skip to Main Content

Producte d’aquí a les botigues de sempre per a la gent del barri

Pareix que no, però les botigues de proximitat, les que trobam al cap de cantó, al nostre carrer, al del costat, tenen un espai, tenen una clientela i tenen un servei per oferir que esdevé necessari per a molta de gent. No haver d’agafar el cotxe per anar a comprar, trobar productes locals arribats directament de l’hort o del sementer, rebre un tracte pròxim i personal diferenciat, saber-se reconegut per la botiguera o el botiguer, trobar de tot el que s’ha de menester per al dia a dia de la casa, des de productes d’alimentació a d’altres per a la higiene personal, conserves, embotits, formatge, de vegades algunes peces de roba interior, plantes i ramellers… Aquests són els secrets que expliquen la pervivència caparruda dels petits comerços de proximitat durant anys, dècades o fins i tot un segle. Hi pot haver, fins i tot, qui vulgui anar-hi a comprar per militància, en una lluita desigual per afavorir el comerç local. Però aquests compradors, aquests clients, seran simbòlics, testimonials, ocasionals. Els qui sustenten aquests petits negocis són els qui hi acudeixen per necessitat, per comoditat, per qualitat del producte, pel tracte del botiguer…

Però no tot són flors i violes, de cada vegada són més els negocis i les grans superfícies que s’instal·len a l’extrarradi del nucli urbà que reclamen l’ús del cotxe i que davallen els preus fins a extrems contra els quals és difícil competir per al comerç més petit.

Cal una política decidida que aturi la instal·lació de grans superfícies a les foranes dels nuclis urbans. Cal, també, polítiques que dinamitzin el centre i que fomentin la compra al petit comerç local. I això de vegades o no hi és o és insuficient. Sovint sembla que som davant la darrera generació d’aquesta casta de comerços, que sucumbeixen, bé davant la gran superfície, bé davant el comerç extern i de baixa qualitat i preu rebentat.

Tanmateix, sempre pareix que hi ha qualcú que té l’humor, la valentia, l’honestedat de tornar-ho intentar i d’instal·lar-se una altra vegada en aquell cap de cantó perquè el poble continuï sent el poble. Perquè el que era del poble continuï sent del poble.

Back To Top
Search