El Serralt, Cales de Mallorca, s’Illot i Porto Cristo, les zones amb mitjana de renda més baixa del municipi

Segons dades de l’INE el Llevant de Mallorca té en conjunt la renda mitjana personal més baixa de l’illa. Els municipis de Capdepera, Son Servera, Sant Llorenç, Manacor i Felanitx suposen una franja unitària de territori on la renda personal mitjana es mou entre els 10.000 i els 11.000 euros anuals. Menys de 1.000 cada mes. Una altra franja unitària és la que uneix Alcúdia, la Pobla, Inca i Lloseta. I enmig d’aquestes dues porcions, també amb el mateix color en el mapa, hi ha el municipi de Santa Margalida. Els gràfics de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) però, permeten una visió més detallada de la realitat de cada municipi. Així, si ampliam la imatge fins a poder veure per sectors quina és la realitat socioeconòmica del municipi de Manacor veurem com una gran llengua vermella sesten a la zona central del territori manacorí. Es tracta de la barriada del Serralt, situada a l’extrem est de la ciutat de Manacor, ben arran de la ronda del Port.

De fet, quan analitzam aquests plànols per nuclis podem observar com amb una renda mitjana encara inferior, entre els 5.000 i els 10.000 euros anuals, hi ha la localitat de s’Illot.

La segueixen, dins la franja de 1.000 euros més, entre 10.000 i 11.000, les localitats de Porto Cristo i de Cales de Mallorca. Són, en definitiva les localitats amb més població resident dedicada a fer feina de cara al turisme. No s’inclouen dins aquestes zones, evidentment, altres localitats més residencials com Cala Anguila, Cala Mendia o Cala Magrana. De fet, l’Estany d’en Mas estaria inclosa dins una de les zones més riques del municipi. Seria com la Costa dels Pins al municipi de Son Servera, pintada d’un verd encara més intens i que seria de les més riques de l’illa.

Una dada curiosa és la diferència entre el s’Illot manacorí i el s’Illot llorencí, lleugerament més ric. En canvi, sa Coma, completament dins el terme de Sant Llorenç, està dins la mateixa franja de color que el s’Illot manacorí.

És curiós el funcionament de la distribució de riquesa segons les rendes personals de cadascú dins el terme manacorí. Tot i haver crescut molt els darrers anys, Manacor ha conservat l’heterogeneïtat pròpia dels pobles petits, si ens referim a l’interior de la Vila. Cal dir, també que moltes de les grans rendes viuen ara a fora vila. La barriada del Serralt, com explicàvem més amunt, és la més deprimida econòmicament, amb una renda personal mitjana que oscil·la entre els 5.000 i els 10.000 euros anuals, la més baixa de les especificades per l’INE a la seva llegenda.

Les altres barriades amb rendes que es mouen entre els 10.000 i els 11.000 euros anuals, són les de la Torre, entre l’avinguda dels Pins de la Torre i l’avinguda del Tren, Fartàritx o la barriada del Convent, entre d’altres. La barriada de la Vilanova, entre el carrer de la Verònica i el carrer de Francesc Gomila, també es mostra vulnerable en aquest sentit.

En canvi, per l’altre costat, són les més riques de la vila les zones compreses entre el passeig de na Camel·la i la ronda del Port, travessant entremig l’avinguda de Baix del Cos i via Portugal. En aquesta gran llengua verda la mitjana de la renda es mou entre els 13.000 i els 14.000 euros anuals.

Observant el mapa del municipi en tota la seva amplitud, excepte la zona vermella afectada per les baixes rendes dels habitants del Serralt, fora vila es mostra com un gran pulmó verd, un gran pulmó econòmic, on es concentren les rendes altes. És així que tot l’entorn de la carretera que mena cap a Porto Cristo, però també la que du cap al creuer de Son Fortessa i la carretera de Conies per la part nord, concentren una gran part de la riquesa en renda dels manacorins.

També és curiós com, en allunyar-se de la mar i acostar-se al Pla, fora vila també perd presència de rendes riques, també possiblement perquè la densitat de població també hi és més baixa.

Es tracta, sens dubte, d’una constatació territorial de la desigualtat social que congria el sistema del monocultiu turístic instaurat a Mallorca des dels anys seixanta. No tothom treu el mateix rendiment de l’activitat sobre la qual se sustenta la gran majoria de l’economia illenca des de fa més de seixanta anys.