Aquesta setmana passada es feia públic en diversos mitjans el seguiment per part d’instàncies judicials i policíaques d’un cas de falsificació documental a Manacor per garantir als eventuals estafats un empadronament i un informe d’arrelament que els pogués certificar l’obtenció de primeres necessitats administratives com ara la targeta sanitària.
Alguna dificultat hi deu haver entre les persones nouvingudes la nostre municipi per empadronar-se que hagin de recórrer a mangarrufes d’aquesta mida per poder aconseguir-ho. Sí, a Manacor hi ha pisos pastera, habitatges rellogats on hi viuen deu, quinze o vint persones. Però encara més: moltes d’aquestes persones viuen a un habitatge on no estan empadronades i estan empadronades a un altre habitatge on, com és obvi, no viuen. Caldria una feina intensa i extensa per part de l’administració per regularitzar aquesta situació, i que no haguessin de ser només els administrats els qui s’adreçassin a l’Ajuntament per aclarir la seva situació de padró, sinó que fos també l’Ajuntament qui puntejàs cas per cas, on viu i amb qui viu cadascú. Només així es garantiria també el lliure dret d’empadronament de qualsevol persona que, amb les circumstàncies que sigui, habiti al municipi de Manacor.
La tasca és tan ingent com necessària, puix que per a les persones nouvingudes el certificat d’empadronament du associades qüestions tan transcendentals com ara la targeta sanitària o l’escolarització dels infants. És un bou gros que s’ha d’agafar per les banyes i ningú pot fer els ulls grossos ni amagar el cap davall l’ala davant un problema que suposa, ara mateix, una vertadera crisi humanitària al nostre municipi. És per això, que el bou enorme de l’empadronament l’ha d’envestir l’Ajuntament de forma interdepartamental i multidisciplinària, des de Població fins a Serveis Socials passant per Interior i Policia. Només així, i amb feina delicada, constant i pacient de formiga, podrem arribar a desenteranyinar un problema enquistat de fa anys.
