“No entenc Saïm sense els concerts”

Joan Roig, Dani Gómez i Natàlia Goméz són Saïm. Aquest grup que té la gosadia de mesclar manacorins i felanitxers ha tret aquests dies al carrer el seu tercer disc, “Fràgil”. Ens en parla el felanitxer Joan Roig, guitarra i veu.

Foto: Josep Castejón

Què suposa Fràgil en la vostra evolució musical? Manteniu estils i influències? O significa un canvi important?
Jo diria que Fràgil és una evolució lògica dels altres dos discs. Per part meva no estic segur si hi ha un canvi massa gran, sí que potser hi ha una mica d’intenció per fer cançons més senzilles i més melòdiques. les estructures són una mica menys complexes i és més directe. De cada vegada tenim menys temps per veure’ns i assajar, això es reflecteix en els temes. Les influències i els estils crec que segueixen intactes, els grups que m’han influït em continuen encantant, sí que és cert que de cada vegada escoltam música més diferent però a l’hora de tocar, tenim clar el nostre lloc i el que feim amb les eines que tenim. En resum, seguim allà, fent el que ens surt sense premeditar-ho massa. I sobretot, intentar no perdre la passió i l’emoció.

Guitarres contundents, ritmes ràpids i a estones frenètics. Com definiries el vostre estil? És rock and roll, això?
Diria que sí, la final tots aquests estils o etiquetes que han anat sorgint com poden ser: hardcore, post-hardcore, punk-rock, post-punk, emocore, pop-rock, etc. deriven directament del rock’n’roll, del blues, etc. Supòs que ho hem d’etiquetar tot, posar nom a les coses, per saber de què xerram, associar, classificar i agrupar idees, estils, gustos, música, persones. Així som. Sí, diria que feim rock.

Com feis les cançons? Què neix primer, la lletra o la música? Qui es cuida de cada cosa?
Normalment les cançons comencen amb un parell de notes o acords amb la guitarra desenxufada a casa. A vegades també de qualque riff fet al local d’assaig entre cançó i cançó. Després començ a donar-li voltes i acab fent una estructura o la deix a mig fer per, entre els tres, acabar de tancar-la i ordenar-la un poc. El que deix pel final és la lletra, tard molt per escriure, som molt exigent i crec que mai són suficientment bones, escric, esborr i rectific mil vegades les frases i les paraules. Fins que arriba un moment que ja basta. La part de creació sempre m’ha parescut infinit, de fet sempre s’ha dit que les obres són infinites, només que arriba un moment que s’ha de deixar de treballar amb elles per començar altres coses.

La música d’autor va quedar molt tocada per la crisi discogràfica, però la mancança es va suplir amb la tornada als concerts. Ara, amb la Covid-19, tampoc es poden fer concerts, o s’han vist molt reduïts? Hi ha lloc per a l’esperança?
Sí, cert. Jo sempre he pensat que el nostre grup és de directe, de concert. Els temes estan plantejats per poder ser tocats entre els tres i per gaudir compartint-los amb la gent. No entenc el grup sense els concerts, la pandèmia ens ha fet tan de mal. Esper poder tornar aviat a una mica de normalitat. Mai hem de perdre l’esperança!

Sou una banda que mescla gent de pobles veïnats i a priori antagònics. Com conviuen manacorins i felanitxers dins un grup de música?
La rivalitat entre Felanitx-Manacor és històrica. Jo crec que funcionam perquè sempre m’he considerat poc felanitxer (tot i que això és un distintiu de felanitxer) i ells dos crec que són poc “manacorers”. Per jo podem tocar plegats tota la vida.

Parlem de les lletres. Què transmeten? Quotidianitat? Sentiments? Denúncia? O una mica de tot?
Sí, mescl una mica de tot. Intent que cada tema xerri d’una cosa però tocant altres temes, associant idees i fent una mica de collage. Preferesc suggerir que mostrar, fer sentir que fer raonar.

Quina agenda de concerts teniu pròximament?
Per ara tenim pocs concerts, ja que no cercam massa perquè tampoc mos trobam massa còmodes tocant d’aquesta manera tan assèptica. Però si ens criden i ens fa ganes no deim que no:29 de maig al Festus de Torelló, 21 de juny a Pollença pel dia internacional de la Música i el 26 de juny al Grahame Pearce Festival a Sant Climent (Menorca).