Núria Hinojosa ha estat per segona vegada la candidata socialista a la batlia de Manacor. Ara, però, no ha pogut reeditar l’entesa amb MÉS-Esquerra i roman a l’oposició.
Primer de tot, Núria, com estàs? Quina paraula posaries davant: ràbia, serenor, decepció o venjança?
Et promet que és serenor. Acabes passant per moltes de fases al cap de tants de mesos. Nosaltres som un grup municipal, una executiva i un partit i m’agrada parlar-ne en plural. Ara mateix és una qüestió de serenor i de tenir la consciència molt tranquil·la, després del desconcert inicial, en que costava molt d’entendre la situació. No sé si he tengut ràbia, i si n’he tenguda ha estat temporalment. La política la fan les persones, és cert, però hem d’intentar abstreure’ns d’aquests sentiments tan humans i pensar sempre en el que representam. I si jo som aquí és perquè represent unes sigles que a Manacor estan a punt de complir 131 anys. Em dec a totes les persones que m’han precedit i a tota la feina que s’ha fet.
Està en boca de molta de gent que les vostres relacions durant el passat mandat ja no eren bones. Què creus que ha pesat més? D’on veníeu? O cap a on volíeu anar?
L’entesa s’havia de repetir perquè així ho han triat els ciutadans que han anat a votar. Independentment de qualsevol història ens devem a la representativitat que ha sortit de les urnes. Els electors no es mereixen que parlem de fílies i fobies i això és el que allunya la gent de les institucions, que no deixen de ser una eina per fer la vida de la gent més agradable. No és cert que no hi hagués una bona relació, més enllà de qüestions del dia a dia. Em fa vergonya haver de parlar d’aquestes coses que no han d’importar a ningú. Hi ha hagut una estratègia de treure a la llum pública qüestions que passen a qualsevol empresa, família o ajuntament. Pertot hi ha discrepàncies. Hem fet feina colze amb colze aquests quatre anys. El batle ha assistit a totes les presentacions que hem fet de forma conjunta, amb moltíssima de feina que s’ha demostrat que s’ha fet. I tot això és el que hauria de pesar a l’hora de continuar fent feina al servei del nostre poble.
Què vols dir amb això de l’estratègia?
Em referesc a l’interès de MÉS-Esquerra d’invisibilitzar els regidors i regidores del Partit Socialista. Per a ells hauria estat més desitjable una majoria suficient amb AIPC, però no ho han tengut i s’han estimat més quedar en minoria que no un pacte sòlid. S’ha evidenciat que ha estat una estratègia, qualsevol persona ho sap.
Demanàreu més del que teníeu en el passat mandat? Us va oferir MÉS-Esquerra menys del que teníeu?
La política ha de ser generositat. Si volem que vagi bé hi ha d’haver generositat. S’han dit moltes coses que ens han arribat i la veritat és una. No s’ha volgut arribar a un acord. Ni hem exigit la batlia com a condició sine qua non ni hem exigit coses que no poguéssim demanar. Ja està bé allò de dir que “tu pots demanar fins aquí”. S’establiren unes negociacions que es varen produir fins a nou ocasions a la seu de MÉS-Esquerra, i que varen acabar d’una forma abrupta quan el batle ens va dir dia 22 de juny que no tenia confiança en nosaltres. Ben igual que el 2015, però ho va patir AIPC.
Vàreu demanar la batlia?
No. La vàrem plantejar. El 2015 i el 2019 no l’havíem demanada, i per què no ho podíem plantejar el 2023? Amb uns resultats que, si som objectius són els millors resultats que ha obtingut el Partit Socialista a Manacor durant el segle XXI, i amb 200 vots més que el 2019… tot i la conjuntura políticaa estatal, ens hem de sentir amb la possibilitat de plantejar-ho, tot i que sabíem que MÉS-Esquerra tenia dificultats per poder cedir la batlia. Ens diuen que la batlia no és un fi, sinó un mitjà. Permet-me que ho posi en dubte… Quin preu hi posen ells? Per a ells ha estat una qüestió vital.
Potser això ha estat així perquè ells han pujat en regidors i vosaltres no…
I per què pugent, perquè tenen la visibilitat de la batlia. Allò que et dona visibilitat és la batlia, i no la delegació de Cementeri. I més quan hem tengut un batle omnipresent, a qualsevol roda de premsa, a qualsevol acte públic, acompanyant els regidors, cosa que està molt bé… Però no podem ser hipòcrites: la imatge que es projecta és important. La carta de la batlia no era una carta taxativa. Oliver hauria de ser conscient que els vots que han obtingut formen part de la feina col·lectiva que va fer l’equip de govern. És un gest, i torn a allò de la generositat.
I què demanàreu, idò?
Demanàrem la presidència de la SAM, que és una cosa que qualsevol govern de coalició la pot assumir perfectament. També vàrem demanar la possibilitat d’incrementar en una personael gabinet de premsa, amb els mateixos criteris amb què es va triar la cap de premsa actual el 2019: que fos periodista indpendent i que conegués la realitat política de Manacor.
El 2019 éreu dins l’equip de govern i no hi havia AIPC. El 2023, no hi sou, i ara sí que hi ha els portenys. La presència d’AIPC dins l’equip de govern suposava un problema per a vosaltres?
Estam encantats de poder conformar un govern a tres bandes amb AIPC, i així ho acordàrem amb els seus líders en el moment de les negociaccions. No hem posat mai cap condició perquè no entrin al govern. No tenim cap inconvenient amb ningú d’AIPC.
Ni amb Joan Gomila?
Els qui n’hi tenien, amb ell, eren els altres.
Sents que en segons quines votacions actueu més per ressentiment que per vertadera coherència ideològica?
