skip to Main Content
Sagrat Cor De Jesús, Un Projecte De Santuari Frustrat

Sagrat Cor de Jesús, un projecte de santuari frustrat

Després d’uns segles amb un cert fervor per a la construcció d’eremitoris, oratoris i santuaris, vengué un cert període de decadència; però en el temps de la Restauració (1874-1931) l’Església necessitava treure pit i vengué un nou període d’expansió arquitectònica, sovint reformant, acabant o engrandint esglésies parroquials antigues, fent-ne de noves en nous nuclis, aixecant convents, però també -tot i que no tant- edificant eremitoris i santuaris (alguns sense acabar, com per exemple Crist Rei de Selva o Sagrat Cor de Manacor).

El Sagrat Cor de Jesús havia de ser un edifici de planta centralitzada. Tot i que l’arquitecte Bartomeu Ferrà tenia projectat un edifici neo-Renaixement (ens ho conten els historiadors manacorins en el quadret gris) hi trobam uns resultats neogòtics (estil no indicat en els plànols sinó en les restes dels arcs ogivals que podeu veure en la fotografia). Efectivament, associam la planta centralitzada al Renaixement i Barroc i, en canvi, ens sembla molt allunyada dels estereotips del gòtic. De fet, tot i que poc nombrosos, també trobam la planta centralitzada en el gòtic: és el cas les capelles “imperfeitas” (iniciades el 1435 i inacabades) del monestir portuguès de Santa Maria da Vitoria, a Batalha; entrà en la tradició alamanya a partir de la capella palatina d’Aquisgrà (acabada el 789), es perllongà en el romànic i desemboca en uns pocs exemplars de transició al gòtic com a Sant Gereó de Colònia (1219-27) i a la col·legiata de Nostra Senyora de Treveris (iniciada la dècada de 1230).

A Mallorca tenim antecedents d’espais centralitzats dins el mateix neogòtic a la capella de possessió de sa Torre, Llucmajor (1866, de l’arq. Bartomeu Ferrà), i dins altres neos a noves ermites de diferents estils, com ara el Sant Crist de Llubí, o Sant Vicenç de Muro (1879), o a capelles de cementeri.

Ens ho conten Albert Carvajal, Joan Lliteras i Antoni Gomila
Els meus lectors hauran comprovat que soc més donat a la comparació i anàlisi arquitectònica que no a la necessària documentació específica local: en aquest darrer sentit no faig altra cosa que citar “Els antics oratoris de Manacor” d’aquests autors.
Ells ens diuen que cap a l’any 1880 ja hi havia una senzilla capella. El 1885 se li encarrega a l’arquitecte Bartomeu Ferrà uns nous plànols, entregats l’any següent (planta circular de 16 m de diametre i 22 d’alt), segons el mateix autor inspirat en San Pietro in Montorio de Roma. El mestre picapedrer fou Joan Pocoví. La construcció de la nova església dels Dolors desplaçà els esforços dels donants, quedant en segon pla la construcció del Sagrat Cor.

A dalt teniu la planta no resolta del Sagrat Cor de Manacor; a baix la de la magnífica col·legiata de Treveris.

L’ermita del St Crist de Llubí (1896) és hexagonal, de l’arquitecte Gaspar Reynés i Coll (1845-1911), però reformada a mitjan segle XX.

La capella de la Torre (Llucmajor) també és de Bartomeu Ferrà.

Back To Top
×Close search
Search