skip to Main Content

“Poder arribar a una categoria top a nivell mundial per a mi és un privilegi i vull oferir el millor que tengui”

Xisco Muñoz (Manacor, 1980) va ser un davanter de pegada important. 130 gols en 500 partits l’avalen. Com a jugador va passar per equips com el Mallorca B, el València, el Recreativo de Huelva, Tenerife, Betis, Llevant, Dinamo de Tiflis i Nàstic. Aquests dies, però, ha estat notícia arran de l’ascens a la Premier anglesa assolit amb el Watford de la segona divisió, on havia arribat fa només cinc mesos.

Com va ser la teva arribada al Watford? Hagueres de deixar el club on entrenaves?
Ja feia dos anys que entrenava el Dinamo de Tiflis, de Geòrgia. Havíem fet dos anys seguits campions de lliga. Allà la temporada acaba al desembre i justament quan començàvem a parlar de la possible renovació em va arribar l’oferta del Watford. Els ho vaig explicar i ho varen entendre perfectament.

Hi arribares fa només cinc mesos…
Sí, a final de desembre. El president, davant la manca de resultats, havia decidit destituir l’entrenador. Quan jo hi vaig arribar l’equip anava cinquè i vaig veure que teníem un marge d’error molt baix, ho veus quan fas l’estadística per veure quants de partits havíem de guanyar per poder pujar.

Sense entrar en qüestions econòmiques. Posares condicions per agafar l’equip? O amb la temporada començada és més complicat?
Moltes vegades quan entres amb la temporada ja començada, el que necessita un equip és un entrenador que s’adapti al grup i a l’esquema que hi ha. Al mercat de desembre es va reforçar l’equip, amb jugadors que crèiem que nosaltres necessitàvem. Però en el fons no és una condició que sigui important. El que fa falta és que l’entrenador sàpiga treure rendiment als jugadors que té.

Però com?
Els jugadors són persones i necessiten tenir i afrontar la seva responsabilitat amb diversió i amb alguna cosa que et faci comprendre el perquè de les coses. Els errors formen part de la vida i els hem d’admetre. Dins un bon ambient i un respecte hem de sortir de la nostra zona de confort i fer el que hem fet.

Com és la comunicació amb els jugadors? Un entrenador és també un psicòleg… I necessita comunicar-se de forma directa. Ho pots fer en anglès tu?
Sí, en anglès. Tenc un dia a dia important amb ells, i cerc la millor forma de transmetre les coses. És important parlar el seu idioma i intentar donar normalitat a totes les situacions. Quan tens la possibilitat de jugar a la millor lliga del món…

Fas servir un 4-3-3 molt ofensiu. Ets estàtic en l’esquema?
El nostre esquema és el 4-3-3, però en funció de les necessitats que ens planteja el partit el podem variar a un 5-3-2 o a un 4-4-2 més defensiu. El més important és anar creixent amb el temps i treballar diferents tipus de sistemes i accions. Quants més sistemes i accions pots dominar més flexible ets i més t’adaptes a cada situació.

També tens aquesta flexibilitat amb les alineacions? O et decantes per repetir sovint un onze tipus?
Intent ser el més honest possible. Qui s’ho guanya, s’ho guanya. Intent valorar tots els jugadors per un igual, però també sé que és complicat poder prendre les decisions. Jo enguany he tengut 24 jugadors i sé que només en poden jugar onze. Ara bé, per la competició i perquè hi ha molts de partits, has de cercar rotacions.

Teníeu un pressupost alt? O inferior al de molts d’equips de la categoria?
No control gaire la qüestió econòmica. El que sé és que en els cinc mesos que dúiem de competició no aconseguíem ser constants amb els resultats. Quan arribàrem nosaltres miràrem de donar un equilibri a tot, i començar a tenir una regularitat també fora de casa, que era on fallàvem. També treballàrem molt l’equilibri ofensiu i defensiu.

I ara amb quines expectatives arribau a la Premier?
Per part meva, a passar-hi molt de gust. Poder arribar a una categoria top a nivell mundial és un privilegi i vull oferir el millor que tengui. Som un entrenador jove i encara he de millorar molt. L’objectiu com a club ha de ser mantenir la categoria.

En els equips anglesos la figura de l’entrenador sol tenir molt de poder. Esdevenen gairebé mànagers esportius del club. Fergusson al United, Wenger a l’Arsenal… Serà el teu cas també al Watford?
Ara tenim dos mesos per muntar un projecte i tenir el millor equip possible, però depèn de moltes coses. Els fitxatges són cosa del director esportiu, jo m’encarreg de l’equip. Ara bé, sí que propòs fitxatges i don la meva opinió, però no som el que negocia.

Tenc entès que també el teu germà és dins l’staff tècnic.
Sí. Després d’estar plegats al Nàstic, ell se’n va anar al València amb en Marcelino que ara entrena l’Atlètic de Bilbao, i jo vaig partir cap a Tiflis. Ara ell estava sense equip i l’he duit cap aquí.

Tiflis, Tarragona, València, Huelva, Watford… No t’enyores, sempre tan lluny de ca teva?
Per a mi tornar a Manacor sempre és tornar a ca meva. Però aquesta manera de fer del futbol és una part del que és la vida, a mi m’agrada estar cada dia fora de la zona de confort. Vaig començar sense saber anglès… M’agrada no tenir una vida monòtona i poder gaudir-ne. Per cada cosa que et resta n’hi ha una que et suma. A més, coneixes molta de gent, de la qual pots aprendre moltes coses.

Back To Top
Search