skip to Main Content

“Quan va acabar el Moviment l’església va aixecar la cresta”

Antoni Santandreu Perelló, Barraques (Manacor, 1928) passa la norantena i recorda com va quedar tapat de terra per l’esclat d’una bomba el temps de la guerra civil. Recorda això, i moltes més altres coses que conta en aquesta entrevista.

Deien que els infants que menjaven un cor d’oronella tornaven més intel·ligents. Vós menjàreu un cor d’oronella…
En aquell temps donaven un cor d’oronella cruu, però l’al·lot havia d’esser menor de tres anys, duien l’entapinada (tenien la convicció ferma) que els infants tornaven més vius. Érem a Can Caramany, a cals padrins, hi havia un niu d’oronella, érem un porqueret i jo. Els grans xerraren, diuen “vos donarem un cor d’oronella perhom”. Jo era molt llépol, dic “sí, però m’heu de dar botifarró”. Em pos a menjar el cor d’oronella cruu i en lloc de botifarró em donaren botifarra coenta que fiblava…

A la pagesia deien que com més grossa era la lluna de nadal, millor seria l’anyada…
En sortir de matines miraven la lluna, com més grossa, millor anyada. Et diré una glosa d’aquell temps: “Sa roda de sa fortuna / és una roda molt gran / molts seran els qui temeran / un nadal sense lluna”.

Recordau qualque fet del dia de l’arribada de la milícia republicana a Mallorca, l’estiu de 1936?
Nosaltres anàvem a aixecar pomes a sa Valleta i era mitja festa, el sol ens havia sortit arribant a Manacor. Dúiem ous a Ca na Garina, que era una botiga, topàrem cotxes de falangistes. Vàrem dir “deuen fer un desfile”. Vàrem sentir que deien “els rojos han desembarcat”, mon pare va dir “Batuadena!”. Les campanes repicaven, tocaven diàfora, davant Can Ribot jo he vist una trinxera davall terra per amagar-se… tornàvem en el Coll i quan érem pel molí d’en Sopa, un poc abans d’arribar en el molí, un avió roig va amollar una bomba i va pegar a devers trenta metres de nosaltres i quedàrem tapats de terra. A la padrina la va esquitxar un poc de metralla. Veiérem gent que tornava del Port (de Manacor) pujaven del Port, fugien. Quan vàrem ésser a son endret de Son Crespí, va venir l’exèrcit. Ens diu “no passeu, l’artilleria és a damunt el Coll!”. Anàrem a estar a Son Crespí, sentíem els trons del Port i sentíem passar les bombes per damunt, les bombes xiulaven i pegaven dins el Pla de Santa Cirga, feien un clotots! Alçaven un nigul de pols! Una bomba va pegar davall una timbota. De cascos de bomba n’hi hagué molts… Mon pare, quan anava a arreglar els animals sentia quan desparaven (sic) del Port, “tec, tec, tec!”. El Port va estar ple de bales, les parets totes anaven foradades de bala.

Vol dir el vostre pare tenia coratge d’anar a arreglar els animals? S’exposava molt així mateix…
Mon pare anava a arreglar els animals, nosaltres teníem més amunt, un poc passat el Puig de na Mancada. En el Puig de na Mancada hi va pujar un esquadró de rojos. Arribaren a la caseta d’en Cuixa, en el puig de na Mancada. Allà, les forces varen fer trinxeres…

I vosaltres estàveu a Son Crespí…
Sí, els nacionals venien a Son Crespí a demanar roba, venia el major per donar-nos coratge, deia “no passeu pena, podeu estar ben tranquils, els rojos se n’aniran”, però això ho deia per donar-nos coratge només… la meva dona va estar amagada a una cova vuit dies. Son pare pastava i feia foc en el forn i quan era cuit, tornava corrents a la cova…

Després vengueren els anys de la fam…
Vàrem haver de fer la centella (fer el cap viu) de bon de veres. Un any varen requisar el quaranta per cent. Havies d’anar viu, et podien cuar… quan va acabar el “moviment” (guerra civil), l’església va aixecar la cresta (va adquirir protagonisme), agafaren les riendes ben estretes…

Canviem de tema. Supòs que heu batut a l’era…
He batut molt a l’era, vaig fer la biga, els balancins de les bísties, sentíen cantar d’una era a l’altra. Varèm dur Vista Alegre. Sembraven carxoferes a la garlanda (paret circular) de l’era per aprofitar l’era. A Vista Alegre l’han deixada caure, hi havia vint-i-vuit voltes d’espina. Quan havíem fet el caramull (de gra), amb la mateixa ereradora (branca forcada) feien una creu i deien “Déu n’hi do la maina”… Llavors només anàvem a la mar un pic en l’any, a cala Falcó, a cala Mendia. A cala Mendia només hi havia la casa de cal metge, del comandant. A s’Illot només hi havia ca n’Agustina…Llavors fora vila deixava (donava beneficis), només t’he de dir que dels ous que veníem i qualque pollastre pagàvem les bestretes (despeses) i l’amo de les rotes duia blat que ens bastava per a la pasterada…

Heu citat Vista Alegre. Molt prop de Vista Alegre hi ha el Rafal Pudent, on hi treballaven uns germans bessons que llevaven el mal de panxa…
Sí, allà devora hi havia els bessons del Rafal Pudent. La gent hi anava perquè deien que podien llevar el mal de panxa perquè eren bessons. A la darreria només hi anava qualque cas venturer (fortuït)…

“Esbucar balls” era anar a molestar els qui havien armat un ball…
Compareixia un estol de jovenots en el ball. Per esbucar el ball duien un canonet amb un fester de mosques d’ase. Amollaven les mosques i era un desveri, un desveri! A un ball va sortir l’amo amb un correig que tenia penjat a una estaca. Mecagondena!, va començar a pegar llenderades i aviat buidaren (se n’anaren)…

És cert que quan arribaven els “senyors” a la possessió, els pagesos ordenaven als seus fills que s’estotjassin dins les cases?
Sí. Son pare deia als al.lots “no sortigueu que ara ve el senyor”. Arribava el senyor, “bon dia tengui”, se llevaven el capell i feien una capada, i el capell aguantat fins que no hi havia senyors…

Abans no celebraven els aniversaris, només celebraven el sant. Com celebràveu el vostre sant?
Pels aniversaris no feien res. En el sant, una copa de mistela, un poc d’alulea (bulla) i pus… tot ha canviat, llavors resàvem un parenostre a l’hora d’enfornar el pa i si et queia en terra, l’aixecàvem i el besaven, la padrina ho duia arreu…

Els homes que en llaurar feien els solcs ben drets eren molt apreciats a la pagesia…
Sí, perquè si els solcs estaven torts, no era cabal, et deixava herba i l’herba flocava (creixia amb força).

Em podeu dir el nom de qualque curander o curandera de Manacor?
Hi havia “na Dimoni” que componia ossos… la meva sogra adobava els fics, els comptava…

Back To Top
Search