skip to Main Content

Renovació total a la colla de dimonis

Just el dia abans de la festa grossa de dia 16 i 17 de gener, feim un qüestionari als nous balladors de la colla dels dimonis.
1. Què suposa per a tu ballar?
2. ⁠Com hi has arribat?
3. ⁠Ara que has fet el primer ball, quines eren les teves expectatives i com ha estat la realitat?
4. ⁠Com encares les dues jornades de festa grossa?
5. En què t’has basat per a ballar? Què hi aportaràs?

Toni Lluís Reyes

1. Jo vaig ballar al primer ball i va ser una cosa molt nova, una experiència brutal. I no m’esperava repetir-ho, ha estat per una sèrie de circumstàncies de la colla. Al final, s’han ajuntat tots aquests canvis sense esperar-nos-ho, entre gent que ho ha deixat i gent que no ha pogut ballar, com en Toni Bassa.
2. Com he dit, per aquestes circumstàncies. Just havia de fer el primer ball i al final faré tota la festa.
3. Quan et fas gran, ho relativitzes tot molt, però si a mi de petit m’haguessin dit que amb 38 anys seria el dimoni gros, només esperaria el moment de fer-los.
4. Al primer ball vaig carregar-me massa de responsabilitat, i demà [dia 16] el meu posicionament serà completament diferent, jo crec. I això permetrà que pugui passar més gust, perquè al primer ball estava en xoc! No sabia de quin món era! Els dies de festa grossa ho viuré diferent, supòs: hauré de racionar l’energia, perquè són moltes hores d’activitat.
5. Al primer ball ho vaig improvisar bastant tot, vaig fer el que el cos em demanava. I em va servir per demanar-me coses i anar perfilant el dimoni gros que jo m’imagín. He mirat vídeos antics. I crec que ajuda el fet que sempre he ballat ball de bot. També faré cas d’alguns comentaris constructius que me va fer la gent. En definitiva, el primer ball haurà estat l’assaig, i els dies de festa seran la funció.

Magdalena Pérez

1. Per jo suposa una gran responsabilitat, moltes ganes i un orgull, també.
2. Jo crec que s’ha estravengut així. Perquè jo d’ençà que era molt petita he estat molt loca per aquesta festa, ho he seguit amb molta passió. Primer tocant amb la banda i després amb els músics el vespre. I com que he estat tan involucrada en la festa, ha sorgit l’oportunitat de ballar, com ha passat amb altra gent.
3. En aquest cas, he de xerrar del primer ball que vaig fer l’any passat, perquè enguany encara no he ballat. I el que me va sorprendre més va ser el fet de tenir la cara tapada: la gent no te reconeix (encara que hi havia persones que sabien que era jo!), però veus la cara d’il·lusió de tothom. I això me va enamorar. Va ser una sensació molt mala de descriure. Aquella cara de passió de la gent, amb aquells ullets… I que a tu no te vegin la cara, és molt xulo!
4. Al final, ara que viuré la festa des de l’altra perspectiva, intentaré fer-ho així com a mi m’agrada veure-ho, mantenint l’essència.
5. A l’hora de ballar el que he fet és mirar molts i molts i molts de balls. Per sort, tenim molts d’enregistraments, tant antics com nous. Però al final el que he intentat és cercar una manera de ballar que fos còmoda per jo i també mirant que estàs en concordança amb la manera de ballar que s’ha tengut fins ara. I, com que feia tants d’anys que només ballaven els tres mateixos, he procurat no desentonar gens, perquè qualsevol canvi que facis se pot veure molt des de defora.

Joan Toni Sunyer

1. Jo he viscut Sant Antoni d’una manera molt intensa d’ençà que era petitó. No me perdia cap dels actes que se feien, cap de les voltes, dia 16, dia 17… I per jo suposa emoció, llàgrimes, que n’hi va haver al primer ball, una alegria enorme.
2. Hi he arribat a través del curset que va organitzar el Patronat de Sant Antoni. Vaig pensar, “mira, un dia més per fer festa”, m’hi vaig apuntar sense cap tipus de pretensió (encara que sempre tens aquell cuquet d’“a veure si ho puc ser jo”). I vaja, a través d’aquest curset hi hem arribat tots.
3. Ha estat igual, perquè les expectatives per jo eren altíssimes: d’emoció, d’intensitat, de viure la festa, de compartir el moment amb la gent. Ballar és un punt de vista diferent, però molt intens, perquè ets a un punt molt central de la festa. I ho vaig viure amb molt de respecte, perquè la colla de dimonis és molt respectada, a Manacor.
4. Idò amb la mateixa emoció de sempre, però anant un poc més alerta amb tot. Perquè no sabem quan farem els canvis que hem hagut de fer a darrera hora (jo estic en plena disposició de la colla), però al final el que hem d’aconseguir és que la festa no s’aturi. No importa qui hi hagi davall, l’important és la festa.
5. La veritat és que no tenc idea d’aportar res, perquè som un més dins aquesta tradició, podria haver estat qualsevol altre. Jo simplement representaré una figura amb la qual la gent vol ballar i fer festa. No crec que pugui aportar res diferent a això.

Bernat Aguiló

1. Per jo és un orgull i un honor aportar un granet a la festa i a la cultura de Manacor. I enguany ho faig d’una altra manera. Sempre ho havia fet com a públic, al fogueró, seguint els dimonis, però enguany ho viuré d’una altra perspectiva.
2. Això va ser a través de la jornada de portes obertes que se va fer abans de la pandèmia, a iniciativa de les Dones de Llevant i el Patronat. Allà ens varen permetre, als manacorins interessats, a presentar-nos per a encarnar una de les figures de la colla de dimonis. Jo me vaig apuntar per Sant Antoni i, després dels anys de covid i que en Damià ho deixi, m’han dit si volia ballar. He triat Sant Antoni perquè li tenc molt de respecte, de sempre.
3. Molt millor del que m’esperava. M’esperava molta de gent, però quan vàrem sortir del Conservatori per fer el primer ball i vaig veure tothom… vaig estar molt nerviós i molt content alhora. A un dels rotlos d’enmig vaig veure els meus amics, la meva parella i els meus familiars i me vaig emocionar molt, me varen caure un parell de llàgrimes, sort que no se va veure!
4. És un privilegi i una responsabilitat. Però alhora sacrifiques l’altra manera de viure la festa, que també m’agrada molt. Enguany la veuré de l’altre punt de vista i és emocionant.

 

Back To Top
Search