Repassam l’obra musical i literària de Tomeu Matamalas, l’home renaixentista de Manacor

Tomeu Matamalas Grimalt va néixer a Manacor l’any 1952. Ben aviat va demostrar aptituds musicals i començà a tocar en diversos conjunts de música moderna. Potser el més rellevant d’aquells anys de joventut va ser la seva aventura amb el conjunt Amigos. En les seves pròpies paraules, “el més notable fou la gravació d’un disc que, amb el temps, ha esdevengut molt carismàtic i […] que contenia onze versions folk-roxk de clàssics del folklore mallorquí”. Malauradament, la carrera dels Amigos hagué d’acabar perquè la casa discogràfica Hispavox els exigia que s’establissin a Barcelona.

Cap a la meitat dels vuitanta forma part, amb Francesc Cortès, del grup Calabruix, que enregistra un disc (Som, 1986) amb una dotzena de cançons pròpies líriques, reivindicatius i crítiques i una musicació d’un poema de Blai Bonet (“Escola graduada”). Destaca, en aquest mateix LP, una sentida cançó dedicada al seu poble natal, “Manacor”.

L’any 1991 publicà un disc en solitari, Missatges en clau, on es revela com a melodista, intèrpret i lletrista. Joan Bibiloni, l’any 2008, inclou una versió del tema homònim del disc al seu Màenes Cor. Per mitjà d’una aplicació d’intel·ligència artificial, l’any 2023 Matamalas aconsegueix reenregistrar les bateries i i percussions (originalment sintètics) d’aquest disc i el publica a les plataformes digitals.

L’any 1998 col·labora amb el grup Gom Teatre en un espectacle (Poeta en bicicleta) sobre poemes i cançons del desaparegut Guillem d’Efak, espectacle que dona peu el mateix any a un CD homònim, seguit d’un altre espectacle i CD l’any 1999 (A doble espai), amb poemes de Miquel Àngel Riera i Damià Huguet.

L’any 2003 inicia una exitosa carrera literària. Decideix conrar la novel·la històrica, atès que n’és un apassionat. El seu primer llibre, Les rares pedres fines, li mereix el Premi Blai Bellver de narrativa d’aquell mateix any. L’edita el segell Bromera. L’autor situa l’acció entre Bruges, València, Barcelona i Mallorca i explica la història del pintor florentí Andrea del Castagno, que mata i mor per un quadern en què hi ha escrits els secrets de la innovadora tècnica de l’oli.

L’any 2005, l’Escola Municipal de Mallorquí el premia amb el seu Reconeixement de Mèrits, juntament amb el també músic Joan Bibiloni.

L’any 2006 surt la seva segona novel·la, Bel Canto, amb la qual assoleix el Premi de Lloseta també de narrativa i que s’edita a l’editorial Moll i que narra dues històries separades cent anys en el temps, però que convergeixen en un mateix espai, Manacor.

L’any 2007 rep l’A d’Or de l’associació cultural s’Agrícola.

L’any 2009 guanya ‘ex aequo’ el Premi Pollença de Narrativa amb L’illa d’Antígona, que edita El Gall Editor. Aquesta vegada, els fets ocorren a la Venècia del segle XV i el protagonista és el pintor Alexis Stravos.

L’any 2012 publica Paradise of Love amb l’Editorial Món de Llibres, que ha editat els seus llibres de llavors ençà. Es tracta d’un assaig imprescindible per a conèixer la història de la música moderna dels anys 60 i 70 a Manacor, actualment exhaurit.

El març de 2016 edita La família Amat. La intriga es desenvolupa a la Palma de finals del XV, i narra una sèrie de morts violentes que involucren membres d’una família aristocràtica, els Amat.

L’any 2018 veu la llum Nova Esmirna, una novel·la que explica l’aventura d’un metge escocès del s. XVIII, Andrew Turnbull, que decideix emprendre el camí cap a Florida, aleshores en procés recent de colonització.

Finalment, el 2022 surt la seva darrera novel·la fins ara, Declivi, situada a la Venècia del segle XIX i que retrata la noblesa rància europea de l’època per boca de la baronessa Gisela.