que la policia deixi fer els feixistes. O com uns quants han afirmat que aniran als quarters militars a repartir opuscles demanant que s’alcin en armes i peguin un cop d’estat. Així tenim el còctel a punt.
En el moment més baix de VOX, amb una pèrdua de vots important, el PP i la seva estratègia els ha donat ales, s’encoratjaran, ho sabran aprofitar.
Tot i això, i les moltes incerteses, l’amnistia s’aprovarà i Pedro Sánchez repetirà com a President.