No és ressentiment, és coherència. No vàrem donar suport a les retribucions i dedicacions d’un govern en minoria que pensam que no és bo per al nostre municipi deixar fora d’un equip de govern, unes mans molt vàlides per configurar un equip de govern feble i inexpert i que es podria reforçar amb la nostra experiència i les nostres ganes de fer feina. Ho feim per coherència, com una manera d’avisar que el Partit Socialista no regalava els vots així com així, que per a això ja hi ha el Partit Popular.
La situació a estones és difícil d’entendre: punts que s’aproven amb els vots de l’equip de govern i els de la dreta… i punts que no s’aproven amb els vots en contra de la dreta i el PSOE…
Depèn de cada punt. La nostra premissa és votar en coherència. Hem votat a favor de qüestions que no necessitaven els nostres vots. El cert, però, és que l’equip de govern no ens telefona ni ens cita per consensuar ni pactar una qüestio que sigui important per a ells. Això ho fa amb el Partit Popular, i això és una informació que interessa als militants dels partits. Pactaren les dedicacions parcials de 20.651 euros a l’any per a membres de l’oposició. També han inclòs dins la comissió permanent de l’Escola de Mallorquí una regidora del PP, o tota una sèrie de noms proposats pel PP per formar part de la Junta Rectora del Teatre de Manacor. Són exemples d’aquest pacte encobert que té MÉS-Esquerra amb el PP.
Tu t’hi vares reunir, amb el PP.
Sí, qualsevol persona es pot trobar amb qui vulgui. Només faltaria. I per què no?
El batle diu que ja va anar a veure Armengol i Cladera a mitjan mandat per advertir-los que no us enteníeu.
Mentre per una part venia a inaugurar les places, per una altra es dedicava a intentar destruir. Ell ha anunciat que va xerrar amb Armengol i Cladera, però és que a més sabem que ha intentat parlar amb vuit persones més del meu partit. És una miqueta obsessiu, i fa passar pena.
En tengueres notícia, tu, d’aquests contactes amb Armengol i Cladera?
Sí. En el cas dels altres contactes, tot va venir després. Dins ca teva comandes tu, i ningú ha de venir de fora a dir-te com has de ffer les coses. Els candidats els decidim a l’agrupació i no vendrà ningú defora a dir-nos quin ha de ser el candidat. És una falta de respecte i una falta de talla política.
És com a increïble que ni tu ni el batle no advertíssiu abans que alguna cosa no anava bé amb els doblers a Festes…
Hem fet les millors festes que jo pugui recordar, tot i la pandèmia.
Les millors festes… però ajustades a llei?
Sí, les millors festes de la història ajustades a llei. Això ho sap el batle, i l’interventor i tothom. Em molesta que la gent compri un relat sense cap tipus de prova. I la prova més empírica de totes la tendrem quan vegem la liquidació del pressupost. Ara mateix, a mitjan octubre, hi havia més de 200.000 euros a festes, perquè s’ha fet una incorporació de romanents. Les despeses han pujat perquè les coses han pujat. La contractació de l’ambulància, obligatòria a tants d’actes, després de la guerra d’Ucraïna, val el doble. Per tot això, la previsió econòmica no va bastar. A més, la delegació de Festes va perdre la seva TAG (tècnica) de referència i es varen deixar de firmar les factures. El batle i l’interventor ho sabien i no feren res per donar-li una sortida. Admet que vaig cometre una errada: ho havíem d’haver aturat fins que no s’arreglàs el problema del TAG. I no ho vaig fer perquè vaig confiar en en Miquel (Oliver). El cert és que la gent que ha fet aquesta feina i que l’han presentada ara no la cobren perquè qualcú l’ha deixada estratègicament dins un calaix. Era més fàcil dir que s’havia fet una mala gestió econòmica abans que donar una solució, igual que convenia treure un vídeo denunciant com era de prepotent la candidata socialista.
El creuament d’acusacions és mutu i constant.
Qui va començar a xerrar de mi va ser Miquel Oliver. I va ser molt dolorós. Miquel Oliver és el meu batle, i jo l’he votat com a tal. Nosaltres hem estat coherents del principi fins al final. El votam el dia de la investidura i una vegada que té els vots i la vara de batlia, ens telefona per dir que no hi ha confiança i comença a dir coses dolentes cap a la que ha estat la persona que ha tengut la primera tinença de batlia fins ara. Va ser dur.
Quin creus que és el motiu d’aquesta pèrdua de confiança?
No ho sabem. El que sabem és com està la nostra confiança després d’aquella telefonada i de fer-nos tant de mal.
És mal de creure que abans no hagués passat res…
La política no és de color de rosa. Hi pot haver divergències com passa a qualsevol grup humà. Una altra cosa és com ho vols tractar i sobretot com ho vols arreglar. I jo ara seria delegada a l’Ajuntament de Manacor, si ho haguessin volgut arreglar. Si es pensen que nosaltres ens doblegarem a la seva voluntat van equivocats, nosaltres ens devem a unes sigles que tenen 131 d’història i exigim un respecte que no se’ns ha tengut.
Hi ha possibilitat de tornar-vos a entendre?
Per nosaltres no ha quedat, qui va telefonar per dir que no hi havia confiança és ell, i és ell qui ha de fer la passa ara. El que volen és reforçar MÉS-Esquerra de cara als propers comicis, i per a nosaltres això és un error històric. I dol, però només podem acceptar la realitat.
Vols afegir res més?
Focalitzam les entrevistes en aquestes qüestions del cor, i a mi em dol, perquè mentre parlam d’això a Manacor perdem oportunitats per evitar crisis com la que ara tenim amb la Mostra de Teatre Escolar, o contractes que quedaran dins el calaix perquè ningú els empeny.
